Sánchez obre la via a una consulta per superar la crisi catalana
El consell nacional d’ERC dona un aval gairebé unànime a l’abstenció en la investidura La taula “bilateral” de diàleg entre governs es començarà a reunir aquest mes El pacte permet debatre sobre l’autodeterminació dins del “marc jurídic”
Un mes i mig d’intenses converses i estira-i-arronses entre els equips negociadors del PSOE i Esquerra Republicana, pilotades per Pedro Sánchez i Pere Aragonès, va culminar ahir amb la difusió pública de l’acord a què han arribat les dues formacions. El pacte, negre sobre blanc, es concreta en tot just un foli i mig. Ara bé, el document té una notable transcendència política: Sánchez obre per primer cop la via per celebrar una consulta a la ciutadania a Catalunya a fi de ratificar els acords que es puguin assolir a la taula bilateral entre els governs d’Espanya i Catalunya, que es constituirà de manera immediata, tot i que encara sense termini de conclusió, amb l’objectiu de superar el “conflicte polític”.
L’acord, avalat ahir a la nit de manera aclaparadora pel consell nacional d’ERC i que avui serà ratificat per unanimitat per l’executiva federal del PSOE, encarrila definitivament la investidura de Sánchez en la segona votació amb què dimarts vinent conclourà el ple del Congrés. L’abstenció ja garantida dels 13 diputats d’Esquerra a la investidura permetrà la formació del primer govern de coalició des de la restauració de la democràcia a Espanya, entre el PSOE i Unides Podem.
Malgrat l’ambigüitat, l’acord va més enllà de les bases posades el desembre del 2018 a Pedralbes. Les parts signants –el PSOE i el PSC d’una banda i Esquerra de l’altra– asseguren: “Ens trobem davant l’oportunitat de desbloquejar i encarrilar el conflicte polític sobre el futur de Catalunya i establir les bases per a la seva resolució”. Les dues parts reconeixen igualment que “hi ha voluntat de diàleg per arribar a un acord que ens permeti superar la situació actual”. Reconèixer aquesta oportunitat, amb la “voluntat i fermesa política” de totes dues parts, segons el prefaci del document, “permet explorar i abordar l’obertura d’una nova etapa basada en el diàleg efectiu, obert i sincer, i apostar pel reconeixement i l’entesa institucional”.
L’acord, que assegura que s’ancora en “els principis de lleialtat institucional i bilateralitat que regeixen el marc polític de relació entre el Govern d’Espanya i el Govern de la Generalitat de Catalunya”, només consta de dos punts. El primer subratlla el reconeixement que “existeix un conflicte de naturalesa política en relació amb el futur polític de Catalunya”. I que aquest conflicte “només es pot resoldre per mitjà de vies democràtiques, mitjançant el diàleg, la negociació i l’acord, i superant la seva judicialització”. És a dir, mitjançant l’activació de la via política i sense
NOU HORITZÓ Els negociadors parlen d’una “nova etapa” que enterra la judicialització
LA COMPOSICIÓ L’acord eludeix concretar la presència dels presidents a la taula de diàleg
l’únic recurs als tribunals de justícia que els socialistes retreuen als set anys de mandat de Mariano Rajoy que van acabar desembocant en l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya, si bé amb el concurs del PSOE.
El segon punt de l’acord és el determinant. És el que anuncia el compromís de la creació d’una “taula bilateral de diàleg, negociació i acord entre governs” per mirar de reconduir la situació i superar el conflicte polític. Aquesta taula, segons el document, “partirà del reconeixement i legitimitat de totes les parts i propostes”. I “actuarà sense més límits que el respecte als instruments i als principis que regeixen l’ordenament jurídic democràtic”. Al document s’eludeix qualsevol referència expressa a la Constitució, com també a l’autodeterminació.
La taula bilateral entre governs, “com a instrument polític”, s’assentarà sobre les quatre potes definides per Aragonès en un article a La Vanguardia. La primera és la composició: a la taula s’hi asseuran representants dels governs d’Espanya i Catalunya, sense fer al·lusió explícita als presidents. “S’establiran les delegacions de manera paritària i amb els membres que les dues parts decideixin”, enuncia el document. La segona pota es refereix al contingut, en què no hi haurà vetos i, per tant, el Govern de la Generalitat podrà posar sobre la taula l’autodeterminació de Catalunya o l’amnistia per als condemnats pel procés, tal com recull l’acord del Govern del 22 d’octubre després de la sentència de l’1-O. “Diàleg obert sobre totes les propostes presentades”, garanteix l’acord. “Totes les parts aportaran amb llibertat de continguts les seves propostes detallades sobre el futur de Catalunya. I es valoraran, es debatran i s’argumentaran les posicions al respecte de cada proposta”, assenyala.
El calendari de la taula entre governs, la tercera pota, serà “transparent”. Començarà els treballs, segons l’acord, “en el termini de quinze dies des de la formació del govern d’Espanya, i establirà terminis concrets per a les seves reunions i per presentar les seves conclusions”. Així doncs, el document no estableix un termini màxim ni un límit temporal per a la conclusió de les negociacions de la taula. La pretensió, en qualsevol cas, és que se circumscrigui a la legislatura actual. Amb tot, la quarta pota en fixa les garanties i el seguiment: “La taula establirà mecanismes per garantir l’inici i manteniment de la seva activitat i el compliment dels acords”.
El document subscrit per socialistes i republicans acaba amb el veritable quid de la qüestió, la
clau de volta de l’acord: la consulta ciutadana final. I és que a la taula de diàleg, segons el document, “s’hauran de buscar acords que tinguin un suport ampli de la societat catalana”. I així les dues parts “es comprometen a impulsar l’efectivitat dels acords que s’adoptin per mitjà dels procediments oportuns”. “Les mesures en què es materialitzin els acords seran sotmeses, si escau, a validació democràtica per mitjà de consulta a la ciutadania de Catalunya, d’acord amb els mecanismes previstos o que es puguin preveure en el marc del sistema jurídicopolític”, assegura el paràgraf més important del document. Cal tenir en compte la salvaguarda –“Si escau”–, però també que s’assumeixen mecanismes de consulta no previstos en l’ordenament jurídic actual.
No obstant això, aquesta taula entre governs, segons el document, “es coordinarà” amb altres espais de diàleg institucionals i parlamentaris ja existents, “que s’hauran de potenciar”, amb referència a la comissió bilateral Generalitat-Estat i la taula de partits formada al Parlament a instàncies del PSC.
ERC ha imposat els seus temps i fins i tot la distància necessària. El document no porta el logo de cap dels partits signants i, per bé que els comunicats de republicans i PSOE seguien el mateix guió, posaven el focus en elements diferents. Esquerra, simplement en la “consulta a la ciutadania”; el PSOE, en els procediments que es puguin preveure en el marc del sistema jurídicopolític.
L’acord ja té detractors. Pablo Casado acusa Sánchez de “liquidar la sobirania nacional” i, a Catalunya, Quim Torra vol renegociar la taula de diàleg en la seva reunió prevista amb el president socialista després de la formació del nou govern central.
LES CONDICIONS PSOE i ERC assumeixen una negociació sense vetos al debat de l’autodeterminació
L’ENCAIX LEGAL El pacte preveu un mecanisme específic per a la consulta dels acords assolits