La fórmula finesa
Un 35% menys de persones sense sostre
Els últims anys el nombre de ciutadans que dormen al carrer ha augmentat en tots els països de la Unió Europea excepte a Finlàndia i Noruega. La via finesa per tractar aquesta problemàtica complexa ha estat valorada molt positivament per les principals organitzacions en la matèria. De motius no els en falten, ja que Finlàndia va aconseguir reduir el nombre de persones sense sostre en un 35% entre el 2008 i el 2015, tal com recull la publicació A home of your own, de la Y-Foundation, l’oenagé encarregada d’implementar el programa. La fórmula, inspirada en el moviment dels Estats Units Pathways Housing First, ha aconseguit treure més de 1.345 persones dels freds carrers de Finlàndia per integrar-les socialment. De fet, en algunes ciutats com Hèlsinki el sensellarisme pràcticament s’ha erradicat. El model atorga una casa als beneficiaris sense prejudicis ni condicions, tret que l’inquilí està obligat a pagar un lloguer, ja que d’aquesta manera els experts consideren que es fomenta el sentiment de pertinença a la llar i es redueixen les possibilitats que la persona torni al carrer. Els beneficiaris paguen part de la renda gràcies a prestacions econòmiques que reben de l’Estat finlandès, que disposa d’un consolidat model de benestar. Una altra de les singularitats del programa és que, per evitar guetos, els complexos residencials estan integrats en barris de classe mitjana ubicats normalment als afores de grans ciutats i no hi està prohibit el consum d’alcohol. La conseqüència d’aquest model és que de mica en mica s’han anat tancant els refugis temporals per a persones que dormen al carrer –els pocs que queden només s’utilitzen quan es registren baixes temperatures–. Responsables de la Y-Foundation afirmen que el sistema de refugi temporal no funcionava i que els beneficiaris “sempre seran considerats ciutadans sense sostre” mentre no tinguin una residència permanent. A més a més, les persones ateses reben la visita setmanal d’especialistes per fomentar la seva integració en les comunitats d’acollida, on de vegades reben els nous veïns amb recels. El programa ha costat a les arques públiques al llarg d’una dècada prop de 300 milions d’euros, però és fruit d’un ampli consens polític i social convençut que els beneficis d’aturar el problema compensen les despeses que se’n deriven. truir-ne fins a un total de 1.789. Al principi, el programa anava destinat a joves, però fa poc es va decidir incloure-hi, a més a més, el col·lectiu de persones grans.