Més de 33.000 persones sense llar
És la xifra d’afectats pel sensellarisme a l’Estat espanyol, segons consta a l’Estratègia Nacional Integral per a Persones sense Llar 2015-2020. De totes maneres, les entitats socials que atenen els sensesostre calculen que la xifra podria arribar a les 40.000 persones mentre destaquen el fet que ara no hi ha dades harmonitzades a causa de la falta de criteris comuns per recollir les xifres. Per exemple, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) basa els seus càlculs en la quantitat de persones ateses en albergs i un altre tipus de centres d’allotjament –unes 18.000 al dia–, una xifra que l’any passat va ser un 9,5% superior a la del 2016. També té en compte el nombre d’àpats diaris servits en menjadors socials i altres serveis de restauració (48.500), que han registrat un augment d’un 11%. A part de les dades oficials, els recomptes organitzats en diferents territoris han comptabilitzat 4.818 persones que dormen al carrer a Espanya, amb les ciutats de Barcelona i
Madrid al capdavant. Entitats dedicades al sensellarisme i experts consultats asseguren que a l’Estat espanyol “no hi ha una política clara i efectiva” sobre la matèria i subratllen que no només el Govern espanyol encara no ha ratificat la Carta Social Europea revisada i el seu protocol addicional, sinó que l’Estratègia Nacional Integral per a Persones sense Llar 2015-2020 continua sense tenir dotació pressupostària. A més a més, coincideixen que l’atenció a persones sense llar sol ser “molt deficient” fora de les grans ciutats. És el cas de Barcelona, on actualment hi ha prop de 2.200 places residencials per a sensesostre, mentre que a l’àrea metropolitana no arriben a 80. Aquesta falta de recursos provoca que les persones sense llar acabin vivint a les metròpolis, amb uns serveis socials que sovint es veuen desbordats per la situació. Però el problema encara és més complex: “Els sensesostre són la punta de l’iceberg”, diu Albert Sales, investigador de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (Iermb), que afirma que hi ha “un sensellarisme ocult” que afecta persones que no dormen al carrer “però que estan en una situació precària”, com les que estan en risc de desnonament, ocupen sense alternativa o viuen en pisos insegurs o massificats per por de quedar-se al carrer.