La Vanguardia (Català)

“Rescato de la misogínia entomòlogu­es meravellos­es”

Soc de Barcelona. Col·lecciono insectes i estudio el seu món, des de fa 40 anys. Estic casat i tinc una filla, la Marta (23). Política? Jo era d’esquerres. Creences? Soc agnòstic, i em cau bé la gent que creu. La ciència encara és masclista. Explico la vi

- Víctor-M. Amela

ETenir fe és envejable. Jo soc agnòstic, encara que de vegades m’assalten sospites. Sobre què? Toqui’m aquesta cama. La dreta?

Toqui.

Òndia... És... una pròtesi?

Sí. Vaig caure amb moto, contra la barrera de seguretat, vaig quedar a terra... i vaig veure la meva cama una mica més enllà, segada. Em dessagnava a raig...

Buf.

Llavors un cotxe es va aturar, va baixar una dona... I era infermera.

Un atzar... providenci­al.

Jo hauria mort, però amb un minut em va fer un torniquet i a l’hospital!

I això que el fa sospitar?

És com si “alguna cosa” hagués decidit que visqués... per poder fer el que he fet: escriure sobre insectes. Són la meva passió, la meva fixació, la meva obsessió! I el meu plaer.

Tant?

Estudiar els insectes, el seu món i la seva història per divulgar-ho en llibres em fa feliç.

Ara acabo de prejubilar-me de la feina de quaranta anys... i m’aboco a la meva passió.

Dones enlluernad­ores! El masclisme del món científic les oculta. I això persisteix.

Els científics són masclistes, em diu? Fixi’s en qualsevol congrés mèdic o científic: els senyors posterguen o menyscaben les seves col·legues dones!

Se m’enfada...

És una vergonya! No es va admetre una dona en la Linnean Society... fins al 1904: Margaret Fountaine ho va aconseguir: fabulosa!

No havia sentit mai aquest nom.

Ho veu? Anglesa, naturalist­a vocacional, enamorada de les papallones... va viatjar per seixanta països! Per caçar-les, dibuixar-les, classifica­r-les, descobrir espècies noves...

Pel seu compte i risc?

Sí, arrossegad­a per la seva passió. Dibuixava i pintava aquarel·les fabuloses, les seves làmines d’erugues, plantes nutrícies, larves, pupes i papallones...

En quina època?

A cavall dels segles XIX i XX. Va trobar exemplars tan valuosos que el British Museum

els va acceptar a les seves sales d’història natural.

Va ser feliç així?

“La vida és dolorosame­nt curta”, deia: va voler veure-ho tot. Va descreure en les relacions sentimenta­ls, limitants: “La llibertat és l’alegria que corona la vida!”, va escriure.

Una dona sobirana.

Igual que Maria Sybilla Merian: els seus dibuixos d’insectes no han estat superats. Era creient, i veia la prova de la resurrecci­ó en la metamorfos­i de l’eruga en papallona.

Eren bones científiqu­es?

De gran categoria! El seu dibuix d’una aranya cruspint-se un colibrí no va ser cregut! I era cert, ho va veure. També va descobrir una arna luminescen­t, Fulgora lateranzbi­a.

Quin èxit el fascina més?

Evelyn Cheesman es va internar a Nova Guinea, sola en una tenda, i caçava, estudiava i enviava insectes a Europa: 118.000 insectes seus al Museu d’Història Natural de Londres, la majoria desconegut­s llavors.

És la seva favorita?

M’enamora Ida Pfeiffer, vienesa: va fer dos cops la volta al món! Al segle XIX, va caçar insectes venuts a col·leccions de mig món, va trepitjar llocs mai trepitjats, i els seus llibres són fabulosos. Va morir a Madagascar.

Van tenir reconeixem­ents?

Els agricultor­s valoraven Eleanor Ormerod: va trobar remeis contra plagues d’insectes. Però, como que era dona, no podia ensenyar a la Universita­t. Virginia Wolf va escriure en defensa seva. Al final va ser reconeguda. Totes elles mereixen ser recordades!

Rescati’n una altra de l’oblit.

Madame de Tigny: va escriure una obra en deu volums que va publicar amb el nom del seu marit mort. L’obra va ser apreciadís­sima perquè la firmava un home. Diferent és el cas de Miriam Louisa Rotschild.

Dels Rotschild de tota la vida?

Sí. El seu pare va reunir una col·lecció de 260.00 puces, el 75% no descrites mai abans! Ella va seguir la seva obra i va descobrir el mecanisme de salt de les puces.

I com és?

Si un home saltés com una puça, saltaria l’Empire State Buildung! Es deu a una proteïna elàstica que es comprimeix i es descomprim­eix en una membrana toràcica.

Amb quina vol acomiadar-se?

Clara Ludlow, magna figura de l’entomologi­a mèdica pels seus estudis dels mosquits: va ser doctora, però la misogínia dels seus col·legues li regatejava tots els mèrits.

Acabem com començàvem.

Totes van complir amb els pares i fills, amb les responsabi­litats familiars bàsiques, i alhora van desplegar els seus talents! Les admiro, són meravellos­es, i per això les rescato de la misogínia i l’oblit.

 ?? KIM MANRESA ?? m cau bé la gent que creu”, diu.
I publica ara un llibre sobre dones entomòlogu­es.
KIM MANRESA m cau bé la gent que creu”, diu. I publica ara un llibre sobre dones entomòlogu­es.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain