Ser migrant multiplica per tres el risc de pobresa
Malgrat que tenen feina, un 40% de les persones que arriben de països de fora de la Unió Europea són pobres
Ricardo Montes fa deu mesos que dorm a la residència de Sant Joan de Déu de Sarrià, després d’una etapa en què passava la nit a la intempèrie, s’alimentava en menjadors socials i no tenia feina. Montes, bolivià a punt de fer els 52 anys, forma part del 54% dels ciutadans estrangers d’origen no comunitari abocats a l’exclusió social, el triple que les persones nascudes a Catalunya, segons alerta l’informe Migracions i vulnerabilitat que ahir va presentar la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS).
A Sant Joan de Déu també s’hi allotja l’Amaru, que fa dues dècades que va arribar de l’Equador i que exemplifica a la perfecció la situació d’extrema inseguretat laboral que tenalla els grups més vulnerables. L’últim contracte firmat per l’Amaru, de 41 anys, va ser de quatre hores, la setmana passada. Aquest cas no és cap excepció. L’Amaru explica que, tret de l’agost i el setembre, quan va aconseguir firmar contractes d’un mes, últimament tots han estat per dies o per hores, i ha ingressat entre 360 i 700 euros mensuals.
La investigació de l’ECAS subratlla que prop d’un 40% dels migrants de fora de la Unió Europea que tenen una feina són pobres en comparació amb el 9,7% de les persones que han nascut a Espanya. Més de la meitat de la població estrangera cobra menys de 1.000 euros bruts mensuals i gairebé un 36% dels contractes que firmen són temporals, un 16% més que els espanyols.
Tot això, sumat a la dificultat d’accedir a un habitatge amb uns ingressos tan baixos, provoca que un 54% dels migrants estiguin en risc de pobresa i exclusió social, segons els paràmetres de la taxa Arope (sigla en anglès d’at risk of
poverty and exclusion). Aquesta taxa té en compte tres indicadors: les famílies amb ingressos inferiors al 60% de la mitjana de la renda nacional, privacions materials greus (no poder pagar el lloguer, la calefacció, una setmana de vacances a l’any, despeses imprevistes...) i una baixa intensitat d’ocupació per família.
Des de molt petit, Ricardo Montes sap què és haver d’emigrar per subsistir. “Als 7 o 8 anys el meu pare ens va portar a la meva germana i a mi de Potosí, on vaig néixer, a Salta, a l’Argentina, on es guanyava la vida recollint canya de sucre. Jo l’ajudava, i vaig poder anar poc a l’escola; només vaig estudiar primària. Als 18 anys vaig anar amb el meu pare a treballar en la construcció a Ushuaia”, recorda a la residència de Sant Joan de Déu. Ja amb tres fills, i altre cop a Bolívia, va decidir amb la seva dona que el millor era que ell es traslladés sol a Barcelona, trobés una feina i enviés diners a casa.
“Vaig arribar el 2003, i un electricista em va oferir un contracte; vaig aconseguir els papers aviat. En aquella època guanyava uns 1.500 euros al mes i en pagava 200 per una habitació a l’Hospitalet, cosa que em permetia enviar 1.000 euros a la meva família. Més endavant, la meva filla Isabel es va poder llicenciar en Dret, i el meu fill Omar, en Enginyeria, però el petit va haver de deixar Medicina perquè ja no tenia diners per continuar-li pagant els estudis”.
Montes ha fet de paleta i també d’ajudant de cuina a Catalunya. Els problemes van arribar quan li van diagnosticar una malaltia pulmonar que va requerir una forta medicació durant mesos. A més a més, és diabètic i no hi veu bé d’un ull.
L’informe de l’ECAS posa èmfasi que gairebé un 33% de les persones que van arribar a Catalunya fa més de deu anys, com Montes, perceben que tenen problemes de salut crònics, el triple dels que tenen les persones que fa menys de dos anys que hi són.
“El desembre del 2017 vaig començar a dormir al carrer, després els serveis socials em van enviar a una pensió de Santa Coloma i des de l’any passat m’estic aquí, a Sant Joan de Déu. He fet un curs de peixater a Barcelona Activa i busco feina, però de moment no trobo res; sospito que és per l’edat, perquè estic a punt de fer 52 anys”.
Un 20,7% dels migrants que viuen a Catalunya estan a l’atur i un 8,5% fa més d’un any que estan desocupats, taxes que dupliquen les dels ciutadans espanyols.
L’ECAS ha constatat que les prestacions socials només aconsegueixen reduir en un 2,6% el risc de pobresa dels migrants en comparació amb una baixada d’un 13% entre els autòctons.
Els últims contractes de treball signats per l’Amaru, de l’Equador, han estat per dies o per setmanes