L’EPA detecta un repunt de l’ocupació

Ha sorprès que l’Institut Nacional d’Estadística, en l’Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre, hagi detectat en aquest període un repunt en el ritme de creació d’ocupació, amb la creació de 92.600 nous llocs de treball, fet que constitueix la millor dada des del 2006. Aquesta dada va fer possible que l’any passat tanqués amb 403.300 ocupats més. Les dades de l’EPA contrasten, però, amb l’evolució dels afiliats a la Seguretat Social, que va registrar el pitjor desembre des del 2012, i que va tancar el 2019 amb 384.373 nous cotitzadors, la qual cosa suposa 18.927 llocs de treball menys.

En qualsevol cas els dos sistemes de mesurament de la creació d’ocupació, malgrat ser positius, reflecteixen un ritme més baix de creació de llocs de treball des de fa sis anys. Aquest fet està d’acord amb la desacceleració que registra l’economia. Però resulta significatiu que el percentatge de creixement de l’ocupació continuï sent lleugerament superior al del producte interior brut (PIB). Això és una cosa que confirma la millora de l’eficiència del mercat laboral.

Des que l’economia espanyola va iniciar la reactivació a finals del 2013, l’ocupació ha crescut anualment de manera constant i s’han creat més de tres milions de llocs de treball. Però l’atur afecta encara 3,19 milions de persones, amb una taxa d’atur del 13,78%, i són més d’un milió les llars en què tots els seus membres estan sense feina. Això fa que la creació d’ocupació, malgrat la millora registrada, s’hagi de convertir en la primera prioritat del nou Govern central.

Madrid, amb 138.900 ocupats més que el 2018, i Catalunya, amb 87.000 més, van ser els motors de creació d’ocupació a Espanya. La taxa d’atur madrilenya se situa en el 9,9%, i la catalana, en el 10,45%. A Catalunya és preocupant la destrucció de prop de deu mil llocs de treball en la indústria que es va registrar l’any passat, la qual cosa constitueix un important senyal d’alerta que afecta la base del seu tradicional teixit productiu. Cal reaccionar davant d’això per buscar solucions.

El doble repte de l’economia espanyola és mantenir un ritme elevat de creació d’ocupació i, alhora, millorar-ne la qualitat per reduir la temporalitat –que encara té una taxa del 26%– i lluitar contra la precarietat. Davant les demandes dels sindicats per apujar els salaris i augmentar el consum, que és el principal motor del creixement, els empresaris defensen la millora de la productivitat, que és la base per al manteniment i creació de llocs de treball.

Davant la derogació de la reforma laboral que demanen els sindicats, principalment en els aspectes més lesius, els empresaris consideren que cal mantenir-la perquè és el que ha fet possible la gran creació d’ocupació que s’ha registrat. És evident que cal actuar amb prudència, intel·ligència i pragmatisme per millorar la situació del mercat laboral –o no empitjorar-la–, en un marc de desacceleració econòmica.

Preocupa la destrucció de llocs de treball que s’ha registrat en la indústria a Catalunya