Feliços anys vint!
Publicar el primer article de la dècada convida a reflexionar sobre algunes coses que ens depararà el futur. Tots ho mirarem des de la nostra posició singular, cosa que sens dubte ens evocarà il·lusions i preocupacions ben diferents. En el meu cas, en la dècada dels vint que ara comença, compliré els 50 i els meus tres fills arribaran a la majoria d’edat i tindran tota una vida per davant; seran uns anys amb reptes professionals estimulants i, sobretot, de molts canvis en la nostra visió del món. La dècada dels deu, que acomiadàvem fa poques hores, ha donat mostres més que evidents del moment de canvi en què ens trobem, en els àmbits polític, social i econòmic. Per sort de tots, els millors anys sempre són els que han de venir.
Els reptes als quals ens enfrontem, en el nostre món local i en el global, estan clarament sobre la taula per a tots aquells que els vulguin veure. Sobre la realitat més propera, quan d’aquí a diversos lustres els historiadors vulguin explicar l’excepcional eclosió que ha experimentat l’independentisme a Catalunya en tan poc temps, segur que posaran el focus en els recents anys viscuts, que han sacsejat la política catalana i l’espanyola. La nova dècada marcarà el camí del desenllaç en aquest contenciós entre Catalunya i Espanya; si en la bifurcació algú pren el camí equivocat de la negació i la repressió en lloc del camí del diàleg i el reconeixement, és fàcil imaginar que serà una dècada negra per la política espanyola. Per començar bé el camí que cal fer, és urgent que tots els polítics que avui continuen empresonats i lluny de casa puguin tornar com més aviat millor amb els seus. I recuperar la via política exigirà, com he deixat escrit, que la solució la decideixin tots els catalans en aquest referèndum inevitable que ens permeti tenir la mesura exacta de les coses.
En l’àmbit global, tenim reptes de magnitud excepcional que impactaran de manera determinant en la nostra societat. En la dècada que hem inaugurat, arribaran a la jubilació les primeres generacions del baby boom, coincidint amb dos factors que tensaran, i molt, el sistema de pensions: una natalitat de les més baixes del món i una esperança de vida de les més altes. A tot això hi podem posar xifres, però sense necessitat de fer grans càlculs ja veiem que els números no surten. Aquesta realitat posarà en escac l’Estat de benestar tal com l’hem conegut, més encara quan ja sabem que les prioritats dels pressupostos, fruit de l’envelliment de la població, se centraran en la despesa en salut i dependència, però continuarà essent essencial i estratègic que la inversió en educació i en ciència no en surti perjudicada si volem ser un país d’oportunitats. Com diu la dita, no es pot repicar i anar a la processó; per això, és molt probable que a mig termini vegem com augmenta la pressió fiscal, i més en un Estat tan endeutat com Espanya.
El que avui anomenem transformació digital, i que abans eren les noves tecnologies, serà una altra autèntica revolució que, com una pluja fina, acabarà per canviar
Els canvis passen tan ràpid que a vegades som protagonistes de les revolucions sense saber-ho
la nostra forma de treball, de comunicar-nos i relacionar-nos, de comprar i, en definitiva, d’entendre el món. Moltes de les feines amb les que es guanyaran la vida els nostres fills encara no sabem que existeixen, i no volem saber que moltes de les feines dels nostres pares o de nosaltres mateixos acabaran sent espècies en extinció. La intel·ligència artificial, el big data o els robots transformaran alguns pilars que han sustentat les economies de molts països. Per això, la inversió en ciència i en investigació és, amb tota seguretat, l’aposta de país que millor ens permetrà mantenir les posicions. També, inevitablement, la transformació digital acabarà exigint una reforma profunda de les administracions públiques perquè la manera de comunicar-se amb uns ciutadans amb moltes habilitats tecnològiques segur que haurà de ser diferent a l’actual. Veurem qui li posa el cascavell al gat en una dinàmica tan rígida, però els canvis, segur que tard, també arribaran.
I entre els reptes globals hi ha, sens dubte, i amb evidències cada dia més rotundes, la crisi climàtica. De fet, en algunes zones del planeta es parla d’emergència climàtica perquè ja ha transformat la vida de persones i animals. El model energètic basat en el petroli, el gas i l’energia nuclear, gràcies a la tecnologia haurà de donar pas a noves formes de producció d’energia. Però els efectes del canvi climàtic també generaran noves migracions de persones, amb tot el que això comporta, i obriran noves batalles per l’ús de l’aigua, cosa recurrent al llarg de la història.
En l’últim segle ja hem constatat que els canvis socials se succeeixen de manera molt ràpida, convertint-nos en moltes ocasions en protagonistes de les revolucions sense saber-ho. En la dècada que hem començat, tenim deures importants, però res ens impedeix pensar que no puguin ser també uns altres feliços anys vint. El que sabem segur és que els reptes dels anys vint seran els problemes dels anys trenta si no actuem a temps. Bon any a tots!