Amb almoina no n’hi ha prou
Cinc solucions innovadores per abordar els casos de gent sense llar
AEspanya més de 5.000 persones, afectades pel sensellarisme, passaran les festes de Nadal al ras. És un problema en augment que s’estén per la majoria dels països de la Unió Europea (UE), tal com afirmen les principals entitats de caràcter europeu de lluita contra l’exclusió residencial i la pobresa. Concretament, un 23,5% dels habitants de la UE –118 milions, aproximadament– viuen en situació d’exclusió, segons l’últim informe Condicions de vida a Europa, publicat per l’Eurostat l’any passat.
Els experts coincideixen que, malgrat que “no hi ha solucions màgiques” que puguin erradicar aquesta xacra social, totes les propostes per abordar-la són benvingudes. Amb aquesta filosofia, al desembre la Federació Europea d’Organitzacions Nacionals que Treballen amb Persones sense Llar (Feantsa) i la federació d’habitatge pública, cooperativa i social Housing Europe han presentat al Parlament Europeu una publicació que reuneix una sèrie de mesures capdavanteres per abordar l’exclusió residencial i combatre aquest flagell.
“Són solucions que potser en el seu entorn no són tan innovadores, perquè ja funcionen, però que sí que ho poden ser en altres països, ciutats i regions”, aclareix Sergio Nasarre, director de la càtedra Unesco d’habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i membre del comitè directiu del projecte 50 Out-of-theBox Housing Solutions to Homelessness
& Housing Exclusion. Es dona el cas que cinc propostes de la cinquantena de propostes seleccionades –entre més d’un centenar– procedeixen d’Espanya: tres del País Basc, una de les Canàries i una altra de Catalunya.
Captació d’habitatges buits per a exclosos residencials
La mesura, promoguda i gestionada pel Govern basc, ha aconseguit mobilitzar 5.590 immobles buits per posar-los a disposició de famílies amb dificultats per accedir a un habitatge a canvi de garantir que la renda es pagui puntualment als propietaris, que es mantingui i que es torni en condicions òptimes. Com a contrapartida, la renda del lloguer no pot superar mai els 600 euros mensuals. De totes maneres, la publicació presentada al Parlament Europeu admet que “el programa Bizigune ha tingut un impacte menor” en grans ciutats per l’existència d’una gran demanda d’habitatge i els elevats preus del lloguer, uns factors que han restat atractiu a l’oferta de l’Alokabide (Societat Pública del Govern Basc).
Reutilització de terrenys industrials contaminats
La iniciativa, promoguda per la companyia pública del País Basc Visesa, pretén reutilitzar sòls industrials contaminats no utilitzats als afores de Bilbao per construir-hi habitatges, la majoria pisos socials –608 dels 1.100 immobles construïts–. Una altra de les singularitats del projecte és que emfatitza l’estalvi d’energia, l’alt confort acústic i tèrmic, la qualitat de l’aire interior i l’ús de materials de construcció naturals i saludables. A la viabilitat econòmica del projecte hi contribueix el sector privat responsable de l’edificació dels pisos a canvi de destinar un 40% dels edificis al mercat privat d’habitatge.
Recuperació de solars no residencials per a ús social
El programa, promogut i finançat també pel Govern basc, permet la reconversió de parcel·les no construïdes, originalment pensades per a altres usos, en construccions residencials en què els inquilins poden viure un màxim de cinc anys. Actualment el País Basc disposa de 459 allotjaments d’aquest tipus i té planificat cons