“Al separar-se de Frida, mon pare va entendre el que havia perdut”
Tinc 68 anys. Soc parisenc. Soc cineasta, fotògraf i escriptor. Tinc una filla, la Camille (33). Política? Soc d’esquerres (que ja no són el que eren). Creences? Desconfio de les religions. El meu pare va ser amant de la vescomtessa de Noailles, la que va ser mecenes de Dalí i Buñuel a L’age d’or
Va conèixer Frida Kahlo? No! Jo era un nen parisenc de tres anyets quan la famosa pintora mexicana moria a casa seva, a Mèxic, el 1954. Però des de petit va veure un oli d’ella.
El cor es titulava. Era al saló de casa dels meus pares. Era un autoretrat, sense braços, amb el pit travessat per una barra i, a terra, el seu cor sagnant.
Crua estampa!
Molt. De petit, m’impressionava.
On és ara aquesta meravella?
El pare, abans de morir, el va subhastar. El va comprar un col·leccionista anònim.
Per quant es cotitzaria avui?
Sis milions d’euros. Ningú sap on és.
I què feia aquell quadre a casa seva? Dotze anys abans que jo naixés, Frida Kahlo l’havia regalat al meu pare.
El seu pare sí que va conèixer Frida!
Sí, es van conèixer el mes el gener del 1939: ella havia arribat a París per a una exposició que li muntava André Breton.
El Papa del surrealisme!
Breton admirava la seva obra. I també Picasso, que va escriure això al marit de la pintora, el cèlebre muralista mexicà Diego Rivera: “Ni tu ni Derain ni jo som capaços de pintar una cara com les que pinta Frida Kahlo”.
Va anar el seu pare a aquella exposició? El meu pare freqüentava els cercles artístics i bohemis d’aquell París, es feia amb tothom: Picasso, Dora Maar, Cocteau, Leiris, Malraux, Chagall, Man Ray, Buñuel, Dalí... De fet, jo vaig néixer a l’apartament que havien ocupat abans Dalí i Gala.
Òndia!
Sí, i hi van quedar alguns objectes dalinians: recordo un ós dissecat de color malva. I un dia Dalí va venir i se’l va emportar.
A què es dedicada el seu pare? Publicava alguns articles. I es divertia cada minut, cada segon, ell... vivia!: el meu pare era un jove bohemi i seductor.
Fins a quin punt seductor?
Era amic de tothom i amant de Marie-Laure de Noailles, vescomtessa noble i rica.
La que va finançar Buñuel i Dalí?
Sí, la mateixa, i així van rodar L’age d’or.
Però ella estava casada.
Amb Charles de Noailles, sí: els vescomtes eren mecenes d’artistes. I Charles sabia que Michel, el pare, era amant de la seva dona.
Glups! I llavors va arribar Frida Kahlo. Sí, i ella havia estat amant de Trotski a Mèxic, per engelosir Diego Rivera i venjar-se per haver-se ficat al llit amb la seva germana.
Ningú no perdia el temps, sens dubte.
El meu pare va morir el 1993, amb 84 anys, sense haver-me explicat gairebé res d’aquells dies. I al morir, em vaig adonar del poc que sabia de la vida del meu pare.
No va ser comunicatiu amb vostè?
Era un home sociable, a casa hi havia sempre artistes, intel·lectuals, cineastes... El pare va muntar les filmoteques de París, Tunísia, el Líban, on vam viure. Però ell sempre semblava tancat a la seva bombolla.
No van parlar gaire, llavors.
No. Jo era el sisè de vuit germans, ningú no em veia. Em vaig refugiar en el dibuix. El quadre El cor em va induir a dibuixar les meves tribulacions amb aquell estil.
I vostè s’ha dedicat a l’art, després.
A la fotografia, el cinema, l’escriptura... I fa sis anys, un escriptor mexicà em va contactar per internet, em volia veure.
Per a què?
“Té a veure amb el seu pare”, em va dir. I ens vam citar a la Rue du Temple de París.
Què li va explicar?
Havia estudiat a fons els arxius de Frida Kahlo a Mèxic, i havia descobert una cosa: “El seu pare va mantenir una relació sentimental amb Frida a París, el 1939”, va dir.
Ves per on, el seu pare!
Va ser una relació sexual, sentimental... i secreta: ni ell volia que ho sabés la vescomtessa, ni Frida que ho sabes Nickolas Muray.
Qui era Nickolas Muray?
Un fotògraf atlètic amb qui va tenir una aventura a Nova York abans d’embarcar-se.
Quant va durar l’embolic entre Frida i Michel Petitjean, el seu pare futur?
Sis setmanes. Va ser intens i profund. El meu pare tenia 29 anys, i Frida 32 anys. Es van seduir mútuament, es van comprendre i van estimar. Abans d’embarcar-se, el 24 de març del 1939, Frida li va dir al pare: “Tria un quadre”. Ell va assenyalar El cor. Mentre l’hi donava, ella li va dir: “Perquè no m’oblidis”.
No n’hi va parlar mai, d’aquell amor?
El meu pare va tenir i va explicar moltes aventures, però aquesta se la va guardar per a ell.
Què creu que va significar Frida Kahlo per al seu pare?
A l’arxiu de Frida hi ha cartes del meu pare: “Tinc ganes de veure’t”, diu ell, i afegeix: “Crec que m’estic enamorant perdudament de tu”.
El seductor, seduït.
Avui sé que el meu pare va quedar profundament tocat. El 7 d’abril escriu: “Et beso amb la mateixa intensitat amb què t’estimo”. Va ser al separar-se de Frida quan el meu pare es va adonar del que acabava de perdre.