La igualtat social va comportar un augment d’homicidis de dones

La fi del patriarcat i la conquesta de llibertats han suposat per a la dona una vida social més agitada que en èpoques anteriors, amb més presència en àmbits com el laboral, l’educatiu i altres activitats de la quotidianitat. Tot i això, també l’ha exposat a un risc més alt d’acabar sent víctima d’un homicidi, segons un estudi publicat a l’European Journal on Criminal Policy and Research.

La investigació, que ha fet Antonia Linde, directora del grau de Criminologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), analitza per primera vegada les tendències de victimització per homicidi femení a Espanya des del 1910 fins al 2014 i la possible relació d’aquesta evolució amb els canvis que hi ha hagut en els rols de les dones i el seu estatus social en un segle.

Una de les conclusions principals de l’estudi és que la població femenina adulta no s’ha beneficiat en la mateixa proporció que la masculina del descens generalitzat que han experimentat les morts violentes a Europa des de la dècada dels seixanta.

Per exemple, si el 1910 morien set homes per cada dona, el 2014 la xifra havia descendit fins a una ràtio d’1,7 homes per cada dona que va perdre la vida en aquestes circumstàncies. Linde ha demostrat que a mitjans dels noranta els homicidis perpetrats contra homes van començar a baixar, però no en els homicidis perpetrats contra dones, en què es va registrar una lleugera tendència a l’alça, i les xifres es mantenen estables des de fa anys. “Potser aquest és el preu de la igualtat”, diu la criminòloga, que atribueix aquest fenomen al fet que la dona és molt més present a la vida pública que antigament.

Segons es desprèn de les dades analitzades, aquesta presència social més important exposa la població femenina adulta a un risc més alt de convertir-se en víctima d’homicidi, com també passa en el

Si el 1910 morien set homes d’homicidi per cada dona, la proporció és inferior a dos un segle després

cas dels homes des de finals del franquisme. En aquest sentit, i encara que sembli paradoxal, la investigació sosté que els homicidis perpetrats contra dones van seguir “una tendència general a l’alça només interrompuda durant els períodes en què el país va viure sota dictadures”.

A més a més, l’estudi posa en dubte la idea que la majoria de les dones moren en mans d’homes. “Passa en aproximadament un 50% dels casos”, diu l’autora, que destaca que a Espanya les dades sobre víctimes de violència masclista no es van començar a recopilar fins a finals dels noranta. Sense voler restar importància a aquesta xacra, la investigadora recorda que, segons les estadístiques oficials, els homes maten més homes que dones i que les dones, al seu torn, cometen molts menys delictes –la població reclusa femenina se situa en un 7,4% del total–.

Així mateix, les dones, quan maten, solen arremetre contra persones del seu entorn més proper, cosa que s’explica, segons l’autora, perquè majoritàriament “són més cuidadores de la família”.

Per elaborar l’estudi es van analitzar diversos indicadors sobre la incorporació a la vida social de les dones, com la feina o l’accés a l’educació superior. Tot i això, no es va trobar correlació entre el matrimoni i la possibilitat de la dona de ser víctima d’un homicidi. “Sembla, fins i tot, que casar-se podria ser un factor de protecció”, afirma l’autora de la publicació.