Amiga de la paraula lliure
LINA BEN MHENNI (1983-2020) Blogaire i activista dels drets humans
Lina Ben Mhenni va ser una de les veus més rellevants de la revolució tunisiana que va posar fi a la dictadura fa nou anys. Sense les seves idees i el seu coratge tot hauria estat més difícil. Més difícil sens dubte per als tunisians, però també per a aquest corresponsal, que es va emparar en moltes de les seves opinions per escriure primer sobre la revolució del 2011 i després sobre el llarg camí de Tunísia cap a la democràcia.
“Ens han posat davant el fals repte de triar entre seguretat i llibertat”, em va explicar l’última vegada que ens vam veure. Va ser el gener del 2016, cinc anys després de la caiguda de Ben Ali. Tunísia s’havia fracturat, i el govern, amb l’excusa de la lluita antiterrorista, havia detingut milers d’activistes d’esquerra. Algun d’ells havia mort a la presó, i els que continuaven creient en els valors de la revolució eren més aviat pocs. “No entenen –va dir referint-se als governants– que al terrorisme només el derrotarem amb polítiques socials que impulsin el creixement col·lectiu”.
Lina Ben Mhenni era filla de Sadok Ben Mhenni, activista d’esquerra i pres polític a les presons de Burguiba, que després va ajudar a fundar Aministia Internacional a Tunísia. La seva mare era mestra d’àrab. A Ben Mhenni li agradava escriure i va ser de les primeres tunisianes a obrir un blog. Hi penjava pensaments personals fins que el 2008, tres anys abans de la revolució, es va unir al blog col·lectiu Per Gafsa. Gafsa és una ciutat minera (fosfats) del sud del país, on la dictadura va reprimir a matadegolla un moviment social a favor dels drets dels miners.
El desembre del 2010 va ser de les primeres a acudir a Sidi Bouzid, la petita ciutat de l’interior on un jove venedor de verdures, Mohamed Bouazizi, s’havia calat foc desesperat per la pobresa i l’assetjament de la policia. Va ser l’espurna que va provocar les primaveres àrabs, i els vídeos de Lina Ben Mhenni sobre les manifestacions a Sidi Bouzid i el seu relat sobre la violència policial van accelerar la caiguda del règim. El seu blog es deia A tunisian girl (Una noia tunisiana), i publicava en anglès i francès, a més d’àrab. El domini d’aquests idiomes va fer d’ella una analista habitual en les cadenes de ràdio i televisió internacionals.
La dona i els seus drets sempre van estar al centre de la seva lluita. Creia que el vel era “un símbol evident de l’opressió de les dones”. Un dels seus últims projectes va ser portar llibres i revistes a les presons tunisianes per combatre l’integrisme. Amb l’ajuda del seu pare va aplegar uns 30.000 llibres que va entrar a les presons per contrarestar la puixança del gihadisme.
Lina Ben Mhenni va morir dilluns a Tunísia. Només tenia 36 anys. Des de petita patia una malaltia autoimmune que li va fer passar llargues temporades a l’hospital. Diumenge recordava al seu últim post que la malaltia li va obrir els ulls sobre la realitat social de Tunísia. Havia vist nens malalts abandonats per les seves famílies als hospitals i malalts que morien per falta de recursos.