Un puzle d’Eurocopa
Per celebrar el seixantè aniversari, dotze països seran amfitrions
Uns 5.250 quilòmetres separen l’Aviva Stadium de Dublín de l’Estadi Olímpic de Bakú. Cadascun està situat en una cantonada del Vell Continent. I tots dos són seu de la pròxima Eurocopa, la més estranya de les que s’han disputat fins ara. Per celebrar el seixantè aniversari de la competició, la UEFA va decidir reinventar el format i designar dotrze ciutats com a seu (Amsterdam, Bakú, Bilbao, Bucarest, Budapest, Copenhaguen, Dublín, Glasgow, Londres, Munic, Roma, Sant Petersburg). Això sí, l’estadi de Wembley, a Londres, serà l’autèntic centre neuràlgic de la fase final, ja que és el que té més capacitat de tots els que acullen el torneig. A la catedral del futbol de la capital anglesa s’hi celebraran tant les dues semifinals com la gran final. Wembley ja va acollir el partit decisiu d’una Eurocopa el 1996, en què Alemanya es va proclamar campiona, però va ser a l’antic estadi amb les dues mítiques torres encara dretes.
Aquesta revolució en el format de la competició té, com totes, clarors i ombres. És evident que amb dotze països diferents acollint partits es facilita a qualsevol aficionat anar a presenciar en directe algun matx amb un breu trajecte de cotxe. Les seus estan perfectament repartides pel Vell Continent. A l’altre costat de la balança s’hi ha de situar la tradició: centralitzar tot el torneig en un país com era habitual i convertir-lo durant un mes sencer en el centre d’atenció del món del futbol, cosa que permet a l’aficionat presenciar tots els partits que vulgui amb petits desplaçaments.
És difícil fer pronòstics de cara a la fase final del torneig, que sembla més igualada que mai, amb molts aspirants trucant a les portes de la glòria. Les incògnites comencen amb l’actual campiona, Portugal, la trajectòria de la qual en la fase de classificació ha deixat molts dubtes. La selecció de Fernando Santos va ser incapaç de guanyar Ucraïna en el seu doble enfrontament i va acabar segona del grup. Els portuguesos continuen depenent massa dels gols de Cristiano Ronaldo, segon màxim artiller de la fase de classificació europea (11). Ara bé, el davanter de la Juventus, que arribarà a l’Eurocopa amb 35 anys, no està precisament en el zenit de la seva carrera per molt que continuï veient porta amb facilitat i hi ha dubtes raonables sobre si serà capaç de conduir Portugal a un segon ceptre consecutiu.
La dificultat en els pronòstics continua amb Espanya, campiona de dues de les últimes tres Eurocopes. El tempestuós retorn de Luis Enrique a la banqueta obre massa incògnites per intuir quin serà el seu rendiment en el torneig. Caldrà esperar als amistosos d’altura que té previstos els mesos vinents, contra Alemanya i Holanda per exemple, per veure si el grup se sap readaptar als seus mètodes després d’una fase de classificació a les ordres de Robert Moreno durant la qual no va convèncer a ningú.
Si calgués apostar per alguna selecció, el premi se l’enduria França. La vigent campiona del món apareix com el bloc més sòlid, amb una continuïtat que ja fa gairebé vuit anys que dura sota el comandament de Didier Deschamps. Alemanya, que encara sota la direcció de Joachim Löw continua en una etapa de reinvenció després de l’adeu d’una generació única de futbolistes, sempre està en el ventall de les favorites. I, finalment, cal destacar Itàlia i Bèlgica, les dues úniques seleccions que van guanyar tots els seus partits de classificació (10). L’Euro més estranya també sembla una de les més obertes.
UNA ESPANYA DIFERENT Luis Enrique no redebutarà en partit oficial fins a l’inici d’un torneig que té molt difícil pronòstic
LA INCÒGNITA DEL CAMPIÓ Portugal, aferrada a Cristiano, defensarà la corona després d’acabar segona de grup