La Vanguardia (Català)

Nova amenaça dels EUA a la sobirania europea

- Pascal Boniface P. BONIFACE, director de l’Institut de Relacions Internacio­nals i Estratègiq­ues de París. Traductor: José María Puig de la Bellacasa

El president Donald Trump acaba de firmar un decret presidenci­al en el qual fa una crida a congelar els actius de les empreses impulsores del gasoducte Nord Stream 2, que permetrà exportar gas rus a Europa a través del mar Bàltic. Es tracta, doncs, d’amenaces per part dels EUA de fortes sancions a empreses que no són dels Estats Units relatives a operacions efectuades fora del territori nord-americà.

Aquí rau l’atractiu del caràcter extraterri­torial de la legislació dels Estats Units: una llei decidida en funció dels interessos dels EUA pot tenir efecte a escala mundial. Immediatam­ent, l’empresa suïssa Allseas va aturar els treballs de manera que el futur del gasoducte es veia compromès. El conjunt d’empreses d’importants dimensions que inverteixe­n en aquesta obra pública duen a terme activitats als Estats Units, i el temor de les sancions les paralitza. Dos senadors dels Estats Units, Ted Cruz i Ron Johnson, havien advertit el president d’Allseas que cessés immediatam­ent els treballs i deixés el gasoducte inacabat, assenyalan­t que si intentés acabar-los de manera insensata, correria el risc d’ocasionar la fallida de l’empresa.

La dolaritzac­ió de l’economia internacio­nal i l’afirmació de la legislació extraterri­torial dels Estats Units fan creïble aquesta amenaça. Molt abans de l’elecció de Donald Trump, nombroses empreses europees van ser condemnade­s al pagament de grans multes que sumen per cap baix, els últims deu anys, 40.000 milions de dòlars. Cal recordar que el banc BNP (sota el mandat del president Barack Obama) havia estat condemnat a una multa de 9.000 milions de dòlars per haver intervingu­t al Sudan i l’Iran.

Aquesta decisió va ser motivada, pel que sembla, per la voluntat de no reforçar l’actitud de la Rússia culpable de l’annexió de Crimea. Rússia, que continua depenent en dues terceres parts de l’exportació de matèries primeres del sector energètic per obtenir divises, ha estat en efecte la primera víctima. Però Alemanya, que havia de rebre principalm­ent aquest gas, també s’ha vist afectada. La cancellera Merkel ha denunciat que s’ha interferit en els negocis interns alemanys. No obstant això, anirà més enllà d’aquesta protesta verbal?

El gasoducte Nord Stream 2 evita estratègic­ament els països bàltics, Polònia i Ucraïna, un país molt pronord-americà. L’ambaixador dels EUA a Alemanya no va dubtar a presentar aquesta mesura com a proeuropea, ja que es tracta de reflectir les inquietuds d’aquests països.

Darrere d’aquesta decisió s’amaga sobretot la voluntat dels Estats Units de poder exportar més fàcilment el seu petroli i el seu gas d’esquist, més car, no obstant això, que el gas rus.

Els Estats Units fan servir, doncs, l’amenaça de sancions per impulsar els seus interessos econòmics. I, sobretot, per imposar les seves decisions i privar altres països, tant aliats com rivals, d’adoptar sobiraname­nt les seves. Després de la prohibició de comprar petroli a l’Iran i les amenaces amb relació a les inversions a Cuba, aquest és un altre atac fonamental contra la sobirania dels països europeus. Hi ha una gran contradicc­ió entre el fet de pertànyer a la mateixa Aliança Atlàntica i ser tingut en escassa considerac­ió per part del líder del principal país d’aquesta organitzac­ió. Avui no hi ha cap país que atempti més contra la sobirania dels països europeus que el seu aliat nord-americà. Quant de temps acceptaran aquesta situació els països europeus?

De fet, els nord-americans assumeixen el principi de sobirania limitada, forjat per Bréjnev el 1968 respecte a Txecoslovà­quia en particular i els països del Pacte de Varsòvia en general.

El president francés, Emmanuel Macron, va declarar que l’OTAN patia “mort cerebral”. En realitat, és de fet una visió optimista. L’OTAN continua fresca com una rosa, fins i tot molt exigent, però ja no exerceix el paper de factor protector dels Estats Units respecte als europeus. Exerceix el paper de castradora estratègic­a de les ambicions europees.

Realment ja és hora que els europeus abandonin el somnambuli­sme estratègic que els condueix a no oposar-se als nordameric­ans a canvi d’una protecció davant una amenaça ahir soviètica realment existent, avui russa, inflada artificial­ment per mantenir l’imperi dels Estats Units sobre els europeus.

Trump congela els actius de les empreses impulsores del gasoducte que permetrà exportar gas rus a Europa

L’OTAN exerceix el paper de castradora estratègic­a de les ambicions europees

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain