El conflicte s’agreuja a França
Macron manté la reforma de les pensions i la vaga continua
França ha entrat al 2020 instal·lada en un conflicte social d’envergadura i sense perspectives d’una solució ràpida. En el discurs de la nit de Cap d’Any, el president Emmanuel Macron va defensar la seva controvertida reforma de les pensions, que va qualificar de “projecte de justícia i de progrés social”. Tot i que el cap de l’Estat va instar el Govern a negociar amb rapidesa un compromís amb els sindicats, no va deixar entreveure cap fórmula concreta per aconseguir-ho.
La vaga, que dura des del 5 de desembre i afecta sobretot els ferrocarrils i el transport públic a la regió de parisenca, continuarà i amenaça d’estendre’s a altres sectors.
El secretari general de la Confederació General del Treball (CGT), Philippe Martínez, va reaccionar molt negativament a l’al·locució presidencial. “Calen més vagues a tot arreu”, va dir Martínez. “Cal que el senyal d’alarma sigui fort”, va afegir. El líder de la França Insubmisa (esquerra radical), Jean-Luc Melenchon, va qualificar la intervenció de Macron de “declaració de guerra” als qui rebutgen la reforma.
Macron havia calibrat les seves paraules, en un intent de reduir tensions. Va assegurar que “l’apaivagament s’ha d’imposar a l’enfrontament”. L’inquilí de l’Elisi va recordar que França, durant el 2019, va passar per “moments de prova” com l’incendi de la catedral de Notre-Dame, la mort de soldats a Mali o l’atemptat terrorista contra la prefectura de policia de París. Macron va destacar la millora de l’economia i els 500.000 llocs de treball creats des que va arribar al poder.
En el llarg segment dedicat a la reforma de les pensions, el presicontinua dent va insistir que França no pot renunciar a transformar-se i que la iniciativa en curs sobre un nou sistema de jubilacions –segons un càlcul per punts– proporciona “més equitat” i beneficia col·lectius oblidats o maltractats pel règim actual, entre els quals les dones. Macron va advertir que en el debat hi ha “moltes mentides i manipulacions”, i va animar a no cedir davant l’immobilisme.
La vaga s’ha convertit en la gran prova sobre la capacitat de Macron de tirar endavant el seu pla de canvis estructurals amb què va guanyar les eleccions el maig del 2017. El cap de l’Estat obert al diàleg i alhora expressa fermesa sobre els objectius fonamentals de la reforma. Una meta irrenunciable, tal com va recalcar en el discurs, és instaurar un sistema universal que substitueixi els 42 règims especials actuals.
DISCURS DE CAP D’ANY El president afirma que vol un compromís ràpid, però no concreta en què cedirà
AMPLIACIÓ DE LA LLUITA El sindicat CGT crida al bloqueig de les refineries entre el 7 i el 10 de gener
Els sindicats han modulat la pressió per Nadal, per limitar les molèsties als passatgers que s’havien de desplaçar i no posar en perill el suport popular a la protesta, però no estan disposats a cedir. Dimarts s’ha de celebrar una altra ronda negociadora amb el Govern, sota l’amenaça d’una altra gran jornada de mobilitzacions al carrer el dia 9. El col·lectiu SOS Pensions, que agrupa professions liberals com els advocats, els fisioterapeutes, els infermers independents o els comptables, tots afectats per la reforma, anuncien que secundaran les aturades.
També pretenen adherir-se a l’onada reivindicativa els empleats de les refineries i del subministrament de combustible. La branca química de la CGT ha cridat al bloqueig de totes les instal·lacions petrolieres –refineries, terminals de petroliers i dipòsits de combustible– durant 96 hores, del 7 al 10 de gener.
Aquest conflicte ja dura més que el que va afrontar el 1995 el govern conservador d’Alain Juppé –sota la presidència de Jacques Chirac–, també per culpa d’un projecte de reforma del sistema de jubilació. Juppé va haver de renunciar a la iniciativa. Això no va evitar que en les següents eleccions legislatives els conservadors perdessin i els socialistes pugessin al poder, en cohabitació amb Chirac.
Per a Macron, el baròmetre polític sobre l’estat d’ànim de França seran les eleccions municipals de març. El moviment polític fundat pel president, La República en Marxa (LREM), necessita per assentar-se obtenir algunes alcaldies importants. El repte més important és aconseguir la de París, avui en mans de la socialista d’origen espanyol Anne Hidalgo.
La vaga ha donat oxigen als sindicats, que han patit una sagnia d’afiliats els últims decennis. L’any passat van quedar eclipsats –i descol·locats– per la revolta de les armilles grogues. No van saber apreciar la dimensió que tindria aquest moviment ciutadà nascut de les bases de la societat, de manera bastant espontània i una mica anàrquica. Ara els sindicats exhibeixen múscul i es tornen a sentir útils.
En la darrera edició del Journal du Dimanche, Martínez va acusar al Govern de provocar el caos deliberadament i de jugar a la “putrefacció” del conflicte. El líder de la CGT va tenir paraules molt dures per a Macron, de qui va dir que es veu a si mateix com un dirigent modern, adaptat als temps, però en realitat “imita Margaret Thatcher”, primera ministra britànica als anys vuitanta, que es va enfrontar amb èxit als sindicats i va reduir-ne molt la influència.
El Journal du Dimanche també va ser la tribuna per al Govern. El secretari d’Estat per als Transports, Jean-Baptiste Djebbari, va retreure a la CGT estar practicant “un sindicalisme de bloqueig”, fins i tot d’“intimidació”, per les pressions que estan exercint alguns treballadors, sobretot dels ferrocarrils, perquè secundin la vaga.
Sindicats com la CGT o Força Obrera exigeixen que el Govern retiri totalment el projecte. Això, però, suposaria una humiliació per a Macron.
Altres forces com la Confederació Francesa Democràtica del Treball (CFDT) –el sindicat amb més nombre d’afiliats, de línia més pragmàtica i moderada– accepten alguns principis bàsics de la reforma, com l’eliminació dels règims especials, si bé rebutgen que l’edat efectiva de jubilació s’elevi dels 62 als 64 anys.