Per molts anys
El 1973 Tom Wolfe, al seu llibre El nuevo periodismo, deia que el més interessant del que s’escrivia llavors als Estats Units sortia de la ploma dels que s’havien posat al servei d’explicar històries reals, i no dels que continuaven amb els contes o les novel·les. Fins i tot amb tots els matisos que no caben en aquestes línies, podríem afirmar que el que per a Wolfe era, ara farà una eternitat, el nou periodisme avui és el vell periodisme. És en aquest vell nou periodisme en què tantes vegades busca refugi la secció de Tendències de La Vanguardia, i el troba amb el plaer de qui acosta les mans cap al foc d’una xemeneia quan té fred.
El que el lector veurà en aquestes pàgines no és només un resum de l’any cuinat per un grup de periodistes. És una cosa més que això. És una selecció de les millors històries al servei de les quals s’ha posat aquesta secció i, per extensió, un diari decidit que no retrocedeixi l’espai per publicar-les, sigui a l’edició impresa o al web. Es tracta de les vides d’altres, sí. Històries amb identitat que el periodista explica amb la fe del pescador, però que han de ser necessàriament escrites amb la concentració d’un monjo i la humilitat d’un aprenent perquè amb elles s’ensenya a mirar el món d’una altra manera. Cadascun d’aquests reportatges ens interroga sobre l’ofici mentre ens planteja el que també hauria d’importar en el debat públic.
Macarena. Amatxu. Sara. Laia. Les imbatibles feministes. Un fill, i un pare a l’atur. L’home que s’implanta un xip. La dona del miracle. Les pelonas . La feliç coincidència de les que esperen mentre esperen... Els recuperem a tots a les nostres pàgines per demostrar que aquest any que hem deixat enrere hi ha hagut batec més enllà de la política i del soroll dels tuits.
Per dies que macerin a l’hemeroteca, els textos d’aquests reserves continuen frescos com una rosa avui, perquè han deixat en qui els han llegit el mateix rastre que deixa la por o l’amor, l’alegria o la sorpresa, una malaltia o l’esperança. Com en els contes inoblidables de la literatura. Així és el periodisme nou i vell, el de sempre. I per molts anys.