Retrat robot del gihadista a Espanya
L’Institut Elcano analitza les característiques dels terroristes islàmics que han actuat al nostre país
Un home de 31 anys, casat i amb dos fills. Musulmà d’origen. Estranger, tot i que cada vegada n’hi ha més d’espanyols. Resideix principalment a Catalunya. És immigrant de primera generació, si bé augmenta la probabilitat que sigui fill d’immigrants. Té estudis secundaris. No té antecedents penals. S’ha radicalitzat a Espanya i forma part d’una xarxa o cèl·lula, amb vincles amb altres grups semblants a l’estranger. Aquest és el retrat robot del terrorista islàmic que actua al nostre país, segons es desprèn de l’estudi Gihadisme i gihadistes a Espanya, del Reial Institut Elcano.
L’informe és obra de Fernando Reinares, Carola García-Calvo i Álvaro Vicente, investigadors de l’Institut, i es va elaborar amb motiu dels quinze anys dels atemptats de l’11 de març del 2004 a Madrid.
El gihadisme és una visió “fonamentalista i bel·licosa” de l’islam, segons l’estudi, que posa data de naixement a aquest moviment: la creació d’Al-Qaida l’11 d’agost del 1988 a la ciutat pakistanesa de Peshawar, poc després que comencés la retirada russa de l’Afganistan. Els autors expliquen que des d’aleshores el gihadisme ha passat per tres fases. La primera abraça des del seu naixement fins a uns mesos després dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 als Estats Units, quan Al-Qaida va perdre el seu santuari afganès. La segona va del 2002 al 2011, en què va tenir lloc la mort d’Ossama bin Laden i les revoltes antigovernamentals en diferents països àrabs. I la tercera va començar el 2012, amb l’impacte de la guerra de Síria, la formació d’Estat Islàmic (EI) i la divisió en dos blocs del gihadisme global: un, l’EI esmentat, i l’altre, Al-Qaida i els seus grups associats.
La primera cèl·lula d’Al-Qaida a Espanya es va descobrir el 1994 i era una de les més importants que va tenir a l’Europa occidental. Correspon a la primera fase, mentre que els atemptats de l’11-M s’inscriuen en la segona, i els del 17 d’agost del 2017 a Catalunya, en la tercera. Entre el 1995 i el 2003 es van detenir a Espanya poc més de cent persones relacionades amb el terrorisme gihadista, una mitjana de 12 a l’any. Entre el 2004 i el 2011 la mitjana es va incrementar notablement i va
DIFERENTS PROCEDÈNCIES Entre els conversos hi va haver un exmembre d’ETA, un dels Grapo i un altre dels GAL
DESCONEGUTS PER LA LLEI
Un 73% dels terroristes no tenien antecedents penals quan van ser detinguts
EL PROBLEMA CONTINUARÀ
Espanya seguirà en el punt de mira pel seu compromís en la lluita contra el terrorisme
SEGONA GENERACIÓ
Creix la tendència que els activistes siguin fills d’immigrants
arribar a 58, amb un total de 420 detinguts. A partir del 2012 i fins al 2018 hi va haver 420 arrestos, amb una mitjana anual de 60. Fins al 2004, quan hi va haver la matança de l’11-M, no hi va haver gihadistes morts a Espanya.
Els autors de l’estudi duen a terme una anàlisi minuciosa de les característiques del gihadista condemnat o mort a Espanya entre el 2004 i el 2018, que en total són 215, i de què es pot extreure un retrat robot del terrorista islàmic que ha actuat a l’Estat espanyol. Nou de cada deu són homes, casats (sis de cada deu) i tenen dos fills de mitjana. Aquestes dues últimes condicions els diferencien d’altres grups terroristes, en què els integrants solen ser solters. L’explicació, segons els autors, es podria trobar en la religió, ja que l’islam dona una gran importància al matrimoni.
Un 65% són estrangers, i un 35%, espanyols, tres vegades més d’origen que naturalitzats. Tot i que la majoria han nascut a Ceuta (un 46% dels espanyols), un 33% dels gihadistes morts o condemnats entre el 2004 i el 2018 vivien a Catalunya, i un 24%, a Barcelona. Un 51,3% són immigrants, però els últims anys guanyen presència els fills dels immigrants, que sumen un 43,5%. Aquest és un fenomen en creixement tant a Espanya com en altres països del nostre entorn amb aquest problema. És molt probable que es degui als problemes d’identitat que tenen aquesta segona generació d’immigrants, atès que no se senten d’enlloc i com a resposta s’uneixen a un grup en què es reconeixen. Entre els estrangers predominen els marroquins (40%), seguits a molta distància d’algerians (9%) i pakistanesos (7%).
La immensa majoria són musulmans d’origen, i només un de cada deu s’ha convertit. En aquest apartat hi ha casos singulars, ja que un provenia d’ETA, un altre dels Grapo i un altre dels GAL. Un 22,5% han treballat en el sector serveis, i un 18% no té ocupació coneguda. Un 43% van cursar estudis secundaris; un 26%, primaris, i un 18%, superiors; un 11% no tenien educació reglada. Una quarta part, un 27%, tenien antecedents penals, sobretot per delictes contra la propietat o les persones, o de drogues. Només hi va haver dos condemnats anteriorment per terrorisme. Un 73% no tenien antecedents. Un 86% s’han radicalitzat a Espanya, i un 92% formaven part de xarxes o cèl·lules, moltes amb relacions amb altres de l’estranger. Només un 8% eren llops solitaris.
A Espanya un 58% dels gihadistes morts o condemnats entre el 2004 i el 2018 eren d’Estat Islàmic, i la resta pertanyien a AlQaida; 12 grups més eren afins a aquesta organització.
Després d’analitzar totes les dades els experts conclouen: “El nostre país no deixarà de ser blanc del seu terrorisme gihadista”, perquè és una nació occidental i implicada en la lluita contra aquesta classe de violència. Les dues grans organitzacions d’aquesta mena, Al-Qaida i Estat Islàmic, “coincideixen en la concepció d’Al-Andalus com a territori islàmic usurpat, una idea present des de la formulació doctrinal més primerenca del gihadisme global i derivada d’una noció segons la qual el control islàmic sobre qualsevol territori on n’hi hagi hagut és irreversible”. Per això Espanya i els espanyols continuaran estant en el punt de mira.