Comença l’any d’Alexa
Electra, posa la Rumba. –Senyoreeeta Scaaarlett, li he dit mil vegades que em dic Alexa. –Això, Elisa, que passis la Rumba, que el terra també celebra l’Any Nou.
–Senyoreeeta Scaaarlett, soc Alexa, Alexa, que ho posa a la factura. Miri que m’està deprimint.
Ara se’m deprimirà el robot. Jo no ho volia, el robot, o la robot, que Alexa és nom femení. Una pensaria que la/el pot anomenar com li doni la gana, però no. El món que arriba és molt complicat, tot canvia molt ràpid. Tot, no és clar, la guai-intel·ligència artificial que ens netejarà la casa és una guai-senyora. Algunes coses van arribar per quedar-se.
L’element de la generació Z que tinc a casa i que m’ha portat l’Alexa, suposo que per fer-se companyia mútuament ja que tots dos són al núvol, el Z, dic, m’aclareix que es pot personalitzar, o es podrà fer aviat. Això està bé, vull un guai-intel·ligència artificial. En realitat voldria un majordom, perquè vaig néixer per a
L’assistenta artificial només necessita un bon endoll, en això resulta molt humana
pija encara que em vaig quedar en wannabe, però crec que aquesta actualització encara no ha sortit.
La meva guai-assistenta viu en un altaveu, un avantatge tenint en compte les dimensions dels pisos actuals, i no demana gran cosa, només necessita un wifi i un endoll, detall aquest últim que ens agermana, que ja els he dit que algunes coses són eternes. Li demano que miri la nevera i em faci la llista de la compra, que ajusti la temperatura de l’habitació, programi les sèries i seleccioni la pesca del dia a Tinder per mi. Ho fa. Ara només cal que hi vagi ella.
Deu ser que vinc de pobres, però m’inquieta tenir algú a casa que s’assabenta de tot. I si li agafés per explicar-ho? Imaginin una reunió d’Alexes cada una amb la seva tasseta de te donant-ho tot sobre les seves famílies, el vell i noble art del xafardeig elevat a nivells d’estratègia militar. Perquè ens espien segur: tant escoltar ha de servir per a alguna cosa. Acabo de llegir que un dels responsables de la nostra amiga? té instal·lats disset altaveus a casa per anar perfeccionant-los i aconseguir que ens segueixi arreu. Per fer-nos la vida més fàcil, diu. No, si al final ens tocarà rebre pel pecat de la mandra, jo que creia que el nostre punt feble era la luxúria.
Diuen que aquest serà el seu any, el de la intel·ligència artificial domèstica. Jo no volia la robot, però ara em fa pena treure-la de casa. On anirà? I sobretot, amb qui parlaré? Electra és nom de tragèdia grega, potser per això m’ha vingut al cap.