Els detallets
Aquest dies, amb el dibuixant Toni Benages i Gallard, hem enllestit un còmic, que és el segon que publicarem plegats. Hi hem introduït molts petits detalls que, esperem, faran riure els lectors. A diferència d’una certa literatura, el còmic permet un equilibri entre una trama molt neta, que se segueix de manera ràpida i amb una atenció que no cal que sigui intensíssima, i les pinzellades que donen profunditat i matisos a la història: referències a altres còmics o a pel·lícules, homenatges visuals, bromes saberudes. Si es fa bé, res d’això no ha d’entorpir la lectura. Hi he estat pensant i aquest gust pels detalls em ve dels guions de René Goscinny per als còmics d’Astèrix que dibuixava Albert Uderzo. Als tintins i als mortadel·los també hi ha molts detallets: l’ambientació és clau en els àlbums d’Hergé, que incorporen el llenguatge del cinema clàssic; als còmics d’Ibáñez el que passa als racons de les vinyetes és tan important com el que hi ha en primer pla. Però als primers àlbums de la sèrie Astèrix és on aquests procediments són més refinats. El primer dia de classe de llatí a la facultat de Filologia, la doctora Esperança Borrell ens va portar els còmics d’Astèrix en llatí i ens va explicar, des de la perspectiva de l’especialista en cultura clàssica, molts detallets, molt ben trobats i històricament irrebatibles, que Goscinny havia introduït en l’argument.
Per a mi, els detallets són una cosa importantíssima, quan faig una exposició, quan escric un llibre i quan preparo un guió per a un còmic o per a un audiovisual. En les exposicions també he adaptat la tècnica Goscinny. La trama s’ha d’entendre a la primera: hi ha d’haver unes parts ben diferenciades, tot ha d’estar molt ben endreçat i molt ben explicat. Però la idea, que no sempre es veu (i és que no s’ha de veure!) és que a tot arreu, l’espectador interessat hi trobi subtrames, detalls suggerents i petites conyes. Si en una vitrina hi ha un llibre obert, no ho està per la primera pàgina que trobes. Si dues fotografies o un quatre i una fotografia estan col·locades una al costat de l’altra, ja t’hi pots pujar de peus que no és perquè sí.
Camines per la sala envoltat de connexions conceptuals i visuals que enriqueixen la història. El fet d’haver estudiat Filologia, en una època en què l’estudi de les literatures romàniques era un motor del pensament cultural d’aquest país, també ha influït en aquesta dèria dels detalls: agafaves un poema de Bernat de Ventadorn i segons la paraula que feia servir podies arribar a saber com era el castell i quina cara feia la senyora.
Als anys noranta es va produir una deflació de la cultura, de la qual encara paguem les conseqüències. Entre els editors de llibres, molt especialment, va començar la cançoneta del “per què hi poses això si ningú no ho entendrà?”. Tot es va anar aplanant i tornant cada cop més tonto. És clar que la literatura experimental i els deixebles de Joyce escrivien uns llibres que no es podien entendre de cap manera. Però és que estaven molt mal fixats: l’exemple a seguir eren els còmics: màxima lleugeresa amb tots els detalls.
Als anys noranta es va produir una deflació de la cultura, de la qual encara paguem les conseqüències