Iniesta es corona emperador
El manxec condueix el Vissel Kobe al seu primer títol en l’adeu de David Villa
Andrés Iniesta va debutar amb el Barcelona el 2002 a Bruges, però es va haver d’esperar gairebé tres anys per guanyar el primer trofeu al Camp Nou. Va ser la Lliga 2004-2005, la primera de Rijkaard, Ronaldinho, Eto’o i Deco. El migcampista manxec va arribar el juliol del 2018 al Japó i no ha necessitat tant temps per assaborir el triomf. Ahir es va coronar emperador guanyant contra el Kashima Antlers (2-0). Per al del Fuentealbilla és el 36è trofeu, després dels 32 que va guanyar amb el Barça i els tres inoblidables amb la selecció espanyola.
Coincidint amb l’1 de gener, la final de la Copa de l’Emperador, el primer títol en joc del 2020, va ser un dia d’estrenes però també de comiats. Es va inaugurar el Nou Estadi Nacional de Tòquio, que acollirà els Jocs Olímpics de l’estiu que ve. Es va estrenar el palmarès del Vissel Kobe, que no tenia cap títol a les vitrines fins que va aparèixer Iniesta a la seva vida. I també va servir perquè David Villa digués adeu després d’una exitosa carrera de 19 anys en què es va proclamar campió de la Champions (2011), del Món (2010) i dues vegades de l’Eurocopa (2008 i 2012).
El Vissel Kobe és un nouvingut a l’elit en comparació al rival a la final, el Kashima Antlers, que ha guanyat vuit lligues japoneses i el 2018 es va proclamar campió de la Champions asiàtica. Però gràcies al suport econòmic de Mikitani i Rakuten, van arribar al Vissel l’alemany Podolski i els exbarcelonistes Iniesta, Villa, Sergi Samper –l’únic que no va jugar ahir– i Vermaelen,
que ha catapultat el nivell de l’equip de Kobe, tal com es va veure a Tòquio, quan va superar els favoritismes i va sentenciar la final amb dos gols a la primera part.
La direcció d’Iniesta es va notar des del xiulet inicial. En defensa, el belga Thomas Vermaelen va controlar bé Serginho i Sho Ito, els dos grans perills del Kashima Antlers, fins al punt que no van xutar fins al minut 74. El Vissel Kobe dominava i es va avançar poc després del quart d’hora gràcies a un gol en pròpia porteria d’Inukai, en què va rebotar un xut del davanter Fujimoto. Abans del 40, el mateix Fujimoto feia el segon del Vissel. La final somiada per als de Kobe, que automàticament es classifica per a la fase de grups de la Champions d’Àsia –un nou repte per a Iniesta als 35 anys– i la Supercopa japonesa.
Tan controlat tenia el Vissel el partit que als últims minuts el tècnic germànic Thorsten Fink es va permetre el luxe de retirar Iniesta perquè s’emportés l’ovació del públic i poc després, ja amb el temps complert, va fer entrar David Villa perquè el Guaje es pogués acomiadar dins del terreny de joc.
L’ex de Sporting, Saragossa, València, Barça, Atlètic, Melbourne i New York City es retira amb 425 gols a l’historial. “En l’últim partit de la lliga em vaig lesionar. Em van dir que serien quatre setmanes [de recuperació], però vaig lluitar fins al final per poder ser en aquesta final i poder acabar la meva carrera d’aquesta manera tan maca: guanyant un títol”, va confessar Villa, de 38 anys, que com tot l’equip va acabar la nit amb ulleres de nedador i banyat en cervesa.
VERMAELEN I SAMPER, CAMPIONS El geni de Fuentealbilla suma 36 trofeus, i el Guaje es va poder acomiadar al camp i guanyant