Alfred Rodríguez Picó farà la predicció del temps per a ‘La Vanguardia’
El popular meteoròleg s’incorpora a partir del gener al diari del Grup Godó
Des dels 16 anys que es dedica a fer prediccions meteorològiques. Aquest apassionat del temps torna ara “a casa”, a La Vanguardia, on ja va fer d’home del temps quan va debutar en aquestes tasques a mitjans dels anys setanta i després, en una segona etapa, als anys vuitanta. Alfred Rodríguez Picó (Barcelona, 1958) serà l’encarregat de tornar a oferir la informació meteorològica als lectors de La Vanguardia a partir de l’1 de gener en l’edició digital i del 2 de gener en la versió paper.
“Al 1974 vaig començar a col·laborar amb el llavors Servicio Metereológico Nacional del Ministerio del Aire, i entre els primers diaris que vaig començar a treballar ja hi havia La Vanguardia”, recorda el meteoròleg que es va fer molt popular durant la seva època a TV3, entre el 1984 i el 2002. Va ser en aquest període, durant la segona meitat de la dècada dels anys vuitanta, quan va tornar a treballar a La Vanguardia. “Recordo que vaig portar una estació meteorològica enorme que vam col·locar a dalt de tot de l’edifici del carrer Pelai (la seu llavors del diari)”. Reconeix que li fa molta il·lusió tornar a La Vanguardia “perquè és com tornar una mica a les arrels”.
Acabada l’etapa a TV3 va treballar a Betevé, del 2004 al 2014, i el 2015 es va replantejar la vida professional. Un any després va crear, amb dos apassionats més de la meteorologia, Roman Llagostera i Joan Prat, l’empresa
Taikometeorologia, que es dedica a fer prediccions meteorològiques per ajudar a millorar la productivitat de les empreses. Els seus clients provenen de sectors molt diferents: des d’ajuntaments fins a estacions d’esquí i muntanya, empreses de vins i cava, d’energia, de distribució d’aigua, d’esdeveniments i ports nàutics. “Som molt transversals”, afirma Rodríguez Picó.
I quin tipus de predicció ofereixen? “Doncs, per exemple, ara començarem a treballar per una marca d’aigua que vol saber quines temperatures hi haurà els propers mesos perquè depenent d’això es consumirà més o menys aigua i així ells poden saber quin estoc han de tenir”, respon.
Afegeix altres casos dels molts als quals s’enfronten, com quan fa dos hiverns el responsable de la neteja dels carrers de Barcelona li va demanar si necessitarien una o tres màquines llevaneus per al Tididabo mentre queia una nevada. Més exemples: quan unes caves de Catalunya necessitaven saber si plouria en 12 dies per saber si tindrien una gran collita o quan el director d’una pista d’esquí volia saber quin dia era més idoni per portar un transformador en helicòpter a la cota 2000.
Després de 45 anys fent informació meteorològica, Rodríguez Picó està autoritzat per parlar de com ha evolucionat aquest sector: “Ha canviat molt. Quan vaig començar a treballar no teníem ordinadors ni internet; llavors treballàvem sobre un mapa d’Europa estès sobre una taula on col·locàvem diferents símbols meteorològics. I d’allà trèiem les previsions pels mitjans de comunicació”.
Les prediccions meteorològiques llavors eren molt limitades, sobretot a llarg termini. “Podíem tenir una certa fiabilitat a 24 i 48 hores, però mes enllà de tres dies la fiabilitat baixava molt”, recorda. No disposaven de la tecnologia d’avui dia. “Ara tenim un big data enorme i una tecnologia que ens permeten tenir un percentatge de fiabilitat molt elevat, però hi ha algunes coses que no han canviat, com els microclimes”.
Uns microclimes fonamentals per elaborar les prediccions a curt i mitjà termini. “Si ets un gran coneixedor del territori on has de fer la predicció, tens molt de guanyat”, segueix. Amb una mateixa situació meteorològica es poden tenir molts tipus diferents de temps: pot nevar a Viella, fer sol a Pont de Suert i a Llançà tenir 90 km/h de ventada. “El motiu de tot això és que Catalunya no és plana; si fos com Holanda, amb dues frases tindríem feta la predicció”, conclou amb una rialla.