El lloguer mitjà a Barcelona supera ja els mil euros
Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou són les zones més cares
Mil cinc euros és la mitjana del lloguer d’un habitatge a Barcelona, un preu que no para d’augmentar. Les pujades més importants són als districtes de Sant Martí i Gràcia.
Fa molt temps que el preu dels lloguers a Barcelona i la majoria dels municipis de l’àrea metropolitana no para de pujar. I fa bastant temps que alguns experts –no pas tots– anuncien que aquests preus han tocat sostre. Tot i això, tenint en compte les dades oficials que la secretaria d’Habitatge de la Generalitat acaba de fer públiques, corresponents al tercer trimestre del 2019, queda clar que, en tot cas, es tracta d’un sostre movible, que cada vegada és més amunt. De fet, per primera vegada en la història els nous lloguers firmats a la capital catalana en aquest període (de l’1 de juliol al 30 de setembre de l’any que acabem de deixar enrere) han superat el llistó dels 1.000 euros mensuals.
Mil cinc euros amb 79 cèntims. Aquest és el preu mitjà d’un nou contracte de lloguer a la ciutat de Barcelona. És el resultat del recompte de les fiances dipositades obligatòriament a l’Institut Català del Sòl (Incasòl) cada vegada que es tanca una operació d’arrendament d’un habitatge al municipi. És un 6% més que el tercer trimestre del 2018, i suposa superar el rècord anterior, que ha tingut una vida fugaç: havia quedat establert en 968,89 euros el segon trimestre del 2019.
Tots els districtes de Barcelona registren pujades respecte al mateix període del 2018, però la intensitat d’aquestes alces varia en funció del territori. La més moderada (tot just d’un 1,17%) es registra al districte més car de la ciutat (Sarrià-Sant Gervasi), i les més fortes, en dues de les zones més inflacionistes en matèria d’habitatge dels últims anys, Sant Martí (un 9,50%) i Gràcia (7,33%).
Si l’analista situés la lupa sobre el mapa de Barcelona, observaria que 18 dels 73 barris de la ciutat van trencar en el període analitzat aquesta barrera dels
La Maternitat i Sant Ramon, el Poblenou i el Fort Pienc entren al club dels barris més cars
mil euros mensuals. Respecte al trimestre anterior, s’incorporen a aquest club dels barris amb els lloguers més cars el Fort Pienc, la Maternitat i Sant Ramon i el Poblenou. Només en dos barris de la capital catalana, la Trinitat Vella i Ciutat Meridiana, els preus van baixar dels 600 euros.
A falta de les dades de l’últim trimestre, ja es pot donar per fet que a Barcelona al llarg de tot el 2019 s’han firmat uns 50.000 contractes de lloguer, una xifra una mica inferior a la del 2018. Es constata que des de fa temps l’oferta real és molt inferior a la demanda potencial.
En l’evolució dels lloguers a
Barcelona encara caldrà esperar bastant temps per certificar que la bombolla de preus esclatarà (cada vegada són menys les famílies que s’ho poden permetre amb els seus ingressos). Així mateix, cal veure els possibles efectes de l’aplicació del decret de la Generalitat per millorar l’accés a l’habitatge anunciat en vigílies de Nadal i de la concreció de les mesures apuntades al pacte de govern d’esquerres per a Espanya presentat la setmana passada pel PSOE i Unides Podem, que, entre altres coses, obre la via a la regulació del preu de l’habitatge de lloguer en determinades circumstàncies.