L’olor de l’art
Les paraules s’obli- den, però les olors no”, pensava Ernesto Ventós, per qui de tots els sentits l’olor és la que manté el poder de remuntar-nos a records del passat i despertar emocions oblidades. Ell ho sabia bé, perquè, com acostumava a dir de broma, només tenia quatre sentits –era sord de naixement–, però això l’havia ajudat a convertir-se en un admirable home-nas. Químic i perfumista de professió, a més va ser un singular col·leccionista que va acabar reinventant-se en artista (NASEVO) per tal de mostrar-nos l’olor de l’art.
Ernesto Ventós, que va morir el primer dia de l’any a causa d’un infart de miocardi, tenia 74 anys i formava part d’una família que s’ha dedicat a la creació d’essències de perfumeria des del 1916, any que Ernesto Ventós Casadevall (1894-1933), el seu avi, va posar en marxa un taller artesanal on elaborava barreges florals que després venia a les perfumeries. Ell va néixer a sobre del magatzem on el seu pare, Ernest VentósiRavetllat, havia muntat anys després la seva pròpia companyia d’essències químiques aromàtiques i, segons explicava, els seus records de la infantesa eren aquelles aromes que l’acompanyaven sempre i que el van ensenyar a deixar-se guiar instintivament pel sentit de l’olfacte.
Perfumista i creador de no poques de les fragàncies que ens acompanyen diàriament (home discret, no volia mai citar marques), la seva entrada al món de l’art va ser el 1978, arran de participar com a perfumista en l’exposició de la Fundació MiróSuggestions olfactives, que abordava el tema de l’olor des de múltiples punts de vista. Feia temps que buscava un motiu per iniciar la seva col·lecció: l’olfacte i el món de l’art, una manera de veure l’art plàstic a través d’un altre sentit. La primera obra va ser
Lavanda, d’Albert Ràfols-Casamada, i a partir de llavors en van venir moltes més: Ignasi Aballí, Sergi Aguilar, Miquel Barceló, Antoni Tàpies, Chillida, Jaume Plensa, Christo, Carmen Calvo,
Joan Brossa, Hannah Collins, Maria Girona, Salvador Dalí, Jannis Kounellis, Huan Zhang, Robert Mapplethorpe, Ouka Lele, Zush, Pep Agut...
Explicava que quan et limites a observar una obra a través de la mirada, a l’única conclusió que pots arribar és si t’agrada o no estèticament, però quan es percep a través de l’olfacte es va més enllà perquè et connecta amb l’interior de tu mateix i es desperten records que potser ja eren oblidats. Va ser el poeta Joan Brossa qui li va regalar el nom de la seva col·lecció (olorVISUAL), quan li va dir: “Jo faig poesia visual i tu, amb la teva col·lecció, fas olor visual”.
La col·lecció, un dels fons privats més rics i singulars d’Espanya, es va presentar per primera vegada el 2011 a l’Arts Santa Mònica amb una mostra titulada
Olor color. Química, art i pedagogia.
Des d’aleshores ha fet una quinzena de presentacions a Catalunya i Espanya.
Però l’Ernesto Ventós enganxat a l’art no es va limitar a un simple paper de col·leccionista, i el 2003 va fer un pas endavant donant-se a si mateix un espai per a la creació. Naixia així l’artista NASEVO (paraula resultant de la unió de NAS iEVO, l’acrònim del seu nom). Des de fa dos anys comptava així mateix amb una fundació en el patronat de la qual figuren noms com Manuel J. Borja-Villel, director del Reina Sofía. La seva missió: “Ensenyar a fer olor a través de l’art”.
Els qui el coneixien destaquen el seu caràcter inquiet i vitalista, el seu compromís amb l’art i els artistes i, com resumeix un dels seus germans, l’artista LluísVentós, “el seu gran cor”.