La pregunta del milió
Torra es va plantejar dilluns a la tarda la possibilitat d’expulsar els consellers d’ERC del Govern
Quan seran les eleccions a Catalunya? Era la pregunta del milió repetida ahir al Parlament. Els partits del Govern i de l’oposició donen la legislatura per conclosa. Ara bé, qui en teoria té la clau de la convocatòria electoral, Quim Torra, i el seu mentor, Carles Puigdemont, calibren quines són les millors opcions, que de vegades no són del tot coincidents.
El president de la Generalitat deu ser un dels pocs càrrecs públics que no s’aferra al poder. És més, sovint expressa el seu anhel de ser com més aviat millor un ex. La turbulenta sessió parlamentària de dilluns, quan va ser desproveït de l’escó amb l’aval del president del Parlament, Roger Torrent, proporcionava a Torra el relat idoni per deixar el càrrec amb un argument airós per una part de l’independentisme. Torra es podia escudar en la presumpta traïció del republicà Torrent per donar per finalitzada la legislatura i convocar eleccions.
Però les coses no són tan senzilles en l’embolicat panorama políticojudicial de Catalunya. Quan es convoquen eleccions anticipades, algú ha de ser assenyalat com el culpable. I no és tan fàcil penjar aquesta etiqueta. Esquerra no llançarà la primera pedra. Fins i tot té la carta d’haver negociat amb els comuns els primers pressupostos de la Generalitat en tres anys. Puigdemont sap que, si es convoquessin eleccions ara, Esquerra acusaria JxCat d’avortar per motius electoralistes uns comptes molt necessaris per als ciutadans. Puigdemont va mantenir el silenci dilluns en plena batalla campal entre els dos socis. L’expresident està pendent que el grup d’Els Verds del Parlament Europeu, en què hi ha ERC, l’admeti al seu si de manera imminent.
De fet, avui s’hauran d’aprovar aquests comptes al Govern per enviar-los al Parlament, on passaran per la tramitació corresponent a fi de ser sotmesos a la votació final d’aquí un parell de mesos, aproximadament. Convocar eleccions i interrompre aquest procés no seria una bona targeta de presentació davant la campanya. Dilluns, després d’una jornada crítica, Torra va arribar a plantejar-se expulsar ERC del Govern i que un gabinet format només per consellers de JxCat aprovés el Pressupost negociat per ERC. Ahir, va mantenir una llarga conversa amb Puigdemont. Si avui, tal com està previst, el Consell Executiu aprova aquests pressupostos, justificar un avançament electoral s’ha de sustentar en algun esdeveniment imponderable.
Quin podria ser el detonant? Sens dubte, l’acció judicial. Torra té pendent presentar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem en contra de la condemna que l’inhabilita com a president de la Generalitat per desobediència. El termini expira la setmana vinent. Si desistís de presentar-lo, la seva inhabilitació seria ferma. Per tant, podria convocar les eleccions i oblidar-se de continuar exercint la seva defensa davant uns tribunals que considera arbitraris. Amb tot, el president ha acordat reunir-se amb Pedro Sánchez dijous, 6 de febrer, un fet que denota que té previst mantenir-se en el càrrec almenys fins aquell dia, i, probablement, recórrer.
En aquest cas, el Suprem tardarà aproximadament uns dos mesos a decidir si admet o no aquest recurs. A priori, podria semblar que el rebuig del recurs està cantat, atès el reconeixement obert de la desobediència per part de Torra. El president, però, és un aforat, i al Tribunal Europeu de Drets Humans s’ha posat en qüestió més d’una vegada el fet que aquests no tinguin l’oportunitat d’una doble instància judicial que revisi els seus casos, de manera que és possible que el recurs sigui admès a fi de proporcionar més garanties al president. Despatxar una inhabilitació de tot un màxim responsable d’una institució com la Generalitat per haver retirat tard una pancarta i fer-ho en un temps rècord pot ser contraproduent per a la justícia espanyola si no s’entén a les instàncies europees. Així doncs, si s’admet el recurs la resolució final podria arribar cap al mes de juliol, quan una possible inhabilitació definitiva de Torra abocaria, llavors sí, a eleccions.
Com cal transitar per aquests mesos, amb els dos socis a matadegolla, és tot un repte. Per començar, els pressupostos arribarien a votació del Parlament i JxCat hauria de rectificar la seva posició de dilluns de no votar mentre no se l’hi permeti fer al president... Un calvari per als dos partits independentistes i una prova per als nervis dels seus líders.