2020, l’any dels vins
Els analistes més obsedits per la investidura albiraran a 2020 el mal auguri d’una repetició electoral
Aquesta nit entrem a l’any 2020, el primer any del tercer mil·lenni que acaba en bis. Caldrà esperar fins al 2121 perquè això torni a passar, i cap dels mortals avui vivents difícilment ho podrem repetir, ni Greta Thunberg. Cada any nou tenim la temptació d’analitzar la xifra nova. Enguany la repetició de dos números rodons és cridanera. Segur que els analistes polítics més obsedits per la investidura de Pedro Sánchez hi albiraran el mal auguri d’una repetició electoral, però altres anàlisis són possibles. L’escriptor gironí Quim Curbet, al seu blog El món per
barret, en fa una aproximació matemàtica. D’entrada fa una llista amb tots els seus divisors (1, 2, 3, 4, 10, 20, 101, 202, 404, 505, 1010 i 2020) i després ens fa un advertiment identitari que permetria titulars escandalosos en alguns mitjans de comunicació amants de treure afers de context. Afirma Curbet que “2020 no és un nombre català” (pausa dramàtica) “que –com sap tothom que consulta la Viquipèdia– és un d’aquells nombres que s’obtenen aplicant coeficients binomials i que s’anomenen d’aquesta manera en homenatge a l’especialista en teoria de nombres, el matemàtic francobelga Eugène Charles Catalan”. Finalment, Curbet ens informa que els nombres catalans més propers són el 1430 (i em fa adonar que, en temps de Franco, mon pare va tenir un Seat català sense saberho) i el 4862, dos mil·lennis més enllà.
El meu amic Oriol Comas i Coma, tot un personatge, edita cada any uns calendaris de butxaca, de la mida d’una targeta de visita. El revers és el calendari amb els dotze mesos de l’any i les seves dades de contacte. L’anvers varia, però sol contenir un enigma que remet al nou any. Com que ha treballat amb molts dissenyadors, de vegades l’enigma conté una caricatura seva o un jeroglífic detonant. Enguany és una fotografia de dues ampolles sobre fons blanc. A l’esquerra un bordeus, un merlot Maison Castel del 2013; a la dreta, un borgonya Domaine
Michelot del 2007, chardonnay. Quan et dona el calendari el Comas sempre fa el mateix, et repta a resoldre l’enigma. Jo jugo amb avantatge, perquè sé que la resposta ha de ser el nombre de l’any, però no sempre és senzill reproduir el procés que hi porta. Com que en reparteix a tort i a dret, sovint assisteixo al pànic amb què els seus interlocutors entomen el repte, sobretot si són intel·lectuals o polítics. Poques coses els incomoden tant com que algú els posi a prova. Enguany el Comas amaneix el repte amb una pista que encara intimida més. “És un enigma translingüístic”, diu. Els somriures es glacen, les excuses s’acumulen i, finalment, la solució apareix en boca del mateix Comas: “Són dos vins francesos i, en francès, vin vin sona com l’any, vingt vingt”. Fins que una de les presumptes víctimes s’hi torna i li diu que també podria haver posat dos vins catalans, perquè en català “dos vins” sona igual que “dos vints”.
Bona entrada a l’any dels vins.