Sánchez apuntala els seus pesos pesants en un govern amb sorpreses
El líder del PSOE ja té dissenyada l’estructura de l’executiu, que anunciarà dimarts després de la votació final del ple d’investidura
Una vegada encarrilat el procés d’investidura, que culminarà el 7 de gener, Pedro Sánchez ja té ultimat l’organigrama i l’estructura del seu futur govern de coalició amb Pablo Iglesias. Però ho manté ben en secret, i no preveu revelarlo totalment fins a superar la investidura. Ja acordat el repartiment de carteres i funcions amb Unides Podem, Sánchez fa valer la prerrogativa constitucional de proposar els membres del seu gabinet i ni tan sols Iglesias sap quina serà la composició final del primer executiu de coalició des de la recuperació de la democràcia a Espanya.
El secretisme és absolut, segons admeten tots a la Moncloa i a Ferraz. Fins al punt que hi ha qui ironitza que molts dels possibles elegits per incorporar-se al Consell de Ministres passaran la nit de Reis esperant una trucada de Sánchez en lloc dels tradicionals regals arribats d’Orient. Aquesta trucada seria precisament el millor regal. Tot i que Sánchez, asseguren al seu equip, encara no ha començat a agafar el telèfon per trucar als escollits.
El líder del PSOE té dissenyada l’estructura del nou govern, en tot cas, en una feina en què només han intervingut alguns dels seus col·laboradors més estrets, com el secretari general de la Presidència, Félix Bolaños. I la discreció és màxima, total.
A la Moncloa i a Ferraz només donen per fets dos aspectes del futur executiu. En primer lloc, que Sánchez apuntalarà tots els pesos pesants de l’actual govern en funcions. Així, a la cúpula del nou gabinet la previsió és que Carmen
Calvo es mantingui com a vicepresidenta de caràcter polític, i Nadia Calviño ascendirà a la vicepresidència econòmica. Iglesias, com a vicepresident segon responsable de polítiques socials, completarà aquest primer rang del futur executiu.
A la direcció del PSOE també donen per garantida la permanència al Consell de Ministres del seu secretari d’organització i ministre de Foment, José Luis Ábalos, i de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que ha estat la cap de la negociació de programa amb Unides Podem. També, segons di
EL NUCLI DUR
Ferraz veu garantida la continuïtat de Calvo, Calviño, Ábalos, Ribera, Montero o Marlaska
PRERROGATIVA PRESIDENCIAL
Molts ministrables passaran els Reis esperant una trucada com el millor regal
ÈXIT LILA
Si es confirmen quatre carteres i la segona vicepresidència, seria un triomf d’Iglesias
LA INCÒGNITA
A Unides Podem es guarda amb zel qui serà el possible ministre d’Universitats
rigents socialistes, dels fins ara ministres d’Interior, Fernando Grande-Marlaska; de Transició Ecològica, Teresa Ribera, i d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, que a més assumirà la cartera de Política Territorial en funcions que va deixar vacant Meritxell Batet per presidir el Congrés. I alguns inclouen en aquest grup de ministres que es mantindran en el càrrec, probablement, la titular de Defensa, Margarita Robles, que va assumir igualment la cartera d’Afers Exteriors en funcions quan Josep Borrell va ocupar l’1 de desembre el seu càrrec a la nova Comissió Europea. Una de les opcions per assumir ara Exteriors seria l’actual secretari general d’Afers Internacionals a la Moncloa, i xerpa de Sánchez en les cimeres mundials, el diplomàtic José Manuel Albares. “La resta de coses estan en qüestió”, afirmen dirigents del PSOE. La resta de coses, per tant, entrarien dins del terreny de les especulacions, però ja sense cap certesa ni garantia.
L’altra qüestió que tant a la Moncloa com a Ferraz donen per feta, però, és que Sánchez es reserva sorpreses en la composició del futur Consell de Ministres. “Al president li agrada i ja ho va demostrar quan va fer el seu primer govern”, asseguren. Sánchez va formar el juny del 2018 el que es va arribar a dir “govern bonic”, per primera vegada amb majoria absoluta de dones i amb sorpreses com, entre moltes d’altres, la de l’astronauta Pedro Duque. “És un clàssic, sempre agrada sorprendre i deixar la teva empremta”, afirmen.
D’Unides Podem, coalició que també guarda silenci respecte a les seves carteres i noms, es donen per assegurats els noms d’Irene Montero, com a titular d’una cartera que coordini les polítiques feministes, la lluita per la igualtat de gènere i contra les violències masclistes. L’altra joia de la corona política és la cartera de Treball, sense les competències actuals de Seguretat Social, que segons les informacions disponibles podria recaure en la diputada de Galícia en Comú i militant d’IU Yolanda Díaz. Les dues responsabilitats, feminisme i laboral, haurien de ser les que deixessin l’empremta de la presència de la formació lila a l’executiu, tot i que a les travesses del repartiment de carteres apareixen almenys dues responsabilitats més: una, la cartera d’Universitats, que se segregaria de Ciència –cosa que apunta que Duque repetirà al Consell de Ministres– i que es dona per fet que recauria en algun responsable d’En Comú. També va sonar com a possible candidat Pablo Echenique per a aquesta responsabilitat, i fins i tot el diputat Joan Mena, però les últimes setmanes les càbales periodístiques estan apuntant a la número u de les llistes dels comuns al Senat, Rosa Lluch. Tot i això, fonts de la formació lila asseguren que els trets no aniran per aquí, i que no serà la historiadora qui es posarà al capdavant d’aquest ministeri si finalment queda en mans d’Unides Podem. La quarta cartera, que en cas de confirmar-se ratificaria la reeixida operació dels liles –atès que seria una més que les ofertes al juliol, i sense vetos–, estaria relacionada amb afers econòmics, potser Consum, Comerç o Turisme, i recauria en el coordinador d’IU, Alberto Garzón, un altre pes pesant en els aliats d’Iglesias i la lleialtat del qual a la coalició el gener del 2019 va ser cabdal per superar la delicada situació en què van quedar a Podem després de la cismàtica sortida d’Íñigo Errejón.