La pneumònia mata 2.000 nens cada dia tot i que es pot prevenir i curar

Nou organitzacions mundials se citen a Barcelona per definir ara què s’hi pot fer

Les nou entitats que pinten alguna cosa en la salut global i la seva relació amb la infantesa i la pobresa s’han reunit a Barcelona per concretar accions que trenquin la maledicció de la pneumònia infantil. Aquesta malaltia, gairebé sempre provocada per pneumococs per als quals hi ha vacuna i antibiòtics –si bé també la causen virus i fongs–, cada dia provoca la mort de més de 2.000 nens de menys de 5 anys. Una mort cada 39 segons. Més de 800.000 l’any passat.

“I aquesta és una línia vermella”, afirma Angel Font, director d’investigació de la Fundació La Caixa, l’organitzadora del fòrum de la pneumònia que va començar ahir a Barcelona amb ISGlobal, Save the Children, Unicef, Every Breath Counts, la Fundació Bill i Melinda Gates, l’agència dels Estats Units Usaid, Unitaid i l’aliança mundial de vacunes GAVI.

Les dades de la pneumònia al món són aclaparadores i absolutament incomprensibles des de la realitat d’un país amb una sanitat com l’espanyola. El director executiu de Save the Children va explicar que, si el seu fill es posa malalt, en una hora l’hauran atès, donat oxigen i tractat amb antibiòtics. A moltes altres parts del món aquesta actuació és impossible; no hi ha un professional a la vora, no hi ha oxigen i no hi ha antibiòtic: suposa la mort per a un 4-5% dels que arriben a l’hospital, “si és que hi arriben”.

El fòrum convocat per La Caixa vol acordar accions que trenquin amb aquesta dinàmica que sempre deixa la pneumònia a la cua de les prioritats en salut internacional. “La prova és que és responsable d’un 15% de les morts infantils però només se li dedica un 3% dels fons d’investigació”, adverteix Quique Bassat, investigador i pediatre d’ISGlobal i president de la trobada.

La primera acció d’aquestes tres jornades contra la passivitat és presentar una vacuna pneumocòccica conjugada de l’Institut Serum de l’Índia, que ha aconseguit fer una vacuna que costa 6 dòlars cada dosi, en lloc dels més de 60 dòlars que costa la dels altres dos laboratoris tradicionals. Metges sense Fronteres reclama que aquesta sigui la vacuna prioritària als organismes internacionals per als països que no han pogut engegar programes de vacunació, precisament, per l’alt preu de les altres.

En concret hi ha cinc països molt afectats per aquesta mortalitat evitable: Nigèria, l’Índia, el Pakistan, la República Democràtica del Congo i Etiòpia. Perquè el problema també s’acarnissa amb economies de desenvolupament mitjà, com l’Índia. Allà on hi ha una bossa de pobresa, aquesta malaltia no s’atura. Del fòrum, en què participen responsables de la sanitat d’alguns d’aquests països, tamb en sortiran noves formes per organitzar l’assistència sanitària.

Falta de serveis sanitaris pròxims; falta de vacunes; falta de professionals que puguin diagnosticar correctament i assistir als nens a qui els falta oxigen; falta d’antibiòtics –eficaços i molt barats– per combatre la infecció, i hàbits contraproduents, com ara cuinar amb llenya dins les cases, sumat a la falta de formació dels mateixos pares sobre la gravetat d’aquesta tos i aquesta febre, formen aquest còctel letal per a tants nens.

D’aquí 10 anys podrien ser 9 milions de nens. Un canvi en inversions

Els investigadors i les entitats pressionen perquè s’utilitzi una vacuna molt més barata creada a l’Índia

i estratègia, creuen des del fòrum, podria reduir aquesta xifra en 3,2 milions de nens. I, de passada, es preveu un efecte dòmino que reduiria 5,7 milions més de morts infantils per altres malalties relacionades vinculades sobretot a la desnutrició.

Criden l’atenció al Govern espanyol –el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va inaugurar ahir el fòrum– perquè no mantingui les retallades. “No es va arribar mai a un 0,7% en ajuda al desenvolupament, però abans de les retallades estàvem per sobre d’un 0,5%. I d’allà ens vam quedar en un 0,14%. Nosaltres, Unicef a Espanya, de 110 milions d’ajuda en un any vam passar a 1,7 milions”, recorda Carmen Molina, directora de sensibilització del comitè espanyol. “Tenim una responsabilitat moral”, resumeix Quique Bassat.