Bartomeu escull Emili Rousaud com a successor

Emili Rousaud és nomenat vicepresident pensant en les eleccions del 2021

Club de proporcions desmesurades per bé i per mal, la successió presidencial del FC Barcelona és seguida amb una atenció comparable a la d’un govern executiu convencional. Només així s’explica que el nomenament d’un nou vicepresident s’interpreti internament i externament en clau electoral quan perquè se celebrin els comicis, tret de naufragi del primer equip que els anticipi, encara falta un any i mig.

Emili Rousaud, de 53 anys, és a partir d’ahir el nou vicepresident institucional del club blaugrana, un càrrec directiu que estava vacant després de la dimissió de Carles Vilarrubí, el seu anterior representant, l’1 d’octubre del 2017. Bartomeu, que havia cobert la plaça provisionalment en una maniobra gens estranya en el seu mandat cada cop que algun vicepresident li dimiteix (de fet, s’està fent càrrec de l’àrea esportiva una vegada se’n va anar Jordi Mestre), ha escollit oficiosament el seu delfí després de superar cert debat intern de les noves generacions. L’anomenat de portes endins grup dels joves, format pels membres que van aterrar a la junta l’any 2015, ha viscut no sense tensió la lluita per la successió fins a determinar que Rousaud havia de ser la persona elegida per liderar una futura candidatura continuista. La batalla es va agreujar una vegada el candidat mediàticament més consolidat, Jordi Cardoner, va fer un pas al costat inesperadament (això es va saber després) perquè no tenia prou suport intern. La decisió, primera amb la mirada inqüestionablement posada en les eleccions d’estiu de l’any que ve, l’ha presa Bartomeu, que acumula dos mandats i ha d’abandonar la presidència atenent els estatuts, i ha comptat amb la connivència d’aquell grup mencionat format òbviament per Rousaud però també per directius que pretenen continuar dins la junta més enllà de la presidència de Bartomeu com són Maria Teixidor, Oriol Tomàs, Xavier Vilajoana i probablement Enrique Tombas. La vella guàrdia, encapçalada per Cardoner, que també pretén continuar, i per altres membres com Javier Bordas, va apostar majoritàriament per Rousaud en l’última junta de l’any 2019, celebrada abans del Barça-Madrid però no feta pública fins ahir precisament per no desviar l’atenció d’un clàssic que ja venia prou carregat d’al·licients.

Emili Rousaud, soci número 31.011 del FC Barcelona, és fundador i director general de Factor Energia, la primera empresa comercialitzadora d’electricitat nascuda una vegada es va liberalitzar el mercat. La seva posició econòmica li permetria ambicionar una presidència que imposa condicions cada vegada més prohibitives per a l’abonat estàndard barcelonista. De perfil mediàtic voluntàriament molt discret, Rousaud persistirà en aquesta línia durant els pròxims mesos perquè considera que la cursa electoral en la seva fase decisiva encara està molt lluny d’arribar. De fet, esperarà a saber en el moment clau les seves opcions reals de victòria abans d’oficialitzar en un futur el que avui dia encara és oficiós. “Li fa il·lusió ser president”, reconeixen fonts del club, que parlen de una persona “més futbolera del que es creu” i poc actiu a la junta fins ara concentrat en la seva carrera professional.

Si Rousaud fa el pas endavant haurà de fer front a altres candidatures. La més consolidada és la de Víctor Font, que fa temps que treballa i fins i tot va aconseguir tenir veu en l’última assemblea de socis per promoure (sense sort final) el vot electrònic. També és a la graella de sortida l’expresident Joan Laporta, que ja ha avançat en recents manifestacions que no descarta tornar a presentar-se. I se sap en àmbits barcelonistes que hi ha un aspirant ben connectat que espera que la data dels comicis s’acosti per anunciar públicament el seu projecte.

MOUEN PEÇA

Després d’un cert debat intern a la junta, Rousaud es confirma oficiosament com a candidat continuista

LA LLUITA QUE VE

Víctor Font és a la graella de sortida, Joan Laporta es prepara i encara falta un candidat per aparèixer