L’habitatge es frena el 2019 i tanca l’any amb una alça de preus del 2,6%
El refredament arriba a Madrid i Barcelona, amb baixades en alguns districtes
L’habitatge tanca el 2019 amb un augment de preus del 2,6% interanual, fins als 1.373 euros/m2, segons les dades presentats ahir per la taxadora Tinsa, que confirmen la desacceleració del mercat residencial. Els preus s’han frenat a Madrid i Barcelona (amb variacions interanuals exigües, de l’1,8% i -0,8%, respectivament), i han baixat en quatre comunitats autònomes: Astúries, Galícia, Cantàbria i Castella i Lleó.
El fre dels preus va començar l’any passat a Barcelona, on s’havia iniciat la recuperació immobiliària el 2013, però el 2019 ha arribat de ple a Madrid amb nou districtes registrant baixades de preus en l’últim trimestre respecte al trimestre anterior. A Barcelona, per la seva banda, sis districtes tenen descensos interanuals, especialment l’Eixample (-3,2%) i Gràcia (-3,1%), seguits per Nou Barris (1,8%), Ciutat Vella i Sant Martí (1,5%), i Sant Andreu (1,4%). Les dues capitals han liderat les pujades de preus immobiliaris a Espanya (un 53% Barcelona des del 2013, i un 51,6% Madrid des dels seus mínims, el 2014), fins a nivells que les situen fora de l’abast per a molts dels seus residents.
Per províncies, tretze han vist reduir-se els preus respecte a l’any passat en el quart trimestre, destacant Ciudad Real amb els descensos més forts i amb el preu mitjà més reduït.
A nivell estatal, tot i això, el preu mitjà encadena amb aquest tretze trimestres consecutius d’augment (en el quart trimestre l’alça ha estat d’un 0,5%). Tot i això, el preu mitjà ha pujat només un 14,7% des del mínim postcrisi que va marcar el 2013, i se situa encara un 33,0% per sota del preu màxim que va assolir el 2007, amb l’anterior boom.
Per comunitats autònomes, País Basc, La Rioja i Navarra presenten els increments interanuals més forts, i aquesta última és la que va registrar una pujada de preus més important aquest any, del 6,3%.
Les pujades de preus es concentren de nou a les capitals de províncies, però aquesta vegada són les mitjanes les que han agafat el relleu a les grans, i especialment capitals de l’interior que en els últims anys no havien registrat pujades. Tinsa destaca les pujades de Logronyo (20,4%), Osca (20,2%), Santa Cruz de Tenerife (15,1%), Sevilla (12%), Sòria (10,8%), Palma i Albacete (10,7%), Ourense (10,2%) i Pamplona (10,1%). En vuit capitals de província comprar un pis costa encara menys de la meitat que abans de la crisi.
En canvi les capitals on els preus s’acosten més als nivells precrisi són Palma (un 16,5 % per sota), Ourense (20,2%), Sant Sebastià (22,7%), Santa Cruz de Tenerife (23,5%), Madrid (24%) i Barcelona (24,5%).
La taxadora assenyala que els espanyols destinen de mitjana el 20,7% dels ingressos familiars disponibles a afrontar el primer any d’hipoteca. Segons l’INE, la hipoteca mitjana a Espanya és de 127.451 euros amb una quota mitjana de 595 euros. En algunes províncies, tot i això, la hipoteca mitjana per a la compra d’un habitatge és molt superior, especialment a les Balears (188.957 euros), Madrid (188.278 euros) i Barcelona (161.388 euros).