Una selecció catalana de futbol?

Aquests últims dies assistim a la signatura de pactes per garantir la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, tot i que la continuïtat del gabinet queda en l’aire davant l’heterogeneïtat dels que facilitaran la formació del seu executiu amb Unides Podem, al qual no donen suport ni els seus propis barons.

Però a mi el que em preocupa és l’efecte sobre la governança d’Espanya i sobre el descontrol pressupostari que suposarà aquesta negociació a diverses bandes, atès l’efecte contagi en les reivindicacions autonòmiques que està representant el procés d’investidura i que ens pot fer recordar com va acabar la Primera República, amb la cantonalització que va propiciar i que va arribar, fins i tot, al fet que el líder cantonal de Cartagena, Roque Barcia, sol·licités al president dels Eatats Units Ulysses S. Grant la protecció nord-americana davant l’atac espanyol. En aquells moments Baldomer Lostau havia declarat el que va ser un efímer estat català, que va durar del 5 al 7 de març del 1873.

Avui, deixant al marge algunes declaracions desafortunades de Torra i de Puigdemont, no hem arribat a aquest estat de coses, que resultarien impensables en el nostre sistema actual de nacions i pertinença a la UE i a organismes internacionals, però sí que hem entrat en una mena d’“alçament republicà federal”, com els republicans maçons del 1869 van denominar la seva república després de la caiguda d’Isabel II.

El pacte PSOE-PNB preveu encarrilar la representació internacional de l’esport d’Euskadi

Això ho hem vist amb el pes creixent de partits polítics regionalistes que han accedit al Congrés: Canàries, Cantàbria i Terol han entrat en aquesta dinàmica amb les comunitats històriques (Catalunya, Euskadi, Navarra, Galícia i Andalusia) davant la realitat d’un Senat insuficient per fer-se portador de les inquietuds regionals. Lleó ara vol, a més a més, separar-se de Castella.

Amb tot, el súmmum d’aquest nou cantonalisme ha nascut amb el pacte entre el PSOE i el Partit Nacionalista Basc, que, amb els seus sis diputats, condicionarà el govern vertebrat pel PSOE (120 diputats) i Unides Podem, que, amb els seus 35 diputats, va imposar un programa d’esquerres en espera del que fes ERC, que, amb 13 diputats, és la cinquena força parlamentària després del PSOE, el PP (88 diputats) i Vox (52 diputats).

Al marge de les consideracions polítiques sobre el referèndum d’autodeterminació i la llibertat d’Oriol Junqueras i els altres presos (que difícilment pot acceptar el PSOE), l’acord PSOE-PNB inclou un pacte singular que obrirà vies per a la representació internacional de l’esport i la cultura d’Euskadi. Això permetrà la creació, per contagi, de seleccions esportives catalanes, una reivindicació que a Catalunya havia mobilitzat molta gent i a la qual els pressupostos de la Generalitat havien concedit generoses subvencions?

Seria curiós que sis vots del PNB obrissin la porta a les seleccions esportives catalanes.