Amor incondicional
El Palau es rendeix a Svetislav Pesic com a punta de llança d’un Barça il·lusionant
Quedaven menys de 12 minuts perquè comencés el clàssic. Els jugadors de Barça i del Reial Madrid estaven fent la part final de l’escalfament. Estiraments i curses. I, de sobte, el Palau va esclatar en una gran ovació. Els més despistats van girar el cap intentant esbrinar-ne el motiu. Els habituals sabien ben bé què passava. Pel túnel dels vestidors sortia la singular figura de Svetislav Pesic, que sempre fa la volta a la pista per anar cap a la banqueta, ovacionat per l’afició blaugrana. La simbiosi és total, idolatrat indiscriminadament a Barcelona. Els decibels van augmentar al final del partit, amb el Madrid per fi derrotat aquesta temporada i amb el tècnic ajuntant les mans en l’aire en agraïment als estrepitosos aplaudiments que estava rebent. “És molt difícil perdre un partit amb aquest ambient”, incidia a la sala de premsa, content per una altra nit de glòria.
Ningú no oblida al Palau que Pesic va ser l’artífex de la primera Eurolliga que va aterrar al museu blaugrana (2003). El seu lideratge va conduir una plantilla sensacional a dalt de tot, una fita que ara somien repetir al club, altre cop amb el serbi al comandament d’una altra plantilla
ACLAMAT El tècnic blaugrana es va emportar una gran ovació del Palau després del triomf contra el Madrid
incomparable. Als 70 anys, el tècnic balcànic continua aferrat al seu llibret, amb què tan exitosament ha transitat durant tota la seva carrera. “Ens aporta la seva antiga mentalitat sèrbia de bàsquet de jugar molt dur. És molt exigent perquè sap exactament què vol”, explica Malcolm Delaney. La plantilla es va entrenar el dia de Nadal al matí i hi tornarà demà, abans de partir amb rumb cap a Vitòria després de menjar tots plegats al Palau. No hi ha concessions en el camí cap a l’èxit.
Després de la seva inoblidable primera etapa, Pesic va tornar al Barça ja fa gairebé dos anys per rescatar un equip a la deriva. En la seva primera temporada, va guanyar la Copa del Rei contra el Real Madrid i va tornar una mica d’esperança al Palau. El curs passat va recuperar la competitivitat de l’equip a Europa, i va arribar a forçar el cinquè partit en la seva sèrie dels quarts de l’Eurolliga contra l’Anadolu Efes, que va ser finalista. Va ser una millor sensible al pobre rendiment europeu que havia ofert el Barça els últims anys. La cirereta va ser repetir títol de Copa contra el Madrid amb una increïble remuntada al WiZink, un partit que serà difícil d’oblidar.
Però l’aposta del club aquesta temporada és molt més ambiciosa, amb l’únic objectiu de recuperar tota l’esplendor perduda. Arribar a la final four és la gran obsessió, i a la zona noble del Palau es confia cegament que Pesic serà capaç de conduir una plantilla plena d’estrelles a l’èxit, com ja ha demostrat en ocasions anteriors. El tècnic es menjarà el raïm amb el seu equip coliderant tant la Lliga Endesa com l’Eurolliga, per tant els objectius s’estan complint. Encara amb un marge de millora molt gran, el conjunt blaugrana està fent passos en la direcció correcta, i ha demostrat que és capaç de competir contra els millors equips d’Europa. Pesic encara en vol més.