Presa de pèl?
Després d’haver lluitat de manera ingent pel dret a convocar un referèndum democràtic a Catalunya perquè els catalans decidissin el seu futur, tal com fan les nacions modernes; després d’haver sofert una repressió violenta per defensar les urnes l’1-O; després de patir una ofensiva d’Estat global que va intervenir la Generalitat, va lesionar severament els nostres interessos econòmics, va pressionar per aconseguir la fugida d’empreses i va perseguir sense pietat el major dels Mossos i tota la direcció; després de la repressió sistèmica a més d’un miler de catalans enjudiciats per manifestar-se, opinar i desobeir, verbs, tots ells, democràtics; després de patir la presó i l’exili de la dirigència política independentista; després d’impedir que els nostres representants escollits democràticament exercissin els seus càrrecs com a president, vicepresident i consellers; després d’una àrdua campanya de criminalització de l’independentisme, amb suport de tots, incloent-hi els socialistes; després de les amenaces permanents, de la negació de drets i de la ferida profunda soferta a Catalunya; amb tot plegat, i tot és encara més, resulta que el gran acord per a la investidura d’un líder socialista, amb una força independentista,
Ens consultaran per saber si ens han agradat les seves reunions de despatx
serà que ens consultaran per saber si ens han agradat les seves reunions de despatx i els seus acords de partit.
És a dir, no podem votar el nostre futur, però seran tan generosos que ens permetran votar sobre si ens agrada que no puguem votar el nostre futur, però puguem votar sobre les seves xerrades a la Moncloa. O sigui, perquè ho entengui, després de lluitar per les urnes, tornarem a les urnes per veure si ens agrada com ha quedat el pati després de la gran destrossa. Doncs podrien estalviar-s’ho, perquè no imagino l’ànim amb què molts aniríem a votar un nyap com aquest. I tot això després del paper de l’Advocacia de l’Estat que ni tan sols ha estat capaç de demanar l’anul·lació del judici, malgrat la decisió de Luxemburg i de l’evidència d’haver condemnat un polític que tenia immunitat parlamentària. És a dir, ni dret a referèndum, ni indici de plantejar-se’l, ni anul·lació del judici, ni res que demostri un canvi de gir real per part dels qui han participat durant aquests anys en la política de la repressió. El PSOE vol la presidència, que no és una cosa menor, però no vol canviar ni una coma el paradigma inflexible en què ens tenen encallats. Perdonin, però molt em temo que una altra vegada en la història, i en portem unes quantes, ens esquilaran tota la llana, i encara ens la faran pagar.