Un cementiri d’imperis
Fa trenta anys el futur de la Unió Soviètica liderada per Bréjnev es va decidir militarment a l’Afganistan. Però la presidència de Jimmy Carter es va perdre a l’Iran després de la presa del poder de l’aiatol·là Khomeini el febrer del 1979. L’operació per rescatar-los va ser un fiasco. I va perdre les eleccions davant Reagan.
Un informe del KGB indicava que l’Afganistan es podia envair en qüestió de setmanes i Bréjnev va donar l’ordre d’ocupar un país sencer, l’última invasió en tota regla que s’ha produït al món. Era el Nadal del 1979 quan deu batallons van entrar al país creuant per les altes rutes dels Himàlaies i penetrant sense resistència a les planícies de Kabul. Vaig tenir ocasió d’observar durant tres mesos aquella ocupació d’un país que havia estat un dels cementiris de l’exèrcit britànic que va perdre tres guerres al segle XIX.
El president Carter va denunciar que es tractava de la intervenció més perillosa que s’havia produït al món des del 1945. Els soviètics pensaven que es podrien banyar a les aigües del
L’Afganistan ha humiliat els exèrcits britànics, soviètics i nord-americans
Golf sense pensar que aquella invasió posaria de manifest la fragilitat de l’Exèrcit Roig.
L’Afganistan va ser també el cementiri de l’exèrcit soviètic que va haver de retirar-se sense controlar un país que, curiosament, seria el laboratori ideològic alimentat per la guerrilla que va rebre el suport de Carter i també de Reagan a partir de l’any següent. Ossama bin Laden era un dels caps que van lluitar contra els soviètics amb l’ajuda de la intel·ligència i les armes dels Estats Units.
L’Afganistan, deia el primer ministre Harold Macmillan, és com l’estació Victòria de Londres, la porta principal per a qualsevol expedició fora d’Anglaterra. És un país amb pocs recursos però ha estat l’epicentre de molts dels conflictes des dels temps de l’expansió victoriana des de l’Índia.
Va ser a l’Afganistan on es van formar els talibans que perpetrarien els atacs de l’11 de setembre del 2001 a les Torres Bessones de Nova York. Es va respondre amb una guerra internacional, aprovada per l’ONU, per enderrocar els talibans que van ser expulsats del poder però que acabarien controlant el territori pràcticament fins avui.
Però la guerra continua. La resposta per castigar els causants de la matança de l’11-S s’ha saldat, fins ara, amb un milió de morts a l’Orient Mitjà. La guerra de l’Afganistan és la més llarga que han entaulat tropes nord-americanes. I no se sap com acabar-la. Els talibans tornen a controlar el poder i el territori. Els afganesos saben que han vençut l’imperi britànic, el soviètic i també el nord-americà.