El feminisme ja té la seva pròpia música
Des d’‘Un violador al teu camí’ fins a les nadales antimasclistes, la música del carrer es fa global
Aquesta estrofa s’hauria de llegir seguint els acords que acompanyen la nadala La marimorena. La lletra i la veu l’hi posen Zua Méndez i Teresa Lozano, activistes feministes creadores del grup Towanda Rebels: “En el Congreso han entrado los fascistas a caballo queriendo que las mujeres regresemos al pasado...”.
No és el primer any que les Towanda versionen nadales en clau feminista, però aquest 2019 s’acomiada amb un bon nombre de cançons i performances que reivindiquen en forma de protesta i d’indignació, i també amb caràcter festiu, la lluita de les dones per la igualtat de drets. Es tracta de músiques i lletres que recullen les múltiples facetes del feminisme i les desigualtats amb què les dones topen cada dia –des de les més petites fins a les més grans–. Són estrofes que neixen al carrer, entre petits grups d’activistes feministes, i que es propaguen amb força a les xarxes socials.
No ha estat una nadala, sinó la performance creada pel grup xilè Las Tesis, Un violador al teu camí, el que millor ha teixit la unió entre el feminisme d’arreu del món aquest any que s’ha acabat, i continuarà sonant i representant-se el 2020. Es tracta de versos contra la violència sexual que pateixen les dones, una violència que, segons es denuncia, emana des de les mateixes estructures de poder de caràcter patriarcal. Las Tesis converteixen en vers i coreografia les investigacions de l’antropòloga feminista Rita Segato.
Laura Viñuela, musicòloga i consultora de gènere, analitza l’èxit d’aquesta performance i d’altres cançons i coreografies enguany, i assenyala que, d’una banda, s’ha de tenir en compte “la dimensió global que ha adquirit el moviment feminista, en gran part gràcies a la combinació de les xarxes socials i la mobilització als carrers”. En el cas de l’èxit del grup xilè, considera que la cançó assenyala “de manera senzilla i directa els culpables de la violència contra les dones: el patriarcat com a ideologia que sosté la violència, l’estructura de poder (judicial, polític i forces de l’“ordre”) que articula la pervivència d’aquesta violència.
S’ha cantat arreu del món, en ciutats grans i petites, en pobles, a les places. I Viñuela considera que l’èxit es basa que ho té tot en pocs versos. I per això ressona amb la lluita feminista a tot el món. Les xarxes propaguen la força d’un moviment que no neix dels escenaris, sinó de la protesta concreta pura i dura. Que neix, en aquest cas, de la irritació i la ira de cadascuna.
Més enllà de l’èxit de Las Tesis, les lletres feministes sorgides de petits grups gairebé anònims, des d’associacions que treballen en el dia a dia de la lluita per la igualtat, han esquitxat tot l’any. Al març Cadigenia –un grup de dones de Cadis que es dedica a la formació creativa i de gènere– versionava en clau d’humor feminista el Sin ti no soy nada, d’Amaral, amb un notable èxit a les xarxes en la seva denúncia dels micromasclismes quotidians.
La música i el ball, explica Viñuela, directora de la consultora de gènere Espora, “són determinants, perquè ens connecten com a comunitat en la vessant emocional”. El cant sincronitzat i el moviment coreografiat dels cossos ens ubica en una mateixa energia, continua, “ens connecta entre nosaltres a un nivell més profund que no només el significat de la lletra”. La música sempre ha estat un mitjà de comunicació col·lectiu.
No és el mateix el crit contra la violència sexual d’Un violador al teu camí que les nadales en què, sense perdre l’alegria que decora el Nadal, s’ataca el masclisme amb desimboltura i ironia. Nadales que, com les de les Towanda, aborden les temàtiques sorgides durant tot l’any.
Seguint aquesta anàlisi, recorda que la música dona per a molt, i tenen diferents funcions segons el context. “El feminisme és variat, i té diferents moments, de manera que és lògic que hi hagi cançons per a cada moment, “des de xirigotes feministes de carnaval, que són divertidíssimes –subratlla–, fins a reivindicacions més serioses, com la d’Un violador al teu camí.
Diverses cares d’una mateixa lluita en què l’humor també és protagonista. “Des de l’humor es fan denúncies molt serioses, i a més a més l’humor i el riure han estat un acte de rebel·lia per a les dones en general i les feministes en particular”, explica. Si la versió d’Amaral va ser el primer videoclip de Cadigenia, les seves integrants formen part des de fa una dècada de Cadiwoman, un grup xirigota de carrer.
El llenguatge musical no és estrictament el fil conductor del feminisme a escala global aquests últims mesos. Ara el feminisme és global per la seva lluita comuna, i l’èxit de les revindicacions a través de la cançó, dels versos, té a veure amb la capacitat de difusió de les xarxes socials. La reivindicació de drets, entre els quals destaca sobretot la denúncia de la violència contra les dones.
“El que sí que pot ser la música
–indica Viñuela– és un mitjà per a la connexió del moviment, un mitjà que reforça el sentiment de pertànyer a una comunitat”.
Així, la música uneix el pensament, la veu i el cos amb un missatge i una reivindicació compartida. “I això té un punt de catarsi i un altre d’empoderament que dona molta força”. Dones de tots els països i de totes les edats estan component aquest gran escenari reivindicatiu.
Les paraules senzilles i directes d’Un violador al teu camí ,la seva coreografia fàcil i contundent, han donat la volta al món, i les associacions de dones es continuen convocant en grans i petites places en senyal de protesta. I aquest himne feminista ja ha arribat a les discoteques.
El Diario de Avisos donava compte dijous de com es punxava aquest Nadal en una discoteca de Tenerife. El dj havia estat animat per la seva dona i per un grup de noies que hi havia a la discoteca, que es van llançar a cantar-la i ballar-la. Després va arribar la polèmica sobre si s’està banalitzant el contingut profund del significat.
Però el que aquest debat reflecteix és que el feminisme, amb els versos que es construeixen al carrer i des de les petites associacions d’activistes, està arribant a tot arreu.
LAURA VIÑUELA, MUSICÒLOGA La cançó xilena triomfa perquè assenyala els culpables de manera senzilla i clara
I CONSULTORA DE GÈNERE La música i el ball ens connecten com a comunitat en el terreny emocional; és catàrtic
ARREU DEL MÓN Les cançons són creades per petits grups d’activistes i es mouen per les xarxes
IRA I IRONIA Les lletres són reivindicatives i utilitzen l’humor per defensar la igualtat