Londres buscarà els “millors talents del món” fora de la UE
Els empresaris, en canvi, volen mà d’obra no qualificada i barata
El primer ministre britànic Boris Johnson ha proclamat als quatre vents que, després del Brexit, el Regne Unit aplicarà un sistema d’immigració “a l’australiana”, com si fos la panacea. Però encara que Austràlia és un país en molts sentits fantàstic i líder mundial en cangurs, coales i taurons, el tracte als aborígens i el respecte als drets humans no és el seu fort, té reclosos durant anys sol·licitants d’asil i refugiats que arriben amb vaixell a l’illa de Manus (Papua Nova Guinea) i Nauru, amb repercussions per a la seva salut física i mental, i nombroses organitzacions han qualificat aquest tracte com a inhumà, racista i xenòfob.
El pla de Johnson no és recloure els ciutadans de la Unió Europea que pretenguin treballar il·legalment i arribin sense els documents necessaris a l’illa de Man o l’illa de Jersey, sinó fer una tria entre els immigrants potencials partint de les seves qualificacions (el mateix que fa Austràlia), donant-los punts pel domini de l’idioma, el patrocini d’una empresa i el salari que se’ls ofereix. Londres no prioritzaria, com fa Canberra, l’edat dels intesense ressats (si tenen menys de 33 anys el seu avantatge és enorme), però sí la seva disponibilitat a instal·larse fora de la capital, en aquelles localitats deprimides de Gal·les i el nord i centre d’Anglaterra que han donat suport al Brexit i que han prestat el seu vot als conservadors en les últimes eleccions.
Encara que demà passat el Regne Unit deixarà de ser oficialment membre de la UE, tot continuarà igual en matèria d’immigració fins a l’1 de gener del 2021, quan acabi el període “d’implementació”. Però Johnson desitja que el tall sigui llavors radical. Així com la seva predecessora Theresa May, atenent els desitjos dels empresaris, contemplava una fase de transició addicional de dos anys per als ciutadans de la UE, l’actual premier ha dit que, d’això, res de res, i que a la primera oportunitat tothom serà igual als ulls de la llei migratòria britànica, ja vingui de Banjul o del Masnou.
Què implicarà el Brexit per als catalans. bascos, gallecs, castellans o andalusos? Tot dependrà de l’acord bilateral que subscrigui el Govern de coalició de Pedro Sánchez amb Downing Street (l’anterior havia garantit de manera provisional els drets dels 400.000 ciutadans britànics a Espanya en espera de veure quins obtenen els espanyols en aquest país, que són al voltant de 200.000, assumint que s’establiria un principi de reciprocitat). Inicialment no canviarà res, i tampoc a llarg termini per als qui vinguin a fer turisme. Podran continuar entrant necessitat de visat, amb el passaport o el carnet d’identitat, encara que aquest últim deixarà de ser vàlid en una data encara no decidida del 2021. Els qui ja visquin aquí i se’ls concedeixi la residència permanent tindran la possibilitat de continuar utilitzant el DNI fins al 2026.
Més complicat és per als qui vinguin a treballar a partir de l’any que ve, perquè se’ls aplicarà el nou sistema de concessió de visats per punts, i competiran amb tots els ciutadans de la resta del món, sense cap avantatge per ser de la UE. El Govern Johnson està estudiant exigir el pagament d’una quantitat de diners (s’estudien xifres fins a 800 euros) com un dipòsit no reemborsable per al cas d’haver de rebre tractament en la sanitat pública, però això dependrà també dels acords bilaterals amb Madrid, que té una posició de bastant força atesa la quantitat de jubilats britànics que viu a Espanya i depèn de la Seguretat Social.
El pla de Londres –encara no perfilat del tot– és establir quatre tipus de visats, un per a estudiants, un altre per a treballadors qualificats amb oferta de treball, un tercer per a treballadors no qualificats (que haurien de percebre guanys del voltant de 30.000 euros a l’any), i l’últim per a persones d’“excepcional talent” en el seu camp, ja sigui la ciència, la cultura o l’esport. Els punts requerits variarien per a cada grup.
L’estudi d’una comissió independent, fet públic ahir, ha recomanat un sistema mixt, de punts per als treballadors sense oferta ferma de feina, i amb un mínim salarial per als qui sí que la tinguin. Però són simples suggeriments que el Govern pot ignorar. Les restriccions que imposarà als ciutadans de la UE que en l’actualitat treballen en la construcció (sobretot polonesos i romanesos) o en l’hostaleria (espanyols, italians, francesos) contrasta amb l’interès de les empreses, la prioritat de les quals és tenir accés a mà d’obra barata. D’on sortirà?
L’informe pronostica que amb els canvis es reduiran la immigració i les pressions sobre els serveis públics, però hi haurà un greu problema d’atencions a les persones dependents, descendirà la població del Regne Unit, el seu PIB i productivitat. Les universitats –un sector que aporta cada any 21 miliards d’euros a l’economia i sosté un milió de llocs de treball– temen una fuga de talents i una caiguda en picat d’estudiants de postgrau en projectes d’investigació. En aquest cas el país es quedaria sense els millors experts en intel·ligència artificial, els científics capaços de desenvolupar o combatre bacteris, els matemàtics que dissenyen algoritmes amb aplicació per a la indústria de defensa.
ESPANYOLS
Els qui vulguin venir a treballar necessitaran visat, però per als turistes tot serà igual
REQUISITS
Visats diferents per a estudiants, gent amb talent, treballadors amb oferta de treball i sense