Imamoglu, llibertador de cavalls
Els faetons permetien visitar sobre rodes quatre de les illes del Príncep, no motoritzades
El nou alcalde d’Istanbul, Ekrem Imamoglu, està sent un alleujament també per als cavalls. Fins ara, generacions de turistes han conegut al trot les illes del Príncep. En calessa o, més precisament, en faetó, com també diuen en turc. Però es va acabar. Imamoglu ha decidit liquidar la tradició i alliberar mil vuit-cents cavalls ungits a un carruatge. Aquest mes el consell municipal recompra i revoca totes les llicències, 277, com va prometre en campanya.
L’alcalde centrista s’ha pres el seu temps per aprovar el desemborsament de gairebé un milió i mig d’euros. Però quatre setmanes d’assegudes i cadenes humanes animalistes davant l’Ajuntament, han precipitat la decisió. Afavorida també per una epidèmia d’ensopiment que havia obligat a sacrificar vuitanta-un cavalls i a decretar la paralització del servei durant tres mesos, que ara ja serà definitiva.
Cada estiu, la foto d’algun cavall per terra, mort per l’esgotament i les temperatures, generava un clam nacional. Així que Istanbul s’enganxa al carro de Mont-real, que aquest mateix mes ha dit adeu als passejos amb carrossa pel seu nucli antic. Això sí, de forma molt més generosa, ja que la ciutat quebequesa només oferia als cotxers mil dòlars canadencs per animal. Preu de carnisser. En canvi l’Ajuntament turc pagarà ni més ni menys que 300.000 lires (45.800 euros) per calessa i cavall, una cosa que estalvia discussions.
No obstant això, hi ha qui té por que això només serveixi per enredar la gana. L’alcalde de districte de les illes demana llocs de treball per als cotxers, que fa “tres o quatre generacions” que porten el negoci. Aquests, segons ell, no mereixen el linxament públic a què se’ls ha sotmès sense miraments. En qualsevol cas, és un debat tancat. Els cavalls seran portats a terra ferma i només conservaran a les illes “una trentena de faetons”, encara que “no per a transport”.
Els vehicles de transport a motor estan vedats a l’arxipèlag, llevat d’ambulàncies, policia i bombers. Fora dels bulliciosos caps de setmana, l’únic audible són els cascos dels cavalls. Fins ara.
La decisió no ha agradat a alguns illencs que entenen que n’hi hagués hagut prou amb la millora de les condicions de vida dels equins i més control. Malgrat la quarantena en vigor, l’any passat van ser introduïts dos-cents cavalls més.
Les illes del Príncep, a mitja hora de la vella Istanbul, al mar de Màrmara, prenen el seu nom de la més gran, l’antiga Prínkipo. Antigament estaven poblades per grecs i, en menor mesura, armenis. Hi havia i hi continua havent segones residències sefardites. A l’època bizantina, eren lloc de desterrament de nobles i clergues, els passos dels quals va seguir Trotski per ordre de Stalin. Continua existint la casa on va escriure La meva vida i Història de la revolució russa.
En realitat, el passeig amb calessa era un gran sistema per conèixer les quatre illes grans: Büyükada, Heybeliada, Burgazada i Kineliada. L’alternativa de l’alcalde –vehicles elèctrics a partir d’estiu– no convocarà les mateixes cues.
Els turcs, grans carnívors, tenen una impecable reputació animalista. Amb una sola taca, precisament aquí. Fins al 1910, gossades ocupaven els carrers enfangats de la capital otomana, com consignaven tots els viatgers des de feia dos segles. El sultà Mehmed V va decidir aleshores oferir una mòdica quantitat per cada gos capturat. Van ser desenes de milers, als quals va conduir al proper illot deshabitat d’Oxià.
Els gossos van acabar devorant-se entre ells, entre udols que encongien el cor dels veïns de Constantinoble. Fins que l’últim supervivent va morir d’inanició. Van sortir guanyant els gats, que tenen a Istanbul el seu paradís. Però aquell episodi encara pesa sobre la consciència dels turcs. N’hi ha prou amb un exemple. Tres homes han estat condemnats aquesta setmana a Ankara a deu anys de presó i 2.300 euros de multa per enverinar tretze gossos de carrer.
Per animalisme, l’Ajuntament ha comprat les 277 llicències de calesses per revocar-les