L’atac a l’ambaixada dels EUA a l’Iraq dispara la tensió entre l’Iran i Washington
Milícies proiranianes ocupen durant dos dies els accessos al complex diplomàtic
El setge de dos dies a la seu diplomàtica després d’un intent d’assalt va fer reviure el fantasma de l’ocupació de l’ambaixada americana de Teheran el 1979. Trump va exigir a les autoritats iraquianes que protegeixin la seu diplomàtica. L’incident arriba després de l’atac dels EUA a cinc bases de la milícia proiraniana Katib Hizbul·lah.
Durant dos dies desenes d’iraquians, la majoria membres de milícies aliades de l’Iran, han ocupat el perímetre exterior de l’ambaixada dels Estats Units a Bagdad. Això ha fet recordar la presa de l’ambaixada a Teheran el 1979, i s’ha posat de manifest que l’Iraq s’ha convertit en el nou escenari de la pugna militar entre l’Iran i els Estats Units.
Dimarts joves afins a les Forces de Mobilització Popular (FMP), una organització que agrupa diverses milícies proiranianes, van envoltar la seu diplomàtica a la zona verda de Bagdad i van avançar cap a l’interior al crit de “Mort a Amèrica”. Una vegada superat el perímetre de seguretat exterior, van arribar a l’edifici de recepció i el van incendiar. Des dels terrats d’edificis limítrofs agents de seguretat van disparar gasos lacrimògens contra la multitud. Hi va haver una vintena de ferits.
L’atac va quedar neutralitzat, però els milicians van acampar al costat del mur exterior de l’ambaixada, que és a la zona verda, la més segura de Bagdad, tocant al Tigris. Des d’aquí els EUA van administrar l’Iraq a partir de la invasió del 2003 i la caiguda del règim de Saddam Hussein.
L’ambaixada dels Estats Units a l’Iraq és la més gran del món, i fins a nou avís totes les gestions que feia s’han suspès. L’ambaixador estava de vacances fora de l’Iraq quan hi va haver l’atac i l’acampada.
Durant la nit de Cap d’Any desenes de milicians van dormir al costat del mur que impedeix accedir al recinte interior de l’ambaixada. Ahir a mitja tarda la majoria van atendre la petició de les FMP perquè es retiressin. Les forces de seguretat van recuperar llavors el control del perímetre diplomàtic. Al mur hi van fer pintades. Un d’aquests missatges deia: “Qassem Soleimaini és el meu líder”, en al·lusió al general de les forces Qods dels guardians revolucionaris iranians que donen suport a aquestes milícies.
El detonant de la protesta va ser el funeral d’un jove milicià xiïta, un dels 25 morts en els atacs dels Estats Units de diumenge contra cinc bases de la milícia Katib Hizbul·lah, afí a l’Iran.
Els nord-americans van dir que amb aquests atacs responien a un de la setmana passada contra una de les seves bases al nord de l’Iraq en què va morir un dels seus empleats.
Des de l’1 d’octubre desenes de milers de joves iraquians protesten a Bagdad i altres ciutats contra el govern, que acusen de corrupte i dependent tant de l’Iran com dels EUA.
Els EUA i l’Iran van ser aliats a l’Iraq en la guerra contra l’Estat Islàmic (2014-2017), que va arribar a controlar una tercera part del territori. Les milícies proiranianes es van incorporar després a l’organigrama de les forces de seguretat iraquianes, i els EUA hi han mantingut 5.000 soldats. Aquest destacament ara es veurà reforçat amb 4.000 soldats més, segons va anunciar ahir el Pentàgon.
Els joves iraquians protesten contra la presència militar dels EUA i de l’Iran. Almenys 450 han mort des de l’1 d’octubre en els enfrontaments amb la policia. Es queixen, a més que són víctimes de la corrupció i de l’ocupació, que no s’ha materialitzat cap de les promeses de progrés que van fer els nord-americans quan van enderrocar Saddam Hussein.
Malgrat el reforç de tropes, l’interrogant sobre el futur de la presència de les forces dels Estats Units a l’Iraq està obert. L’hostilitat de la població és molt evident després de l’atac de diumenge. La facilitat de l’assalt a l’ambaixada, que contrasta amb la fèrria oposició de la policia als manifestants al centre de Bagdad, és un avís que el debilitat govern iraquià no té cap més remei que seguir el dictat del carrer.
Rebuig general a l’Iraq de l’atac dels Estats Units contra cinc bases d’una milícia propera a l’Iran