El Tribunal de Comptes reclama 4,1 milions a l’antic govern
La xifra l’hauran d’aportar entre 28 exconsellers i càrrecs
El Tribunal de Comptes ha fixat la quantitat provisional de diners públics que es van utilitzar per organitzar la votació de l’1 d’octubre.
Per l’òrgan fiscalitzador, des del Govern s’hi van destinar 4,1 milions d’euros, i ara aquesta quantitat haurà de tornar a les arques catalanes. És per aquesta raó que ha reclamat als membres del govern català d’aleshores i a diversos alts càrrecs, en total 28, que paguin en el termini de 15 dies aquests diners en concepte de fiança de manera solidària. Si no es paguen, el tribunal començarà el procés d’embargament de béns.
Tot i que el tribunal fixi la responsabilitat que ha d’assumir cadascun, hauran de pagar aquesta quantitat entre tots en funció de les seves responsabilitats, de les seves atribucions en l’organigrama del govern en aquell moment i de la seva disponibilitat econòmica.
Malgrat que el màxim responsable polític i institucional d’aquella votació era el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no és el dirigent que ha d’afrontar una quantitat més elevada. A ell només se li reclama la seva part en un total de 2,1 milions d’euros, mentre que al llavors vicepresident, Oriol Junqueras, se li exigeixen 3,5 milions a pagar amb altres acusats.
D’aquesta causa la que en surt més malparada és la que va ser interventora de la Generalitat, Rosa Vidal, que haurà d’afrontar el pagament de la seva part de 3,7 milions d’euros, ja que la responsabilitzen de la majoria de les partides pressupostàries analitzades. De fet, Vidal, la jubilació de la qual va ser publicada pel Diari Oficial de la Generalitat la setmana passada, ja va ser citada a declarar com a investigada pel titular del jutjat d’instrucció número 13. Vidal ha estat una alta funcionària del Govern durant 21 anys.
Amb ella hi ha la resta de membres d’aquell govern, com Dolors Bassa –que serà una de les exconselleres que hauran d’assumir una quantia més alta a pagar solidàriament fins a arribar als 2,3 milions– , Neus Munté, Jordi Turull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Antoni Comín, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Josep Rull, Meritxell Serret, Santi Vila, Clara Ponsatí o Lluís Puig.
També estan immersos en aquest procés comptable alts càrrecs com Josep María Jové i Francesc Sutrias. Precisament, aquest últim, director general del Patrimoni, és un altre dels que en surten més malparats, amb una quantia de 2,7 milions d’euros.
Aquesta quantitat, fixada per la instructora, és provisional fins que se celebri el judici de comptes en què es revisarà la seva responsabilitat. En aquesta vista no és obligatòria la presència dels acusats.
La instructora ha fixat en 3,9 milions d’euros els danys ocasionats als fons públics i en 242.980 euros els interessos provisionals meritats. Entre les partides reclamades hi ha la d’1,4 milions d’euros per les despeses de rehabilitació de la nau annexa del CTTI Call Center; 357.000 euros per la campanya Civisme, o 1,2 milions d’euros per les despeses relatives a Unipost. També hauran d’assumir solidàriament la despesa ocasionada per la cartelleria del referèndum, la campanya internacional per la imatge de la Generalitat, la invitació a grups de parlamentaris o, entre d’altres, el pagament d’observadors internacionals.
Ahir les parts van poder presentar al·legacions a la quantitat establerta. Segons fonts del procés comptable, en l’afer hi ha dos punts essencials. D’una banda, l’extensió de la responsabilitat a tots els membres del govern. La instructora parteix de l’acord de govern firmat el setembre del 2017 pel qual acceptaven solidàriament des de totes les conselleries les despeses per a l’1-O. Tot i això, les defenses van al·legar que aquell acord no es va executar mai, i finalment cada conselleria va assumir les seves despeses. Per això, a la sentència del Tribunal Suprem (TS) sobre el procés diversos consellers, com Vila, Forn o Borràs, van ser absolts del delicte de malversació de cabals públics.
El Suprem va considerar que des dels seus departaments no es va autoritzar cap despesa per als preparatius del referèndum. La instructora del Tribunal de Comptes ha establert un altre criteri, i estima que amb aquell acord de govern es van modificar les regles del joc, i tots sabien que es faria un ús irregular dels fons públics perquè se sufragava una votació prohibida.
L’altre eix del procés és la despesa real que es va fer. Alguns dels proveïdors que van prestar el seu servei no van arribar a cobrar, van anul·lar les factures o van condonar el deute. Tot i això, la tesi de la instructora, en aquest cas avalada per la sentència del TS, és que el perjudici té lloc una vegada que s’ha generat el deute, encara que no s’hagi arribat a abonar.
Fonts del cas expliquen que a aquest procés comptable s’hi afegirà tot el que és relatiu a l’acció exterior i, per tant, la instructora farà una nova liquidació. En aquest afer hi està implicat el màxim responsable del Diplocat, Albert Royo. Això suposa que, si s’uneixen les dues qüestions, la causa s’endarrerirà mesos.
A l’exinterventora de la Generalitat, una funcionària amb 21 anys de servei, és a qui es demanen més diners