Ser mi­grant mul­ti­pli­ca per tres el risc de po­bre­sa

Mal­grat que te­nen fei­na, un 40% de les per­so­nes que ar­ri­ben de pa­ï­sos de fo­ra de la Unió Eu­ro­pea són po­bres

La Vanguardia (Català) - - VIURE - ROSA M. BOSCH

Ri­car­do Mon­tes fa deu me­sos que dorm a la re­si­dèn­cia de Sant Jo­an de Déu de Sar­rià, des­prés d’una eta­pa en què pas­sa­va la nit a la in­tem­pè­rie, s’ali­men­ta­va en men­ja­dors so­ci­als i no te­nia fei­na. Mon­tes, bo­li­vià a punt de fer els 52 anys, for­ma part del 54% dels ciu­ta­dans es­tran­gers d’ori­gen no co­mu­ni­ta­ri abo­cats a l’exclusió so­ci­al, el tri­ple que les per­so­nes nas­cu­des a Ca­ta­lu­nya, se­gons aler­ta l’in­for­me Mi­gra­ci­ons i vul­ne­ra­bi­li­tat que ahir va pre­sen­tar la fe­de­ra­ció d’En­ti­tats Ca­ta­la­nes d’Ac­ció So­ci­al (ECAS).

A Sant Jo­an de Déu tam­bé s’hi allot­ja l’Ama­ru, que fa du­es dè­ca­des que va ar­ri­bar de l’Equa­dor i que exem­pli­fi­ca a la per­fec­ció la si­tu­a­ció d’ex­tre­ma in­se­gu­re­tat la­bo­ral que te­na­lla els grups més vul­ne­ra­bles. L’úl­tim con­trac­te fir­mat per l’Ama­ru, de 41 anys, va ser de qua­tre ho­res, la set­ma­na pas­sa­da. Aquest cas no és cap ex­cep­ció. L’Ama­ru ex­pli­ca que, tret de l’agost i el se­tem­bre, quan va acon­se­guir fir­mar con­trac­tes d’un mes, úl­ti­ma­ment tots han es­tat per di­es o per ho­res, i ha in­gres­sat en­tre 360 i 700 eu­ros men­su­als.

La in­ves­ti­ga­ció de l’ECAS subrat­lla que prop d’un 40% dels mi­grants de fo­ra de la Unió Eu­ro­pea que te­nen una fei­na són po­bres en com­pa­ra­ció amb el 9,7% de les per­so­nes que han nas­cut a Espanya. Més de la mei­tat de la po­bla­ció es­tran­ge­ra co­bra menys de 1.000 eu­ros bruts men­su­als i gai­re­bé un 36% dels con­trac­tes que fir­men són tem­po­rals, un 16% més que els es­pa­nyols.

Tot ai­xò, su­mat a la di­fi­cul­tat d’ac­ce­dir a un ha­bi­tat­ge amb uns in­gres­sos tan bai­xos, pro­vo­ca que un 54% dels mi­grants es­ti­guin en risc de po­bre­sa i exclusió so­ci­al, se­gons els pa­rà­me­tres de la ta­xa Aro­pe (si­gla en an­glès d’at risk of

po­verty and ex­clu­si­on). Aques­ta ta­xa té en comp­te tres in­di­ca­dors: les fa­mí­li­es amb in­gres­sos in­fe­ri­ors al 60% de la mit­ja­na de la ren­da na­ci­o­nal, pri­va­ci­ons ma­te­ri­als greus (no po­der pa­gar el llo­guer, la ca­le­fac­ció, una set­ma­na de va­can­ces a l’any, des­pe­ses im­pre­vis­tes...) i una bai­xa in­ten­si­tat d’ocu­pa­ció per fa­mí­lia.

Des de molt pe­tit, Ri­car­do Mon­tes sap què és ha­ver d’emi­grar per sub­sis­tir. “Als 7 o 8 anys el meu pa­re ens va por­tar a la me­va ger­ma­na i a mi de Po­to­sí, on vaig néi­xer, a Sal­ta, a l’Ar­gen­ti­na, on es gua­nya­va la vi­da re­co­llint ca­nya de su­cre. Jo l’aju­da­va, i vaig po­der anar poc a l’es­co­la; no­més vaig es­tu­di­ar pri­mà­ria. Als 18 anys vaig anar amb el meu pa­re a tre­ba­llar en la cons­truc­ció a Us­hu­a­ia”, re­cor­da a la re­si­dèn­cia de Sant Jo­an de Déu. Ja amb tres fills, i al­tre cop a Bo­lí­via, va de­ci­dir amb la se­va do­na que el mi­llor era que ell es tras­lla­dés sol a Bar­ce­lo­na, tro­bés una fei­na i en­vi­és di­ners a ca­sa.

“Vaig ar­ri­bar el 2003, i un elec­tri­cis­ta em va ofe­rir un con­trac­te; vaig acon­se­guir els pa­pers avi­at. En aque­lla èpo­ca gua­nya­va uns 1.500 eu­ros al mes i en pa­ga­va 200 per una ha­bi­ta­ció a l’Hos­pi­ta­let, co­sa que em per­me­tia en­vi­ar 1.000 eu­ros a la me­va fa­mí­lia. Més en­da­vant, la me­va fi­lla Isabel es va po­der lli­cen­ci­ar en Dret, i el meu fill Omar, en En­gi­nye­ria, pe­rò el pe­tit va ha­ver de dei­xar Me­di­ci­na per­què ja no te­nia di­ners per con­ti­nu­ar-li pa­gant els es­tu­dis”.

Mon­tes ha fet de pa­le­ta i tam­bé d’aju­dant de cui­na a Ca­ta­lu­nya. Els pro­ble­mes van ar­ri­bar quan li van di­agnos­ti­car una malal­tia pul­mo­nar que va re­que­rir una for­ta me­di­ca­ció du­rant me­sos. A més a més, és di­a­bè­tic i no hi veu bé d’un ull.

L’in­for­me de l’ECAS po­sa èm­fa­si que gai­re­bé un 33% de les per­so­nes que van ar­ri­bar a Ca­ta­lu­nya fa més de deu anys, com Mon­tes, per­ce­ben que te­nen pro­ble­mes de sa­lut crò­nics, el tri­ple dels que te­nen les per­so­nes que fa menys de dos anys que hi són.

“El desem­bre del 2017 vaig co­men­çar a dor­mir al car­rer, des­prés els ser­veis so­ci­als em van en­vi­ar a una pen­sió de San­ta Co­lo­ma i des de l’any pas­sat m’es­tic aquí, a Sant Jo­an de Déu. He fet un curs de pei­xa­ter a Bar­ce­lo­na Ac­ti­va i bus­co fei­na, pe­rò de mo­ment no tro­bo res; sos­pi­to que és per l’edat, per­què es­tic a punt de fer 52 anys”.

Un 20,7% dels mi­grants que vi­uen a Ca­ta­lu­nya es­tan a l’atur i un 8,5% fa més d’un any que es­tan deso­cu­pats, ta­xes que du­pli­quen les dels ciu­ta­dans es­pa­nyols.

L’ECAS ha cons­ta­tat que les pres­ta­ci­ons so­ci­als no­més acon­se­guei­xen re­duir en un 2,6% el risc de po­bre­sa dels mi­grants en com­pa­ra­ció amb una bai­xa­da d’un 13% en­tre els au­tòc­tons.

Els úl­tims con­trac­tes de tre­ball sig­nats per l’Ama­ru, de l’Equa­dor, han es­tat per di­es o per set­ma­nes

ANA JIMÉNEZ

Ri­car­do Mon­tes, ciu­ta­dà d’ori­gen bo­li­vià que fa 16 anys que és a Ca­ta­lu­nya i que viu a la re­si­dèn­cia de Sant Jo­an de Déu per a per­so­nes sen­se sos­tre

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.