Els llibres de l’any 2019
‘L’esqueix de carn’, el més votat pels experts convocats per aquest diari
El francès Philippe Lançon, víctima del terrorisme gihadista, ha escrit, amb L’esqueix de carn / El colgajo , el millor llibre publicat a Espanya el 2019, segons el jurat d’experts (crítics, llibreters i periodistes) convocat per aquest diari, ja que ha estat el títol que ha rebut més vots de totes les categories. El segueixen, empatades, les obres de ficció de l’argentina Mariana Enríquez, de la catalana Irene Solà i de la polonesa Olga Tokarczuk, flamant premi Nobel, així com el curs sobre literatura del desaparegut Gabriel Ferrater.
Si es tractés d’un sorteig de loteria (totes les llistes en tenen una mica), es podria dir que la sort ha estat molt repartida, ja que els 45 títols escollits han estat publicats per 34 editorials diferents –tenint en compte que alguns tenen edició en castellà i en català–. A diferència d’altres anys, un 60% dels guanyadors i els finalistes estan publicats en un grup editorial, cosa que indica un canvi de tendència fruit de la concentració. El segell que té més títols destacats és Anagrama, amb Random House a la segona posició. Si suméssim els diferents segells de cada grup, els dos gegants estarien gairebé empatats, amb onze llibres per a les editorials de Penguin Random House i deu per a les del Grup Planeta.
En la ficció en castellà, destaquen dos argentins (Mariana Enríquez i Rodrigo Fresán) als primers llocs, i també la presència de la debutant Anna Pacheco, nascuda el 1991 a Barcelona. En català, el fenomen Irene Solà –la novel·la cada vegada es tradueix a més llengües– és imbatible, seguida de Toni Sala. En narrativa internacional, la nova premi Nobel, Olga Tokarczuk, irromp amb força, a diferència del seu company als llorers, l’austríac Peter Handke, que, malgrat que té novetat, no apareix als resultats. En canvi, sí que hi consta la guardonada amb el Princesa d’Astúries, la nord-americana Siri Hustvedt, amb els seus ficcionats Records del futur. Cal destacar la irrupció en aquest apartat de l’escriptora basca Eider Rodríguez amb el seu aclamat volum de contes. Al-
guns autors triomfen pòstumament, com Gabriel Ferrater i Graham Greene, amb noves edicions dels seus textos.
A l’apartat de no-ficció hi és present el feminisme, amb la defensa de la dona al món rural que fa la cordovesa María Sánchez, i també temes com la identitat, el procés independentista, les noves tecnologies o el pensament dels grans filòsofs.