“Márquez continuarà dominant molts anys”
Alberto Puig, cap d’equip del Repsol Honda de MotoGP
Sense temps per desconnectar d’un Mundial 2019 atapeït d’emocions, Alberto Puig de la Rosa (Barcelona, 1967) ja prepara el seu tercer curs al capdavant del Repsol Honda amb el repte d’allargar el regnat de les ales de Niké i l’imperi de Marc Márquez, així com de facilitar l’adaptació d’Àlex Márquez. Dels germans, de l’adeu de Jorge Lorenzo i del no adeu de Valentino Rossi en parla Puig amb La Vanguardia abans de començar la pretemporada.
El seu segon any al capdavant del Repsol Honda no va poder ser més entretingut: satisfacció per un altre títol de Márquez i sorprenent adeu de Lorenzo.
És un bon resum. Estem molt contents del títol que ha tornat a aconseguir en Marc i Honda: va fer un esforç titànic en un any per emmarcar. En canvi, hem tingut l’espina d’en Jorge: que no s’adaptés a la moto, els accidents i, consegüentment, la decisió de retirar-se. Ens va saber molt de greu, perquè HRC sempre mira de fer el màxim perquè els pilots desenvolupin el seu potencial, i ell no va poder fer-ho.
Anem a pams. L’adeu de Lorenzo: com a expilot, entén la seva decisió de deixar-ho?
Per al que ha estat en Jorge, ho entenc perfectament. Un cinc vegades campió mundial, nascut per córrer i guanyar, no es pot estar barallant per la desena posició amb una Honda. A més, ja ho tenia tot fet. Aplaudeixo com ho va fer: va ser valent i honest, i per això el seu comiat va ser bonic, sense rancúnia: va estar agraït, content i alliberat.
Els seus resultats no van ser bons. Què pensa de la seva falta d’adaptació en el primer terç? Per ser justos, al test de Jerez al novembre va ser molt ràpid, sense que la moto estigués del tot al seu gust. Després es van canviar algunes coses a la moto, vam anar a Qatar, va tenir una caiguda forta, va perdre la confiança en el tren davanter i a partir d’aquí no es va arribar a acoblar mai a la moto.
Tot es redueix a la confiança? Quan no tens confiança en la moto no pots anar de pressa. És impossible. Li passa a qualsevol pilot.
Parlem de Márquez. Després del 2018 va dir: “La perfecció no existeix, però en Marc hi ha estat a prop”. Diria que la va aconseguir el 2019?
Gairebé. L’última cosa serà que guanyi totes les curses. Aquest any ho ha fet molt bé. No recordo una temporada així. A més, fixa’t en els punts que ha aconseguit: rècord històric. Una efectivitat monstruosa, i tenint en compte que va caure a Austin; si no, el Mundial l’hauria guanyat a Misano, al setembre. I s’acaba al novembre. Ha estat un any molt bo.
Va dir que l’arribada de Lorenzo podia fer en Marc una mica millor. No li va fer falta.
Continuo pensant que, si Lorenzo s’hagués acoblat a la moto, en Marc hauria fet un pas més. Tot pilot capdavanter necessita un company que vagi de pressa perquè es creï una certa tensió i rivalitat.
Han optat per Àlex Márquez. Per què es va estimar més el germà que no pas Johann Zarco, amb més experiència i a qui havia volgut fitxar?
No s’ha de menysprear un campió del món de Moto2. Vam considerar l’Àlex perquè era el campió de Moto2 i perquè era una situació extraordinària d’un any de contracte, que va acceptar. Si no hagués estat campió de Moto2, no l’hauríem fitxat mai. L’embolic ve perquè és el germà. Ho vam demanar a en Marc i li va semblar bé, esclar. No hi va haver mai cap imposició, però. Li donarem l’oportunitat un any, a veure què fa.
Què n’esperen, de l’Àlex?
Com a qualsevol que arriba a MotoGP li costarà. Fer un top 10 serà difícil. És una categoria complicada, ell ho sap i accepta el repte.
Li exigiran uns resultats mínims o això és matar-lo?
A l’equip de fàbrica el nivell d’exigència és alt. Com si vas al Madrid o al Barça: et fitxen per marcar.
Com d’alt?
Estar entre els sis o set primers costa molt el primer any, però seria un nivell d’exigència alt. No és fàcil i no l’estarem mesurant totes les curses. De mica en mica, però, ha d’anar trobant el seu lloc.
En Marc tornarà a ser el favorit al títol. Qui veu més rival?
Hi ha molts pilots que ho poden fer bé. Quartararo va fer un gran 2019, Viñales estarà fort aquest any, caldrà veure si Dovizioso torna a agafar el nivell del 2018, les Suzuki també poden fer un pas endavant... No pots descartar ningú.
La vella guàrdia es retira: Pedrosa, Lorenzo... I Rossi continua. Creu que serà el seu últim any? Rossi és una incògnita perquè és un fenomen. És un cas atípic: és un pilot d’edat i va molt de pressa. No ha perdut l’ambició ni les ganes, potser una mica la velocitat, però és un animal
EL VATICINI: SENSE ANTAGONISTA “Durant un temps no hi haurà un gran rival: en Marc dominarà, per edat, per potencial i per ganes”
EL NOU COMPANY “A l’Àlex el fitxem perquè és campió de Moto2; el nivell d’exigència serà alt, entre els sis o set primers”
de curses, un paio que et pot sorprendre i no el pots descartar mai. Abans era més regular, però encara té molt talent i molta fam, de manera que no seré pas jo qui digui que no hi serà.
De passat a futur: dels pilots que estan arribant, amb qui creu que en Marc es jugarà els títols els cinc anys vinents?
Hi ha molts joves. Quartararo ho ha fet molt bé, però aquest any ho ha de confirmar. Dels de Moto2 destacaria l’Àlex i Binder, que tenen projecció. També els espanyols: Rins, Mir, Pol Espargaró... Durant un temps, però, crec que no hi haurà un gran rival: en Marc continuarà dominant, per edat, per potencial i per les ganes que té de guanyar. Sí que hi haurà curses que ens costaran, però en global els pròxims quatre o cinc anys en Marc dominarà.
Intueix un corró com el 2019? No se sap mai. L’any passat ens va venir tot de cara, i a la vida cal tenir sort en tot. Potser comences malament, se’t complica i no et surt bé.
Li fa por que un dia en Marc es cansi de guanyar amb l’Honda i busqui nous reptes?
Això li pot passar a tothom, som humans i cadascú ha de mirar per ell mateix. Aquest any té contracte amb nosaltres, i Honda li oferirà el màxim perquè acabi la seva carrera aquí. Volem tancar la renovació com més aviat millor. Si pogués ser, demà mateix.•