La incapacitació de la parricida de Girona va fer tard
La dona va estar ingressada dues setmanes abans del crim
Es podria haver evitat? La pregunta martelleja des de dilluns a la tarda la consciència dels familiars de la nena de 10 anys a qui la mare va sedar i va ofegar a la banyera del seu pis a Girona. Feia només dues setmanes que a la dona, de 49 anys, li havien donat l’alta del psiquiàtric on havia estat ingressada en reiterades ocasions els últims anys. La presumpta parricida, a qui havien diagnosticat un trastorn de conducta greu, estava a punt de ser incapacitada legalment per la seva pròpia família, que últimament s’ocupava de la nena. Ningú no va ser capaç de preveure ni imaginar el tràgic desenllaç.
Dimarts al migdia un centenar d’amics i coneguts de la família es van reunir a la plaça del Vi de Girona per assistir a un emotiu minut de silenci. Ningú no es va atrevir a preguntar res a les dues dones que van centrar totes les mirades. Es tractava de la germana de l’acusada i la seva filla, una jove que últimament es cuidava de la seva cosina i que s’havia de convertir en la seva tutora legal així que s’acabessin els tràmits per declarar incapacitada la seva tia, a qui havien de retirar la custòdia de la menor.
L’acció tenia com a objectiu protegir la mare de si mateixa, no tant a la seva filla, a la qual la dona atenia i estimava per sobre de tot. Els problemes de salut mental de la dona van començar després del part d’una nena molt desitjada després de molt de temps intentant quedar-se embarassada. Després del naixement, van assegurar fonts del seu entorn, la dona va tenir una depressió que va necessitar assistència especialitzada.
Els problemes psicològics es van accentuar fins a derivar en alteracions greus de la conducta que els últims temps van necessitar ingressos reiterats en un psiquiàtric. Durant aquest temps va ser la germana de la mare, però especialment la filla gran d’ella, qui es va ocupar de la menor. I amb elles s’estava pràcticament sempre la nena el temps que no la cuidava el pare, o quan la mare estava ingressada.
Quan va ser detinguda dilluns, després que la dona no només confessés els fets sinó que els relatés per missatges al periodista Albert Soler, un forense va determinar que la parricida estava en condicions d’assistir a la reconstrucció del crim.
La dona es va mostrar plenament conscient del que acabava de fer. No es va immutar quan el menjador de casa se li va omplir de facultatius del SEM que van provar durant dues hores interminables d’aconseguir el miracle de salvar-li la vida a la nena. La detinguda va demanar de sortir al carrer a cara descoberta. “Hi ha periodistes allà fora. La cobrim?”, li van preguntar els mossos. Ella s’hi va negar.
La família de la dona i el pare de la nena eren plenament conscients de la malaltia de la mare, de qui s’ocupaven i estaven pendents. Es tracta d’una malaltia diagnosticada i supervisada des de feia anys en un psiquiàtric de Girona. Què va passar, doncs? Durant la conversa escrita amb el periodista Albert Soler, la parricida va assegurar que l’havia morta perquè no podia fer-se càrrec de la seva filla, quan en realitat qui s’ocupava de la nena era la neboda.
Diverses persones que van parlar amb la dona després del crim, des de la veïna de replà que va anar a socórrer la nena fins als mossos i sanitaris que hi van coincidir al pis, van explicar que malgrat la coherència en el relat del que havia fet “estava immersa en una realitat paral·lela, sense consciència de les conseqüències”.
Els investigadors li van agafar declaració dimarts, i dimecres va passar a disposició judicial.
Després de confessar que havia ofegat la filla a la banyera, es va mostrar conscient del que acabava de fer