És el moment de no comprar un cotxe elèctric

Acabo de comprar-me un híbrid. I l’he mig espifiat. He pagat 10.000 euros més del cost d’un benzina d’iguals prestacions. Les meves filles, petites Gretes, em van posar contra les cordes al concessionari. I mira que les vaig temptar que amb aquests 10.000 euros podríem anar a Disneylàndia (fins i tot amb vaixell, com la Thunberg). Consola pensar que l’error no ha estat la meva elecció de model, sinó del moment. Perquè aquest és el millor per no comprar-se un cotxe, especialment si és elèctric.

El meu amic Markus Aicher, de la ràdio de Baviera, bressol dels millors cotxes europeus, m’explica que estem com al 1900, quan els compradors havien de decidir entre comprar-se un Benz o continuar amb els cavalls.

Les revistes de l’època aconsellaven llavors als seus lectors el tir animal com l’opció més elegant i econòmica davant l’arriscada compra d’un Ford T, perquè no hi havia benzineres i, en canvi, podies canviar de cavall a cada cantonada. Però avui no estem tan confosos. Sens dubte l’opció del futur és el cotxe elèctric; però, per això, és el moment de no comprar-lo i esperar que en fabriquin un de millor i més barat d’aquí cinc anys. I amb la xarxa de recàrrega que ja estarà disponible.

El problema són els caps de setmana que ens queden fins aleshores. Però, si hagués comprat ara l’elèctric, em sentiria com quan vaig desembutxacar 800 euros per un iPhone només per descobrir que en treien un de millor per 700 al mes següent.

L’error de tenir l’elèctric s’hauria revelat en tota la seva magnitud al descobrir la quantitat de llaminadures de la botiga de la benzinera que poden comprar i deglutir les meves filles, i, ai, jo mateix, durant la mitja hora d’espera que requereix la recàrrega. Donaria temps de sobres per veure el meu veí i el seu dièsel proveir-se en cinc minuts. I tots dos sabríem que ell necessitaria benzineres tres vegades menys que jo.

Per això, els fabricants alemanys –quina falta de previsió: tantes lliçons que ens donaven– les passen de tots colors, mentre milions de compradors esfullen la margarida de comprar o esperar-se: espereu-vos, amics.

Què faria si pogués tornar a decidir el meu cotxe? Doncs comprar-ne, per a aquests cinc anys, un de segona mà no gaire ecològic, però tampoc gaire no ecològic com per no poder circular per les zones lliures d’emissions, que cada vegada seran més i més estrictes. Perquè és més fàcil multar que posar en servei xarxes de recàrrega elèctrica.