Els accidents amb patinets es multipliquen per quatre
Els responsables dels nous vehicles de mobilitat personal han rebut al voltant de 20.000 multes durant l’últim any a Barcelona
La incorporació dels patinets a la jungla de la via pública barcelonina ha estat com la d’un cavall desbocat. Pràcticament d’un dia per l’altre, fa un any i mig, en van aparèixer milers als carrers, i des d’aleshores no han parat de créixer, tant els particulars com els d’empreses de lloguer per minuts. Alhora, s’han disparat els accidents en què aquesta mena de vehicles es veuen involucrats. Si el 2018 van ser 129 sinistres amb vehicles de mobilitat personal implicats, durant el 2019 la xifra es va elevar fins als 539. Quatre vegades més. La dada supera els accidents en què hi havia implicats camions (417) i s’acosta als dels taxis (637) i bicicletes (796), que es mantenen estables. En tres dels sinistres amb patinets el conductor va resultar ferit greu.
Al seu torn, les sancions s’han multiplicat per deu i han arribat a les 19.987, de les quals dues terceres parts corresponen a empreses de patinets per minuts, principalment per aparcar on està prohibit. Pel que fa a les multes a particulars, pràcticament totes són per circular per voreres o llocs prohibits i per conduir amb conductes considerades de risc.
“És un problema que ha crescut de manera exponencial”, reconeix el tinent d’alcalde de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle, que ha intensificat els contactes amb la direcció general de Trànsit (DGT) a fi d’avançar en la regulació estatal a partir de la qual s’introduirien modificacions puntuals adaptades a les circumstàncies locals. Per la seva banda, la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, creu que les dades són “un toc d’alerta per als mateixos usuaris de patinets”, i els insta que s’autoprotegeixin amb un casc i una assegurança, encara que de moment no sigui obligatori.
Els patinets són els nous convidats al balanç de sinistralitat que fa anualment l’Ajuntament de Barcelona, en què es recull el lleuger increment de la mortalitat als carrers de la ciutat, amb 22 morts durant el 2019, un més que l’any anterior. El col·lectiu més malpa
rat va ser el dels motoristes, amb 14 víctimes. El nombre de ferits, al seu torn, es manté estable.
La principal línia d’actuació municipal per reduir l’accidentalitat passa per rebaixar la velocitat, amb més zones 30, i garantir el compliment estricte dels 50 km/h com a velocitat màxima a la resta de la ciutat. Per això, el govern municipal estudia instal·lar 20 radars fixos en carrers de l’Eixample on els vehicles arriben a anar a gran velocitat, com ara la Gran Via, Aragó, Balmes, València i Urgell. Fins ara els radars s’havien limitat a les rondes i accessos a la capital catalana. La introducció en vies de caràcter estrictament urbà suposa un pas més enllà en el control de la velocitat als grans carrers que travessen la ciutat i que són autèntiques autopistes urbanes en què s’incompleix sistemàticament el límit de velocitat i on se situen diverses de les zones de més concentració d’accidents de Barcelona.