I així eternament
Rafael Nadal obre el 15è curs de la seva carrera a l’ATP Cup, torneig que aplega 24 països en tres seus australianes
Encara érem a finals del 2004 i ja començàvem a parlar de Rafael Nadal. Es disputava la final de la Copa Davis a Sevilla. El balear, amb prou feines major d’edat, esclafava el gran Andy Roddick a la final de La Cartuja.
Hores més tard, fent un mos entre finos en un tablao, s’especulava sobre el seu futur.
Els assistents es preguntaven: –Què és això que hem vist a La Cartuja? La flor d’un dia o l’inici d’un mite?
–Penses que serà top ten? –En farà alguna de grossa? Molts, la majoria, fèiem que sí. Però ningú, cap dels presents, no vam arribar a sospitar el que havia d’arribar.
Perquè ara ja som al 2020. I el dinosaure encara hi és: el gran Rafael Nadal.
El 2004 escrivíem SMS, ens baixàvem la música a l’iPod i intuíem (tot just intuíem) l’arribada de les grans sèries televisives. Michael Jackson, Prince, George Michael i David Bowie vivien i cuejaven. Messi era un marrec rapidíssim, debutant recent en el Barça, on manava Ronaldinho. Ningú no coneixia Usain Bolt. La premsa dels Estats Units començava a parlar de Barack Obama, magnífic polític demòcrata que s’obria pas a Illinois. No ens plantejàvem la crisi. No existia Google Maps. Compràvem a les rebaixes.
El 2004 arribava Nadal. (...)
I el temps l’ha portat fins aquí. Ens hi ha portat.
Som en l’ara: el tennis viu una mena de revolució. A finals del 2019 naixia la nova Copa Davis. I a començaments del 2020, la nova ATP Cup.
Rafael Nadal (33) assisteix a tot plegat amb la il·lusió del nouvingut. Ja no és el nen que sorprenia els curiosos a La Cartuja. És el millor tennista del món actualment. Fa anys que és un gran. Qui sap com el recordarem quan s’acabi aquesta esbojarrada cursa entre els tres mites, Nadal, Federer i Djokovic, divinitats que han esborrat dels mapes tots els grans del passat: els seus números empetiteixen Sampras, McEnroe, Borg, Agassi, Connors, Wilander, Lendl...
–Si hi ha una cosa que il·lusiona Nadal és poder jugar amb Espanya. Per a ell això és el més important. No es pot imaginar l’alegria que expressava després d’apuntar-se l’última Copa Davis a Madrid –explica a aquest diari una font de l’entorn del balear.
No hi ha lloc per a les especulacions amb el calendari: ni la nova Copa Davis ni la nova ATP Cup, compromisos recents del circuit, han importunat Nadal.
–Jugar per a Espanya sempre li ha encantat. I més quan es tracta d’un equipàs com aquest.
És cert, l’equip espanyol és excel·lent. És l’únic, entre els 24 aspirants, amb dos tennistes top ten. Roberto Bautista acompanya Nadal. Al bloc també hi ha Pablo Carreño, Feliciano López i Albert Ramos.
I té com a capità Francis Roig. –Rafael Nadal, com a número u de l’equip, va tenir l’opció de triar l’entrenador. Va designar Francis Roig. Li va costar de convènce’l? –demanem a l’entorn del balear.
–No gaire. De fet, Francis Roig sol acompanyar-lo les últimes setmanes de l’any i les primeres de l’any següent. Ha estat al costat de Nadal a Abu Dhabi i també ha volat amb ell a Perth. Que Nadal comptés amb ell per a l’ATP
Cup entrava dins de la lògica. Després, ja entrats en l’Open d’Austràlia (arrenca el 20 de gener), Roig tornarà a casa. Carlos Moyà li agafarà el relleu.
Els espanyols arrenquen demà, contra Geòrgia. Serà a partir de les 10.30 h, hora catalana. Tècnicament, Geòrgia és un rival inferior. Bassilaixvili és el 26è del circuit. Metreveli, el seu segon home, es perd a les taules: és el 681è.
Els tres partits d’Espanya seran a Perth. Dilluns s’enfronta als uruguaians, amb Pablo Cuevas i Martín Cuevas com a caps visibles. Dimecres, els espanyols s’enfronten al Japó, conjunt debilitat després de l’absència de Nishikori, convalescent d’una cirurgia al colze.
En total, 24 països participen en l’ATP Cup. Estan dividits en sis grups de quatre equips. Aquests primers encreuaments es reparteixen entre les tres seus. Es disputen dos individuals i un doble. El primer de cada grup i els dos millors segons passen a quarts. A Sydney es disputaran les eliminatòries fins a la final.
El naixement de la nova ATP Cup entronca amb la reforma de la Davis, una circumstància que enerva els dos organitzadors. Són esdeveniments semblants molt pròxims en el temps. Públicament, tennistes com Novak Djokovic han plantejat la possibilitat d’unificar els dos compromisos. Els organitzadors no hi estan disposats.
Nadal navega en tots els fronts com si fossin casa seva.
Continua sent aquell tennista indòmit, un nouvingut que, quan encara no era ningú, es cruspia Andy Roddick a La Cartuja, audaç com un adolescent.
–Com ho fa per perpetuar-se en el temps?
–Manté l’essència, només modifica alguns detalls. –Com ara?
–És més meticulós als entrenaments, però no li diré en quin sentit. És respectuós amb els descansos. Assumeix els riscos justos. I conserva la il·lusió.
LA VISIÓ DE L’ENTORN
“La il·lusió de Nadal per jugar amb l’equip espanyol és infinita; l’alegria per la Davis va ser immensa”
NOU FORMAT
A Perth, Espanya apareix al Grup B amb Geòrgia, l’Uruguai i el Japó; el primer passa als quarts