“Hem de marxar de seguida, el virus és aquí”
José A. Maldonado, entrenador de futbol a Wuhan
Va marxar al novembre de la seva Sevilla natal a la ciutat xinesa de Wuhan per fer-se càrrec d’un equip del club local, el Wuhan Three Towns FC. Es va assabentar de la plaça pel seu amic Manuel Vela, també sevillà, que li va dir que ell se n’hi anava i que buscaven més gent. Necessitava un canvi a la vida, i marxar a la Xina suposava “un canvi dels de veritat”. I se n’hi va anar amb Vela, amb qui comparteix pis. “L’experiència està sent increïble, la veritat... Però ves per on ens ha agafat això del coronavirus. Sisplau, traieu-nos d’aquí de seguida, abans que ens posem malalts.
Cada dia que passa correm més risc d’infectar-nos. El virus és aquí”, demana a La Vanguardia José Antonio Maldonado, de 45 anys i pare de dos adolescents.
En José Antonio reconeix que es va adaptar “formidablement” a la vida d’aquesta localitat d’onze milions d’habitants. “Molt més bé del que em podria haver imaginar”. El club, creat fa cinc anys, té una bona projecció, i els va facilitar “de tot”. Fins i tot el pis on ara està tancat, en una urbanització on també viuen la vintena d’entrenadors captats pel Wuhan Three Towns FC a Espanya a través d’una empresa de Barcelona.
Per Nadal va venir a Sevilla a explicar a la seva germana Rocío, als seus pares septuagenaris i als seus fills que estava molt content. Tenia una bona feina, un bon pis, un traductor de xinès les 24 hores, una vintena de compatriotes... I trobava a faltar el menjar espanyol, però hi va posar remei emportant-se pernil quan se n’hi va tornar.
“Tot anava molt bé fins que va passar això del virus. Va ser en un mercat d’animals a prop de la urbanització on vivim. Al principi no ens vam preocupar en excés, però després la cosa es va complicar a mesura que el nombre de contagis va augmentar, i també el de morts”, explica per telèfon a aquest diari.
L’arribada de les vacances per l’Any Nou xinès va portar una desena d’entrenadors espanyols a aprofitar el descans per viatjar. “Però nosaltres ens vam quedar aquí... Tant de bo que haguéssim marxat”, es lamenta.
Fa gairebé una setmana que amb prou feines surt de la casa que comparteix amb en Manuel: “Només per comprar menjar”. No són els únics; la gran majoria dels ciutadans de Wuhan han tancat els seus negocis. “Nosaltres anem en bici a la feina, i cada dia he d’anar xiulant per no atropellar ningú. Ara pel carrer no hi ha ni una ànima”.
Les famílies dels entrenadors han recorregut a la plataforma Change.org per demanar al Ministeri d’Exteriors que els repatriï immediatament. Ells hi estan d’acord. “És que ser aquí implica un risc enorme. És qüestió de dies que, si això no para, ens contagiem. Hem de sortir d’aquí de seguida”, reitera. Maldonado reconeix que mantenen converses amb el consolat espanyol a Pequín per tornar a Espanya: “Però sempre ens diuen el mateix; que estan estudiant com ho fan”, diu amb un cert to de desesperació. El Govern xinès ha prohibit la sortida i l’entrada de ciutadans d’aquesta localitat per intentar contenir l’expansió del virus.
Segons explica Maldonado, la idea del Govern espanyol és fer una acció conjunta amb França o amb un altre país europeu per treure d’allà els ciutadans de la UE. “Sembla que tots els països s’esperen a veure qui és el primer que munta el
SITUACIÓ “Físicament estem bé, però la veritat és que aquest virus ens acolloneix, i molt”
POR “Aquesta ciutat és plena de vida; en canvi, ara pel carrer no hi ha ni una ànima”
dispositiu per apuntar-s’hi... Si no, no s’entén”, apunta. Ahir mateix la ministra portaveu, María Jesús Montero, va confirmar que el Govern està en contacte amb França i amb el Regne Unit per a la repatriació. El primer vol francès arriba a Wuhan demà dijous.
José Antonio Maldonado reconeix que els nou espanyols estan bé, que el seu estat físic és bo. “El mental és una altra cosa, i es comença a deteriorar”. “Només pensem a tornar, i l’espera s’està fent eterna. Per a nosaltres i per a les nostres famílies”.
Malgrat tot el que estan vivint, reconeix que la seva intenció és continuar al club de futbol. “Sí, sí, hi vull tornar. Ja coneixem els nanos, ens hem adaptat molt bé... Aquí la vida és bona, la veritat”. Però abans han de sortir d’allà, eludir un virus “que ens acolloneix, i molt”.