Així doncs, quan comença la dècada?
El càlcul actual de decennis, segles i mil·lennis es basa en un error que arrosseguem des de fa 1.500 anys
Icada deu anys tornem al mateix. Per alguns aquesta mitjanit comença la tercera dècada del tercer mil·lenni, per d’altres això no passarà fins d’aquí un any, l’1 de gener del 2021. Però qui té raó? Com en tantes altres coses en aquest vida, depèn.
En primer lloc, cal tenir en compte que quan comptem un conjunt –és igual el que sigui– no comencem mai pel zero i ho fem sempre per l’u. Aquest simple però poderós argument sembla que dona la raó, per si sol, als que esgrimeixen que les dècades comencen amb els anys que acaben en 1 i acaben amb aquells en què el zero és l’últim dígit. És la manera natural que tenim tots de comptar de l’u el deu.
En el cas dels anys, a més a més, no hi ha hagut mai un any zero, entre altres coses perquè, quan a mitjans del segle VI el monjo escita Dionís l’Exigu va rebre l’encàrrec del papa Joan I d’elaborar un calendari que partís del naixement de Crist, aquest número literalment no existia com a tal, ja que els erudits d’aquella època utilitzaven la numeració romana, en què no hi havia el número zero. Així doncs, el primer any després del naixement de Jesús va ser l’1 després de Crist, quan –diuen alguns– hauria d’haver estat el 0–, i d’aquesta manera la primera dècada va ser la que va transcórrer entre l’any 1 d.C. fins a finals de l’any 10 d.C.
Es tracta d’un error que hem arrossegat durant 1.500 anys i al qual s’agafen els que defensen que les dècades comencen en els anys acabats en zero i s’acaben en els acabats en 9. De fet, quan comptem l’edat de les persones no comencem amb l’1, i fins que no han transcorregut dotze mesos des del naixement no diem que aquella criatura té un any, i sembla que aquesta pràctica sociocultural s’hauria traslladat al fet de comptar dècades, segles i mil·lennis.
Però és que, a més a més, ens agraden els números rodons i les coses regulars, i per això preferim entendre que una dècada és la que comprèn tots els anys que mantenen en comú tots els dígits excepte el de les unitats. D’aquesta manera, la dècada del 2010 començaria aquell any i acabaria el 2019.
Esclar que, per sortir de dubtes, una altra cosa que sempre podem fer és recórrer al diccionari i veure quina definició dona per a dècada. Aquests dies des de la Fundéu s’han afegit al debat –per no dir-ne polèmica estèril– i Javier Lascuráin –el seu coordinador general– ha escrit un article sobre aquesta mateixa qüestió.
Dècada, segons el DRAE, té dues accepcions. La primera és “període de deu anys referit a les desenes del segle”. Aquesta definició donaria la raó als que defensen que per al començament de la pròxima dècada encara falta un any. Encara queda més clar si a més consultem el Diccionario panhispánico de dudas, que diu que la paraula dècada es refereix “a les deu dècades de cada segle, cadascuna de les quals comença en un any acabat en 1 i acaba en un any acabat en 0”.
Però, com afegeix Lascuráin el mateix diccionari, “dècada pot ferse servir també amb el significat més general de decenni, és a dir, ‘període de deu anys consecutius compresos entre dos anys qualssevol’”. D’aquesta manera, cada any comença una dècada o decenni, a gust del consumidor.
Això sí, convé fer-ho amb seny i mesura i no cometre errors de càlcul, com parlar –per exemple– de la dècada de 2005 a 2015, ja que el que segur que no existeixen són les dècades ni els decennis d’11 anys. Compteu amb els dits, si convé, i comprovareu que entre aquestes dues dates no han passat 10 anys, sinó 11.
No comptem res començant pel zero excepte l’edat; no tenim un any fins 12 mesos després de néixer