Lionel Messi
Futbolista
Entre l’1 de gener del 2010 i el 31 de desembre del 2019 han passat deu anys en què Leo Messi (32) ha disputat 521 partits i ha marcat 522 gols. És a dir, l’argentí ha fet una mitjana d’un gol per matx durant una dècada.
El més difícil no és arribar, sinó mantenir-se. Aquesta llei no escrita de l’esport i fins i tot de la vida és la que desafia Leo Messi cada vegada que salta a un camp de futbol. És el millor, sempre, cada setmana, sense descansar, sense importar el rival. Li és igual si és partit de Lliga, Copa o Champions. Només així s’entén que el crac argentí hagi estat capaç de fer una mitjana d’un gol per partit els últims deu anys amb la samarreta del Barcelona. Des de l’1 de gener del 2010 ha jugat 521 partits amb la samarreta blaugrana en què ha marcat 522 gols.
El gol nostre de cada dia, doneu-nos, Senyor. És gairebé un ritual per als que van a les grades dels partits del Barça, al Camp Nou o fora. “Avui marca Messi”. “Amb gol de Messi”. “Fins que Messi digui prou”. Puntual, rares vegades falla en la cita amb el gol. No és rutina, són desafiaments. Ni les defenses ni els porters ni les lesions l’han frenat en aquests deu anys de voracitat, desequilibri i èxits. No en va, tanta regularitat en la seva excepcionalitat li han valgut en aquest temps sis Botes d’Or i cinc de les seves sis Pilotes d’Or. Les altres cinc que no es va emportar van ser per a Cristiano
(4) i Modric.
Ningú, ni tan sols Ronaldo, no és capaç de sostenir aquesta mitjana. El portuguès en el mateix lapse de temps suma entre el Madrid i el Juventus 475 gols en 490 partits. Però Messi, com els campions de boxa, tornarà a posar el cinturó en joc dissabte al derbi de Cornellà. Arribarà al derbi amb només dos entrenaments (dijous i divendres). La temporada passada al camp de l’Espanyol va marcar dos gols de falta directa. Més un altre a la segona volta a l’Estadi. El porter Diego López està més que avisat.
El deu del Barça és un perill constant, no entén de pics de forma ni llargues sequeres. Apareix amb una continuïtat sorprenent. “És Maradona cada tres dies”, va definir Jorge Valdano. I fa deu anys que no para de ser genial. Fa exhibicions sense oferir cap senyal de cansament, amb la mirada de felicitat del nen que va arribar al club amb 12 anys.
Fins a l’1 de gener del 2010 havia celebrat dos hat-tricks (al Madrid el 2007 al Camp Nou i a l’Atlètic el 2009 al Calderón). Des d’aleshores al Barça ha sumat 45 pilotes més a la seva col·lecció privada. L’última contra el Mallorca. Però després hi ha partits normals en què sense arribar al seu nivell se’n va amb un doblet. I en més d’una ocasió ha cedit un penal a companys en comptes d’engrossir els seus registres. Ho va fer amb Ibrahimovic a Saragossa, amb Neymar a Còrdova i, sense anar més lluny, amb Luis Suárez contra l’Alabès en l’últim partit del 2019. Perquè ara és capità i líder. Però no ha estat mai egoista. De fet, amb 136 assistències només al campionat espanyol, és el futbolista que més gols ha regalat en aquests deu anys a les cinc grans lligues.
L’1 de gener del 2010 el Barcelona
DES DE L’1 DE GENER DEL 2010 Hi ha hagut Guardiola, Vilanova, Martino, Luis Enrique i ara Valverde, però ell és el fil conductor
AMB EL MADRID I EL JUVENTUS Ni Cristiano Ronaldo, un definidor, iguala aquesta mitjana: ha celebrat 475 gols en 490 partits
A CORNELLÀ Dissabte serà al derbi amb només dos entrenaments, però la temporada passada va marcar dues faltes
era un equip invencible amb Pep Guardiola. Acabava de tancar l’any perfecte guanyant els sis títols en lliça. Ningú no l’ha pogut igualar. Aviat va aprendre que no sempre guanyaria, ja que el 13 de gener el Sevilla els va eliminar de la Copa de Rei del 2010. Però el deu del Barcelona no es va relaxar pas. Al contrari. Es va multiplicar. Era al cim i, lluny de deixar-se anar, es va instal·lar dalt de tot. Es va eternitzar al cim del futbol en el seu moment més competit i igualat.
En aquest temps ha estat el Barça de Guardiola, que va heretar Tito Vilanova. Ho va ser breument de Gerardo Martino. Amb Luis Enrique es van viure tres anys d’èxits i ara és l’equip de Valverde. Però, per sobre dels tècnics que seuen a la banqueta, sempre ha estat el Barcelona de Leo Messi, el fil conductor al camp. Ha jugat al costat de Xavi i Iniesta (amb qui va copar el podi de la Pilota d’Or del 2010) i ha format part del trident amb Neymar i Luis Suárez. Ara integra Griezmann, apadrina Ansu Fati i s’entén amb De Jong, mentre busca i troba Jordi Alba. Pensant en global, pel bé de l’equip, el seu domini sobresurt encara més.
Al seu dia, quan va debutar –precisament contra l’Espanyol, a Montjuïc–, al jove Messi li va costar 9 partits marcar el primer gol (a l’Albacete) i va haver d’esperar 38 partits amb el primer equip per assolir la xifra de 10 dianes, un ritme que no té res a veure amb l’actual. Ara si s’està més de tres partits sense veure porteria ja és notícia. Ell marca l’excel·lència.