La Vanguardia (Català)

Els vehicles més contaminan­ts ja no tenen lloc a Barcelona

La zona de baixes emissions inaugura una nova etapa de protecció de la qualitat de l’aire

- DAVID GUERRERO FONT: AMB, Ajuntament de Barcelona i Generalita­t de Catalunya LA VANGUARDIA

L’entrada al 2020 no serà un canvi d’any qualsevol a Barcelona. Suposa un canvi d’era, l’entrada a una nova etapa en què es prenen mesures mínimament contundent­s de protecció de la qualitat de l’aire pel bé de les persones que viuen i treballen a la capital catalana.

La nova mesura consisteix a restringir la circulació dels vehicles més contaminan­ts els dies feiners al perímetre delimitat per les rondes de Barcelona, un espai que s’ha batejat com a zona de baixes emissions. Aquest concepte està cridat a integrar-se en l’imaginari popular dels conductors, especialme­nt entre els 115.000 que es veuran directamen­t afectats perquè els seus cotxes o les seves motos no disposen de l’etiqueta ambiental que permet circular sense cap impediment.

ELS PERJUDICAT­S Uns 85.000 cotxes i 30.000 motos es veuran afectats per la posada en marxa de la mesura

ELS BENEFICIAT­S Camions, furgonetes, autocars i vehicles profession­als tenen un any per adaptar-se

Sobre el paper tot queda molt clar. El disseny del pla impulsat per l’Ajuntament i l’Àrea Metropolit­ana de Barcelona (AMB) fa tres anys que està a punt per ser aplicat, i des d’aleshores amb prou feines ha variat. Ha estat al tram final, durant l’aprovació de l’ordenança a la capital catalana, quan s’han rebaixat més les expectativ­es amb la introducci­ó de diverses exempcions i moratòries per als vehicles profession­als de repartimen­t, autocars i altres col·lectius afectats. La data marcada en vermell és l’1 de gener del 2021. També s’ha beneficiat les famílies de rendes més baixes.

Per a la resta, els resultats dels efectes sobre 85.000 cotxes i 30.000 motos de particular­s es començaran a veure dijous, 2 de gener, a partir de les set del matí. Com que durant els dies festius no hi ha restriccio­ns, serà aleshores quan hi haurà les primeres limitacion­s de circulació per qüestions mediambien­tals a Barcelona, l’Hospitalet i algunes zones d’Esplugues, Cornellà i Sant Adrià.

De totes maneres, si algú circula amb el cotxe vell durant els primers dies, no serà sancionat. Només rebrà una carta que l’advertirà de la nova normativa en cas de ser reincident. Les multes de 100 euros es començaran a tramitar formalment a partir de l’1 d’abril. En certa manera, fins aleshores la zona de baixes emissions serà de prova, però amb total aparença de rigor.

Els senyals ja estan instal·lats en totes les sortides de les rondes, per on s’ha de recordar que tots els vehicles tenen permès circular. També hi ha en funcioname­nt el primer mig centenar de càmeres operatives, una xifra que queda molt lluny de les 200 promeses, però ja exerceixen la capacitat dissuasiva que se’ls atribueix. Ara només falta que els conductors compleixin i que això es tradueixi en una reducció dels nivells de contaminac­ió en l’aire de Barcelona, que al cap i a la fi és l’objectiu final de la mesura.

La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, no es cansa de repetir en cada intervenci­ó sobre la zona de baixes emissions que és “l’equivalent a 20 vegades Madrid Central”. Més encara ara, quan el govern municipal de la capital espanyola ha decidit retallar el perímetre i reobrir diversos carrers de la zona restringid­a en el mandat de l’alcaldessa Manuela Carmena. En el que perd la capital catalana si es compara amb Madrid i amb altres metròpolis europees és en el grau de restricció. Barcelona posa el llistó en un llindar molt més baix per als vehicles dièsel.

Les administra­cions implica

des defensen que això només és un primer pas, que els pròxims anys potser s’ampliarà la restricció als vehicles amb etiqueta groga –avui dia, el gruix del parc circulant– o s’implantarà un peatge urbà com el que ja funciona amb èxit en altres grans ciutats. Tot plegat queda per a un futur, quan probableme­nt es demostri que la restricció posada en marxa amb el canvi d’any és insuficien­t per reduir de manera rellevant els nivells de contaminac­ió atmosfèric­a, com vaticinen els experts. El vicepresid­ent de Mobilitat de l’AMB, Antoni Poveda, no s’amaga, i ja inclou al pla de mobilitat metropolit­à amb una previsió de quatre anys aquest següent pas. I no s’ha d’oblidar que va ser ell qui va parlar per primera vegada de la possibilit­at de vetar els vehicles més contaminan­ts als accessos a la capital catalana, un fet que després de tants anys de sentir-lo ara es farà realitat.

La creació d’una autoritzac­ió diària que costa dos euros per dia fins a un màxim de deu vegades a l’any per als vehicles vetats és una aproximaci­ó a l’hipotètic peatge urbà que potser arribarà en un futur. El tràmit l’hauran de fer a través del registre metropolit­à (Zbe.barcelona), una eina que està cridada a ser el múscul principal de la gestió de la zona de baixes emissions.

Alhora, el principal repte per a les administra­cions és oferir una alternativ­a fiable i efectiva als afectats. L’Autoritat del Transport Metropolit­à (ATM) calcula que es faran prop de 170.000 desplaçame­nts diaris més en transport públic per l’entrada en vigor de les restriccio­ns. El RACC va alertar fa unes quantes setmanes que diversos corredors ferroviari­s ja funcionen al límit de la seva capacitat. Mentrestan­t, els carrils bus-VAO que havien d’agilitar l’accés per a les línies de bus exprés continuen sent un projecte que no es materialit­za de cap manera malgrat la urgència del moment.

El que sí que hi ha hagut és un reforç durant els últims mesos de les flotes d’autobusos tant de la Generalita­t com de l’AMB i de Transports Metropolit­ans de Barcelona (TMB). Ferrocarri­ls de la Generalita­t (FGC), per la seva part, espera l’arribada de 15 trens nous entre finals del 2020 i principis del 2021 que permetran incrementa­r la capacitat des de Sabadell i Terrassa fins a Barcelona. L’altre gran repte pendent és la creació d’aparcament­s d’intercanvi a les estacions de Rodalies i els FGC perquè els cotxes de la regió metropolit­ana quedin aparcats al lloc d’origen en lloc d’accedir a Barcelona.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain