Dalí al país de Gala: la càlida acollida de Moscou a la seva obra
La capital russa acull l’exposició més gran de l’artista català que s’ha organitzat mai en un país on desperta admiració
Salvador Dalí no va visitar mai Rússia. Però “aquí tothom coneix aquella imatge del pintor amb els bigotis llargs”, diu l’Anastàssia, una de les primeres visitants de l’exposició Salvador Dalí, art màgic (Dali2020.ru/en), a punt de topar amb la fotografia de Philippe Halsman que sembla que dona la benvinguda a l’univers dalinià al centre Manège. A Moscou l’èxit d’una exposició no es mesura pel fet que hi hagi cua per entrar-hi, sinó per com de llarga pot arribar a ser, i la del geni de Figueres podria provocar tantes esperes i tan llargues com les que l’any passat es van veure a la retrospectiva d’Il·lià Repin, a la Tretiakov, o a la mostra de Frida Kahlo i Diego Rivera, al mateix Manège.
De fet, va ser Rússia qui va visitar Salvador Dalí. I és que la figura de Gala, la companya de la seva vida, podria ser un dels elements clau per entendre l’admiració que desperta en els russos. “Pregunten molt per ella, per la relació que van mantenir. I, sens dubte, és molt present en aquesta exposició”, assenyala Montse Aguer, directora dels Museus Dalí i comissària de la mostra. “Dalí sense Gala seria diferent: el va marcar molt. Va ser una relació oberta, diferent, no convencional, i ell també es va sentir atret per la seva part intel·lectual”, afegeix.
Nascuda com a Ielena Diàkonova al si d’una família d’intel·lectuals de Kazan, Gala es va convertir a París en musa de nombrosos artistes del surrealisme, moviment a què es va incorporar el seu primer marit, Paul Éluard. Des que Dalí la va conèixer, el 1929, va ser la seva gran inspiració. Van estar junts des d’aleshores i fins a la mort de la musa, el 1982.
Però també va ser part integrant de la seva vida. A més de musa, Gala va ser la seva amant, la seva model, la seva gerent o la seva cuinera. “Gala va influir Dalí a través de la casa mateixa on vivien. D’alguna manera va ser l’habilitat de Gala per a la decoració, que inclou petites obres d’art o bijuteria. Aquests elements combinats amb la música i amb la literatura van influir en ell”, afegeix Jordi Mercader Miró, president de la Fundació Gala-Salvador Dalí. Es va convertir en part indiscutible de l’univers de l’artista, que al cap i a la fi és qui ho podria explicar més bé. Una vegada va escriure: “La Gala s’ha convertit en la sal de la meva vida, el meu far, el meu doble; ella soc jo”.
El llegat de Dalí i Gala es pot veure a Moscou fins al 25 de març a través de 188 obres (pintures, dibuixos, aquarel·les i gravats) a la sala de mostres del Manège, al costat dels murs del Kremlin. Milers i milers de visitants espera Vladímir Vorontxenko, director de la Fundació The Link of Times i el Museu Fabergé, que organitzen aquesta exposició, la més gran sobre Dalí que s’ha instal·lat mai a Rússia, amb la col·laboració de la Fundació Gala-Salvador Dalí i el Museu Reina Sofia, que aporten gairebé totes les obres.
També va expressar la seva admiració per Dalí el president del patronat de The Link of Times, el magnat Víktor Vékselberg, a la inauguració oficial: “És un geni, el més gran dels provocadors, el més gran dels innovadors. S’estimava apassionadament la vida en totes les seves manifestacions. I va deixar un llegat sorprenent i màgic”.
Malgrat l’admiració que Dalí desperta a Rússia, han estat poques les exposicions de la seva obra aquí. Una de les últimes també la va organitzar el Museu Fabergé de Sant Petersburg el 2017, però va ser molt més petita que l’actual. “A Rússia no s’hi havia fet mai una exposició de Salvador Dalí tan representativa i que permetés aprofundir tan exhaustivament en el seu procés creatiu”, va assegurar Vorontxenko.
“Amb aquesta exposició volem promocionar l’obra de Dalí en un país on sempre hi ha hagut un enorme interès per ell. De fet, entre els turistes estrangers el dels russos és el segon grup que visita el nostre museu a Figueres”, diu Aguer.
A la mostra hi estan representats tots els seus períodes, amb obres tan significatives com El retrat tou, L’home invisible i Elements enigmàtics en un paisatge. Fins a Moscou hi ha arribat fins i tot l’última de les seves teles, Cua d’oreneta i violoncel, relacionada amb la teoria de les catàstrofes del matemàtic francès René Thom. “Veiem que més enllà del surrealisme hi ha altres Dalís”, apunta Aguer.
UNA PASSIÓ RUSSA La figura de Gala, la seva companya, és una de les claus de l’admiració dels russos per Dalí
MONTSE AGUER, COMISSÀRIA “Rússia és el segon país estranger amb més visitants al museu de Figueres”