Hong Kong inicia el 2020 amb més protestes
Xi Jinping demana harmonia i estabilitat per a la ciutat
El moviment prodemocràcia de Hong Kong ha començat l’any amb manifestacions en diferents punts de la ciutat i amb crides a la població perquè el 2020 no defalleixi. Ahir prop d’un milió de persones es van concentrar al centre financer, on es van reproduir els durs xocs amb la policia. Uns 400 manifestants van ser detinguts.
“El meu desig per a aquest any és l’alliberament de Hong Kong”, deia en Calvin, un home en la trentena que participava en un dinar a l’aire lliure al districte financer. “Fa molts mesos que fem manifestacions i protestes. Ara no ens podem aturar. Seria trair els nostres companys que estan empresonats”, afirmava.
El dia de Cap d’Any la cap de l’Executiu de Hong Kong, Carrie Lam, difonia un missatge a través de vídeo en què afirmava que els més de sis mesos d’inestabilitat a la plaça financera d’Àsia han provocat tristesa, ansietat, decepció i ràbia entre els habitants. “Comencem el 2020 amb un nou objectiu, restaurar l’ordre i l’harmonia en la societat. D’aquesta manera podem començar junts”, afirmava en un missatge de tres minuts de durada.
Des de Pequín, el president xinès, Xi Jinping, enviava un missatge en què demanava “el millor per a Hong Kong i la seva població”. Xi Jinping afegia també que la situació els darrers mesos
“ens ha preocupat”. I acabava reclamant l’inici d’una etapa d’estabilitat. “Com podrà treballar feliç la gent sense harmonia i sense un entorn d’estabilitat?”, es preguntava finalment el cap de files dels comunistes xinesos.
Malgrat aquests desitjos, la veritat és que la situació no sembla haver evolucionat a la que va ser colònia britànica fins al 1997 i per a la qual està prevista la integració plena a la Xina continental el 2047. Hong Kong s’ha estat administrant els últims anys mitjançant el sistema anomenat “un país dos sistemes”, pel qual la plaça financera disposava d’un cert grau d’autonomia i divisió de poders entre el poder executiu i el poder judicial.
Tot i això, una sèrie de decisions judicials adoptades el 2018 pel govern que administra la ciutat, i que dirigeix Carrie Lam, van motivar les queixes dels ciutadans, que van veure en aquests moviments una degradació de l’autonomia de Hong Kong. Com a conseqüència, hi ha hagut una sèrie de manifestacions massives que han omplert la ciutat.
El moviment de protesta, que va començar al juny, era hereu de l’anomenada revolució dels paraigües, que havia tingut lloc dos anys abans. Tot i això, a mesura que han passat les setmanes, les protestes han pres un caire clarament incompatible amb el règim polític xinès, i es reclama el sufragi universal i l’alliberament dels manifestants detinguts els primers dies de protestes. Igualment, entre els manifestants més joves ha augmentat de manera expressa el desig d’independència de la Xina continental, que no veuen com a garant dels seus drets.
Els intents del Govern xinès per contenir el moviment de protesta han estat fins ara infructuosos. Malgrat que s’ha volgut associar les manifestacions amb la violència, la veritat és que el moviment ha obtingut una gran simpatia a l’exterior. El caràcter polític de les protestes es va posar en relleu la setmana passada, quan els concentrats es van mostrar a favor dels drets humans de la població uigur, objecte d’una política de repressió per part de Pequín.
El moviment que va començar al juny no remet tot i els intents de Pequín d’associar-lo amb la violència