Incerta dècada
La dècada que ara comença va tenir, al segle passat, un nom memorable: “Els feliços anys vint”. Entre els triomfadors de la Primera Guerra Mundial regnava una confiança cega en l’expansió capitalista i una visió il·lusionada del futur. Avui el clima és ben bé oposat: crisi de confiança en el sistema capitalista, pessimisme cada vegada més explícit i, pel que fa al futur, incertesa i fins i tot pànic. Les preferències hedonistes que van emergir les darreres dècades ja no s’estilen, res no s’ha de fer a l’excés: ni comprar, ni viatjar, ni menjar, ni beure ni fumar. El plaer ja no és una prioritat.
Sort n’hi ha que d’un gran mal en surt sempre un gran bé: la bona notícia és que el pensament positiu ha caigut en desgràcia. Aquest optimisme tou que tan bé lligava amb l’individualisme capitalista està en crisi. Els suplements de tendències així ho afirmen. Els experts en felicitat adverteixen que és perillós per la salut mental obligar-se a estar bé i reivindiquen la necessitat dels sentiments negatius. Els escriptors d’autoajuda descobreixen que l’ajuda que brindaven podia ser una càrrega i fan autocrítica. Reprimir les emocions negatives ja no és obligatori (només opcional). És a dir, podem sortir al carrer i proclamar alegrement que tot és una merda i que estem amargats. Bé!
Ara el que fa falta és que el moviment pendular que ens caracteritza no ens porti al cantó oposat. S’endevina a l’horitzó un enaltiment dels excessos de responsabilitat i de culpa. Sospito que, aviat, quan obri el WhatsApp trobaré, en comptes d’una d’aquestes frases fofes de pensament positiu, actes de contrició d’alguns dels meus contactes confessant pecats mortals (“Jo vaig llençar més de 500 tovalloletes al vàter”, “Jo tampoc reciclava els taps de plàstic”, “Jo agafava l’avió sense cap necessitat, només per fotre”). Sospito que seguirem amb l’obsessió per la seguretat i la neteja. Que els màrtirs seran tendència i que la Greta serà canonitzada un cop difunta. En el millor dels casos, s’estilarà una felicitat modesta, austera, empetitida, basada en la prudència, emmidonada i rígida. Els més vividors hauran de frenar les passions: o medicar-se o viureles en mode virtual. No, no sembla probable que aquesta dècada acabi per rebre el nom de la seva homòloga el segle passat. Potser tampoc no cal. El que sí que caldrà és estar atents per no caure a l’altre extrem, no sigui que aquest viratge cap a l’austeritat, la renúncia i el puritanisme acabi per convertir-se en doctrina de compliment obligat.